VI BULLIT AMB MEL

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES I PAISATGES DE TERRES CASTELLONENQUES:

RECORDS DE LA VIDA AL MAS / REMEIS EMPIRICS

EL VI BULLIT AMB MEL

PEDANIO DIOSCÓRIDES

JUAN EMILIO PRADES BEL

Del vino con miel μελιτίτης οἶνος VINOMIEL (μελιτίτης οἶνος)
El vi bullit amb mel o vi calentet amb mel a segut un dels remeis cassolans de la ruralia més estesos entre la masoveria y poblaters del Maestrat históric y de la resta de les comarques castellonenques. De vi bullit amb mel se n'ha pres de moltes maneres al meins en la meua llar, el bullir el vi es perque amb la calfor es puga desfer la mel amb facilitat i poder-sen mesclar els principis actius, diriem que aquesta forma de procedir seria una bullida curta molt breu quasi sense reducció amb l'única intenció de fusionar el dos ingredients, i evitar que no s'evapores masa l'alcohol del vi, que era considerat bó per a curar, el vi bullit o calentet amb mel es prenia molt sovint per a previndre i curar davant l'evidencia de pillar constipats, refredats, congestionaments nasals, mal de gola, catarres,..., també per a les persones débils per a donar-los força a la sang, i també es prenia després de haber fet treballs molt cansats amb molt d'esfors i desgast físic, es prenia el vi bullit amb mel, que arrivaba rapidament a la sang i el pacient quen prenía notava una milloria en l'estat fisic poc després de prende-sel . Un altra manera de procedir amb la elaboració del vi bullit o most bullit amb mel era la cocció llarga i reductora, amb la qual es conseguia ferne un xarop dols (jarabe medicinal) que es guardaba per llarg temps, este brevatge va ser precursor de molts aliments com l'arrop i talladetes, dels vins kinats, dels vermuts,...

El vi pres amb mel te llarga llongevitat al llarg de la historia (del segle I fins al segle XX), la seua aplicació i ús a perviscut documentat en vigor al llarg de 2000 anys. El metge, farmacòlec, botanic i cirurgiá de l'imperi romá Dioscórides que va viure en el segle I de la nostra Era en la antigua Grecia romana, va ser el precursor universal de este gran remei empiric que va documentar en la seua obra magna "De materia médica", una obra supervivent de medicina antiga que a arrivat als nostres díes.

- Text en grec de Pedanio Dioscórides del receptari de com fer el vi amb mel ( μελιτίτης οἶνος ) : δὲ καλούμενος μελιτίτης οἶνος δίδοται μὲν ἐν χρονίοις πυρετοῖς τοῖς ἀσθενῆ <τὸν> στόμαχον ἔχουσιν· ὑπομαλάττει γὰρ τὴν κοιλίαν, οὖρα κινεῖ, στόμαχον ἀποκαθαίρει, ἁρμόζει καὶ ἀρθριτικοῖς καὶ νεφριτικοῖς καὶ τοῖς ἀσθενῆ τὴν κεφαλὴν ἔχουσι· χρήσιμος δὲ καὶ γυναιξὶν ὑδροποτούσαις· εὐώδης γάρ ἐστι καὶ θρεπτικός. {2} διαφέρει δὲ τοῦ οἰνομέλιτος, ὅτι ἐκεῖνο μὲν ἐξ αὐστηροῦ οἴνου καὶ παλαιοῦ καὶ ὀλίγου μέλιτος σκευάζεται, ὁ δὲ μελιτίτης πρὸς πέντε χοεῖς αὐστηροῦ γλεύκους λαμβάνει μέλιτος χοῦν ἕνα καὶ ἁλὸς κύαθον ἔνα. σκευάζειν δὲ δεῖ ἐν μεγάλῳ ἀγγείῳ, ἵνα τόπον ἔχῃ πρὸς τὸ ὑπερζεῖν, παραπάσσοντας τοῦ προειρημένου ἁλὸς κατ᾽ ὀλίγον, ἄχρι ἂν ἐκζέσῃ· παυσαμένου δὲ καταγγίζειν εἰς κεράμια.

- Traducción del griego clásico al español: Antonio López Eire y Francisco Cortés Gabaudan: "El vino seco con miel se administra en las fiebres de larga duración a los que tienen el estómago enfermo, pues ablanda ligeramente el vientre, provoca la orina, purga el estómago y sienta bien a los que sufren de las articulaciones, los nefríticos y los que padecen debilidad en la cabeza. Es útil también para mujeres que sólo beben agua, pues es oloroso y alimenticio. Se diferencia del vino mulso en que éste se compone de vino añejo y de un poco de miel, mientras que el vino seco con miel así: toma, unos 5 congios de mosto seco, un congio de miel y un ciato de sal. Se debe preparar en un recipiente grande, para que tenga espacio para su ebullición prolongada, y hay que ir espolvoreando poco a poco la susodicha sal hasta que rompa a hervir. Y una vez haya cesado, hay que trasegarlo a vasijas de barro. Beneficia el riñón en general, contra el dolor de cabeza, contra el hinchazón estomacal, diuretético, dolor articular, laxante intestinal, para fiebres en general".

CIATO: Es una medida para líquidos y solidos de las culturas clásicas de Grecia y Roma: 1 ciato equivaldria a 0,045 litros = 6 ciatos equivale a 0,270 litros poco más de un cuarto de litro.

CONGIO:Es una medida para líquidos de las culturas clásicas de Grecia y Roma: 1 congio equivale a 3,283 litros.

BIBLIOGRAFIA:

• Dioscórides Anazarbeo, Pedanio: "De materia médica". Reproducción facsímil del manuscrito "De materia médica" . Ediciones Universidad de Salamanca. Editor y coordinador: Alejandro Esteller.
• Antonio López Eire, Francisco Cortés Gabaudan: "Estudios y Traducción Dioscórides Manuscrito de Salamanca". Traducción: Antonio López Eire y Francisco Cortés Gabaudan.
  - Dioscórides Anazarbeo, Pedanio: "Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos". Facsimíl del "Dioscórides" traducido, aumentado e ilustrado por Andrés Laguna, Segovia año 1651.
• - Germà Colon. "El medó, 'aiguamel' d'Eiximenis", dins Estudis de filologia catalana, Biblioteca Sanchis Guarner. Barcelona i València: Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1997, p.39.