(Series):
GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE
CASTELLÓ:
Per
JUAN E. PRADES BEL, TALLER DE HISTORIAS Y PATRIMONIOS.
(Temàtiques):
LES TERRES I ELS MITES DE LA RIBERA DE CABANES I LA SUBCOMARCA DE LA PLANA
D'ALBALAT (CASTELLÓ):
EL
MORTORUM (“CERRUM MORTUORUM”) I L'INFRAMÓN DE LES ÁNIMES DE LA MITOLOGIA
GRECOITÁLICA, EN UN TOPÓNIM I REFERENT GEOGRAFIC DEL TERME DE CABANES.
Escriu:
JUAN EMILIO PRADES BEL.
INTRODUCCIÓ:
Este articule està dedicat al “Mortorum”, geogràficament
situat en el terme municipal de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta,
província de Castelló. Es tracta d'una muntanya nomenada i referenciada en els
textos clàsics per diversos historiadors, com el “Cerrum Mortuorum”, ubicat per
algúns autors pròxim a l'antiga Tenebria d’Orpesa. La intenció d’este treball
és tractar de valorar este hite natural i tractar-lo i reivindicar-lo com a
monument patrimonial históric i natural, i aproximar-nos en la mesura de lo
posible a la historia de l’entorn, aporta'n teories sobre la base cultural
d’allò que a “grosso modo” coneixem de la mitologia relacionada amb el món
funerari iber-romà de tradició grecoromana, i fer una incursió d'aproximació a
la historia i la cultura ritual de la mort que practicaren els pobles establits
en estes terres.
L'ARRIBADA
DELS ROMANS A HISPÀNIA, I AL TERME DE CABANES: La
arrivada dels ejercits romans a Cabanes és causa directa dels esdeveniments de
la Segona Guerra Púnica iniciada l'any 218 a. C. i acabada en el 201 a. C.,
esta guerra va comportar l’invasió dels romans a Hispania, reportan un dels més
transcendents episodis de la Història de Roma, i va suposar per a Hispània la
irrupció d'un nou horitzó polític i cultural en els territoris hispans, marcant
l'inici del que es coneix com a “romanització”, un procés d'aculturació
tremendament complex. Després de la Segona Guerra Púnica, al 200 a. C. Hispània
passa a formar part definitiva de l'òrbita política de Roma, la gran ampliació
del seu panorama polític i territorial va propiciar que desenvoluparen actituds
imperialistes respecte a altres estats i pobles conquistats. El poder romà en
un espai de temps relativament curt, va exercir una notable influència en la
transformació cultural i l'assimilació de la població local cap als costums
culturals romans, un procés inicial que dura fins a la guerra civil Sertoriana,
que va tindre grans incidències en este territori de la plana d'Albalat, una
subcomarca que abasta tot el plà litoral des del Cap d'Oropesa (Torre del Rei)
fins a la Serra d’Irta (ermita de Sant Benet), amb una distància lineal d'uns
23 quilòmetres, ón al llarg d’este recorregut varen arribar a conviure més de
100 assentaments menuts fins a la guerra civil de Roma amb Sertorio.
LA
CULTURA GRECO-ITÁLICA (GREGA I ROMANA) A LA RIBERA DE CABANES: La
cultura grecollatina o antiguitat grecollatina fa referència a la mescla de
coneixements, idees, tradicions i costums que es van formar a partir de la
fusió dels pobles grec i romà. Esta fusió es va produir plenament a partir del
segle II a. C., quan els romans varen conquistar Grècia i van assimilar la
cultura grega, esta fusió cultural va tindre una influència notable sobre
l'Imperi romà, que la va difondre a través dels seus territoris a Europa, nord
d'Àfrica i Orient Pròxim. La civilització dels antics grecs ha sigut enormement
influent per a la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia,
la ciència i les arts de tot el món, i encara esta vigent en els nostres dies
del segle XXI, en la base del nostre model de societat occidental.
EL TOSSAL DEL MORTORUM, MORTORUM, O CERRUM MORTUORUM: La mítica muntanya del “Mortorum”, està situat en l'àrea de la Ribera en el terme municipal de Cabanes, és un lloc que té per a el receptor iniciat en la mediació, una atmosfera o resplendor simbòlic d'especial respecte i d'admiració per la seua naturaleza en sí, i pel misteri que envolta l’ambient montuós impregnat de misticisme, que ja d'entrada comença advertint-nos el propi nom i topònim de “Mortorum” que és de procedència romana i cultura greco-itàlica (Cerrum Mortuorum) com així ho citen en llatí en referir-se els locals a esta muntanya simbólica, i a les seues àrees limítrofes, i així de ben conservat al llarg de més de dos mil anys, a arribat este topònim fresc fins a l'actualitat del segle XXI. “Mortorum” ens al·ludeix i recorda un vell aforisme de l'època romana “vita mortuorum in memòria est posita uiuorum”, traduïda la frase es converteix en una sentència doctrinal que ens alerta i proposa el dogma i sistema de pensament greco-itàlic que ho tenien i atenien cultament la relacio entre els familiars vius i morts: “la vida dels morts està depositada en la memòria dels vius” (vita mortuorum in memòria est posita uiuorum). La mitologia grecoromana se situava entre la raò i la fe, i els cultes als seus mites eres sagrats amb els seus adequats compliments de la tradició funeraria i el culte a la memoría dels difunts. Els principals tipus de mites refereixen a l'origen dels déus, del món, de la naturaleça, de la fi de les coses, de la vida, la mort, i la vida en el més enllà.
EL CERRUM MORTORUM ÉS EL REGNE DE HADES I L'INFRAMÓN GRECO-ITÀLIC: Els déus romans compartien plenament el territori i la vida entremesclats amb els mateixos medis i activitats ordinaries que els ciutadans mortals, els deus ocupaven llocs pròxims i destacats en la vida social, individual i familiar ciutadana, eixos llocs on estaven o residien les divinitats podien concretar-se en llocs com els altars o temples en els quals hi havia una estàtua que els representava i encarnava, o en llocs singulars del propi medi natural, una muntanya, una llacuna, una cova, un brollador, una font, un salt d'aigua, una mina, una zona volcànica, minerals... Estos llocs eren considerats terreny diví amb totes les seues conseqüències. El “Cerrum Mortorum” era un d’eixos punts o llocs especials on residien deïtats mitològiques, el Mortorum era un punt referencial i singular del paisatge mitològic en l'època romana, un lloc de prohibit pas als vivens, per ser el tossal del Mortorum el lloc destinat per la seua orografia a ser l'habitat adequat per a residir les ánimes. Esta montanya formaria part de la emblemática cadena montanyosa anomenada o citada en l'Edat Antigua “Promontorium Tenebrium” citat per Ptolomeo en la obra la Geofrafia. Es tracta d'un topónim que fa referencia a una part de la mitología greco-romana, amb el significat de promontori de la mort, que gaudia de la categoria d'ídol natural tenebrós, i formaria part de l'inframón en el sistema de creences, dogmes i mites acunyats propis de la gent romana del territori amb referencia al lloc obligat d'habitat de les ánimes dels difunts, que era l'área del Mortorum, junt amb l'Estigia i tota la red fluvial i llagunar fins a les "boques de l'infern" com descriu la mitológia a les parts de l'inframón.
TOPÒNIMS
ANTICS RELACIONATS:
TENEBRIA:
“... la vila de Orobesa o Oropesa, que és l'antiga Tenebria, així com el cap
Tenebrio és el cap d'Oropesa...”. (Miguel Cortés, any 1836. Dicc. III, pàg.
415).
TENEBRIUM,
PROMONTORIUM: Tenebrium, promontorium. Promontori de
l'Espanya Tarragonense. Ptolomeo ho emmarca en terreny dels ilercaones:
"PROMONTORIUM
TENEBRIUM: En la costa marítima de los ilercaones, ya
tocando con el Ebro coloca Tolomeo al promontorium Tenebrio, y el puerto del
mismo nombre, donde podían estar en descanso y seguridad los buques, que esto significa
la palabra Portus. No se conoce otro lugar de tal naturaleza que Oropesa: lugar
capaz de no muchos ni grandes buques, y así a el corresponde el antiguo
promontorium Tenebrio. La voz Oropesa es tomada del hebreo Erop o Orop, que
significa oscuridad, tinieblas, y por eso a la parte occidental del Mundo de le
llamó Europa, el término de la luz, y principio de las tinieblas. Vid. Thom.
Hyde Itiner Mundi. (Autor Miguel Cortés López, Imprenta Real, año 1836)".
PORTUS TENEBRIUS: Tenebrius, portus. "Port de l'Espanya Tarragonense, segons Ptolemeu, que l'emmarca en el territori dels ilercaones, prop del cap “Tenebrium". (Bruzen, A. A. Le grand dìct. VI, 1a part, pàg. 75).
CAPRASIAE
JUGUM: Festo Avieno De oris maritimis; pasada la
costa de Valencia, y antes de llegar a Peñiscola menciona el Collado Caprasia,
y dice que de Chersoneso ó Peñiscola no hay sino una costa de mar árida,
peñascosa, y sin población alguna. Han opinado muchos que era Oropesa; pero no
le convienen los indicios físicos que apunta Avieno del Collado Caprasia; es
pues en mi juicio clarísimo que es la montaña que desde Torreblanca llega hasta
Peñiscola, donde está la torre de Capricorp, residuo del nombre Caprasia. Allí
mismo á la falda occidental, más arriba de Alcalá se ven los residuos de una
antigua población, que sería la Histra. Post Caprasia jugum procedit alte, ac
nudalittora jacent, ad usque casa Chersonesi términos. Hoy (1835) se llaman las
costas de San Benet. (Autor Miguel Cortés López, Imprenta Real, año 1836)”.
CRABASIA: ORIS MARITIMIS DE FESTO AVIENO: “… el cabo de Crabrasia se destaca a lo alto y el litoral se prolonga desnudo hasta los límites de la despoblada Querroneso. Por estas costas se extiende la marisma de Nácaras; tal es, pues el nombre de la costumbre dio a esta marisma; y en medio de la laguna sobresale una pequeña isla, fecunda en olivos y por ello consagrada a Minerva. En los aledaños hubo muchísimas ciudades: en efecto, aquí estuvieron Hilactes, Histra, Sarna y la insigne Tiricas; nombre antiguo el de esta ciudadela y enormemente famosas fueron las riquezas que sus habitantes por las costas del mundo, pues, además de la fertilidad de sus campos, merced a la cual la tierra cría ganados, viñas y los dones de la rubia Ceres, se transportan mercancías foráneas por el río Ebro”. Topónimos de a. C.(Autor Miguel Cortés López, Imprenta Real, año 1836)
ADDENDA:
ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER
JUAN E. PRADES):
LA
INCINERACIÓ I ELS COSTUMS FUNERÀRIES GRECO-ITÀLIQUES, IBERES I ROMANES: La
intenció d'assenyalar que continuava la vida després de la mort feia que al pas
del enterrament al difunt se'l saludara com a un ciutadà marxant a un exili.
Una vegada fetes les oracions i els rituals pertinens, els familiars es
dirigien cap a la pira funerària, l'incineració sempre era fora de la zona
urbana. Abans d'encendre el foc un familiar pròxim s'acostava al cadàver i
obria els seus ulls per a permetre-li veure per última vegada la llum. Després
d'això tancaven els seus ulls pronunciant el nom de l'extint per a després
depositar una moneda en la seua boca amb l'objectiu que aquest pague el seu
viatge al més enllà a Caront, el barquer del riu Estigia que passa les ànimes a
l'inframón. Posteriorment seguia l'encesa de la pira pels familiars més pròxims
i s'entonava uns càntics en honor al difunt recent beneit. El foc de la pira
era extingit amb vi evitan banyar les cendres perquè el difunt no vague borratxo
per a l'altre món. Les cendres eren seguidament recollides pels familiars més
pròxims, els ossos, fins i tot calents, eren llavats amb vi o llet, i se
depositaven en una urna funerària plena de flors que s'enterrava en una tumba.
Era normal que els familiars, a posterioridad en recordatori dels seus
avantpassats, visitaren periòdicament les tombes depositant flors i aliments
naturals. Els romans i també els ibers creien que el foc i les ànimes eren de
similar naturalesa, raó per la qual creien que la cremació permetia que esta
arribase més ràpid a l'altre món. La cultura greco-romana associava la mort en
si mateixa amb la contaminació, no sols material sinó a més espiritual, és per
esta raó que els enterraments havien de realitzar-se de nit i fora de l'urbs o
poblats, per no contaminar el lloc dels vius.
EL
REGNE DE HADES, DÉU DELS MORTS: En els antics mites grecs,
el habitat dels morts és el regne de Hades, custodian l'ombrívol estatge de les
ánimes dels morts, al qual anaven a parar poc a poc tots els mortals. La
filosofia grega va introduir als romans la idea que els mortals eren jutjats
després de la seua mort i se'ls recompensava o castigaba. Molt pocs mortals
podien abandonar este regne una vegada que havien entrat o creuat l'entramat de
víes cap a l'inframon.
EL
CULTE A l'INNOMENABLE HADES: Hades, déu dels morts, era
un personatge temible per a aquells que encara estaven vius i sense pressa per
trobar-se amb aquest déu, i eren reticents a prestar juraments en el seu nom.
Per a molts, simplement dir la paraula “Hades” ja era espantós, per la qual
cosa es van buscar eufemismes que usar. Atés que els minerals venien de les
profunditats de la terra (és a dir, del “inframón” governat per Hades), es
considerava que també tenía el control d’estos, i es referien a ell amb el
sobrenom de Plutó.
L'ENTRADA
A l'INFRAMÓN: En la mitologia romana, l'entrada a
l'Inframón del subsòl s'accedia a través d'un cràter o cova, era la ruta usada
per a descendir al món subterrani del regne dels morts. Els “Di Inferi” eren els
déus de l'inframón romà junt a un col·lectiu d'esperits doméstics i dels
ancestres difunts, als quals se'ls rendia culte perquè tenien poder sobre els
seus familiars o coneguts vius.
LES
BOCAMINAS DEL MORTORUM: Mortorum: Núm. 1.876;
«Mortorum»; Ferro; 56 Ha.; Cabanes; ; Publicació en el “B.O.” de la província
de Castelló, núm. 132; 5-11-1955.
EL
TOSSAL DEL MORTORUM EN L'EDAT DEL BRONZE: El
cim del Tossal del Mortòrum està coronat per un jaciment arqueològic amb
nivells urbans d’ocupació entre l'edat del bronze a la primera Edat del Ferro.
Els estudis arqueològics han identificat com en diferents parts del turó es
conserven diverses restes del passat, entre les quals destaquen un poblat i un
túmul funerari. Així, s'ha determinat que el poblat va ser ocupat
aproximadament entre els anys 1950 i 550 abans de l'Era, des de l'edat del
bronze a la primera Edat del Ferro; per la seva banda, el túmul va ser usat en
diferents moments de l'Edat del Bronze com a sepulcre funerari del poblat. Les
primeres excavacions al Mortòrum van ser efectuades en 1925 a la zona del
poblat, no obstant això la metodologia de l'època va provocar la pèrdua de la
major part dels resultats i materials obtinguts. Des de l'any 2002 les
excavacions s'han anat efectuant regularment gràcies a la col·laboració de
l'Ajuntament de Cabanes amb el Servei d'Arqueologia de la Diputació de
Castelló.
BIBLIOGRAFIA:
-
ESTEVE GÁLVEZ, F. (1975): "Un poblado de la Edad del Bronce en la Ribera
de Cabanes.". Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonense, 2:
65-74.
-
AGUILELLA, G.; J. L. MIRALLES y N. ARQUER (2004): "Tossal del Mortórum
(Cabanes, Castellón): un posible asentamiento minero con materiales fenicios de
los siglos VII-VI a.C.". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de
Castelló, 24: 111-150.
-
AGUILELLA I ARZO, G. et al. (2009): "Un túmul funerari de l’edat del
bronze al Tossal del Mortórum (Cabanes, Plana Alta, Castelló)". Quaderns
de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 27: 29-39.
-
AGUILELLA I ARZO, G. (2012): "Tossal del Mortórum (Cabanes): avance de
resultados de las últimas campañas". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia
de Castelló, 30: 167-172.
-
LUJÁN VALDERRAMA, J. L. y G. AGUILELLA ARZO (2012): "Ensayo de
reconstrucción virtual de un túmulo funerario: El túmulo del Mortórum (Cabanes,
Castellón)". Virtual Archaeology Review, 6: 40-44.
-
Cortés López, Miguel (1836): Diccionario Geográfico-Histórico de la España
Antigua Tarraconense, Bética y Lusitana, Vol. 3: Con la Correspondencia de Sus
Regiones, Ciudades, Montes, Ríos, Caminos, Puertos e Islas a las Conocidas en
Nuestros Días; Dedicado A S. M. La Reine Gobernadora. Editor: Imprenta Real,
1836.
-
Cortés López, Miguel (1835): Diccionario geográfico-histórico de la España Antigua
tarraconense, Bética y Lusitana,…: Volumen 1…. Editor: Imprenta Real, 1835.
- Cortés López, Miguel (1836): Diccionario geográfico-histórico de la España Antigua tarraconense, Bética y Lusitana,…: Volumen 2…. Editor: Imprenta Real, 1836.
GENTES,
COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE
CASTELLÓN:
Por
JUAN E. PRADES BEL
EL
CERRUM MORTORUM Y EL INFRAMUNDO, TIERRAS Y MITOS DE LA RIBERA
DE CABANES (CASTELLÓN).
Escribe:
JUAN EMILIO PRADES BEL.
INTRODUCCIÓN:
Este articulo está dedicado al “Cerrum Mortorum”, geográficamente ubicado en el término
municipal de Cabanes, en la comarca de la Plana Alta, provincia de Castellón.
TOSSAL DEL MORTORUM -MONTE MORTORUM-CERRUM MORTORUM: El mítico monte “Mortorum”, está situado en el área de la Ribera en el término municipal de Cabanes, es un lugar que tiene un halo un tanto inquietante de misterio y misticismo que ya de entrada comienza advirtiéndonos el propio nombre y topónimo del mismo que es de procedencia romana greco-itálica “Mortorum” como así lo citan en latín al referirse los locales a este monte y a sus áreas limítrofes, y así conservado a lo largo de más de 2000 años a llegado este topónimo fresco hasta la actualidad del siglo XXI. “Mortorum” nos alude y recuerda un viejo aforismo de la época romana “vita mortuorum in memoria est posita uiuorum”, traducida la frase se convierte en una sentencia doctrinal que nos alerta y propone el dogma y sistema de pensamiento greco-itálico que lo tenían y atendían cultamente “la vida de los muertos está depositada en la memoria de los vivos” (vita mortuorum in memoria est posita uiuorum). La mitología grecorromana se situaba entre la razón y la fe, y los cultos a sus mitos era sagrado sus adecuados cumplimientos. Los principales tipos de mitos refieren al origen de los dioses, del mundo y el fin de todo.
EL CERRUM MORTORUM ES EL REINO DE HADES Y EL INFRAMUNDO GRECO-ITÁLICO: El “Cerrum Mortorum” era un punto especial e independiente del mundo de los vivos, quizá se trata del propio “Promontorium Tenebrium” ya citado por Ptolomeo y Cortés (“... la villa de Orobesa u Oropesa, que es la antigua Tenebria, así como el cabo Tenebrio es el cabo de Oropesa...”. (Cortés, M. 1836. Dicc. III, pág. 415).), con el significado de monte o promontorio de la muerte, que gozaba de la categoría de ídolo natural tenebroso, i formaría parte del área del inframundo dentro del sistema de creencias, dogmas y mitos del nuevo territorio romanizado, con una nativa de los autóctonos iberos con influencias y educación romana (iberos-romanos).
TENEBRIA:
“... la villa de Orobesa u Oropesa, que es la antigua Tenebria, así como el
cabo Tenebrio es el cabo de Oropesa...”. (Cortés, M. 1836. Dicc. III, pág.
415).
TENEBRIUM,
PROMONTORIUM: Tenebrium, promontorium. "Promontorio
de la España Tarragonense. Ptolomeo lo enmarca en terreno de los ilercaones.
PORTUS
TENEBRIUS: Tenebrius, portus. "Puerto de la España
Tarragonense, según Ptolomeo, que la enmarca en el territorio de los
ilercaones, cerca del cabo Tenebrium". (Bruzen, A. A. Le grand dìct. VI,
1ª parte, pág. 75).
EL
REINO DE HADES, DIOS DE LOS MUERTOS:
En
los antiguos mitos griegos, el reino de Hades es la neblinosa y sombría
morada de los muertos, a la que iban todos los mortales. La filosofía griega introdujo
la idea de que los mortales eran juzgados tras su muerte y se los recompensaba
o maldecía. Muy pocos mortales podían abandonar este reino una vez que habían entrado.
EL
CULTO AL INNOMBRABLE HADES: Hades,
dios de los muertos, era un personaje temible para aquellos que aún estaban
vivos y sin prisa por encontrarse con este dios, y eran reticentes a prestar
juramentos en su nombre. Para muchos, simplemente decir la palabra «Hades» ya
era espantoso, por lo que se buscaron eufemismos que usar. Dado que los
minerales venían de las profundidades de la tierra (es decir, del “inframundo” gobernado
por Hades), se consideraba que tenía también el control de estos, y se referían
a él con un eufemismo Plutón.
EL INFRAMUNDO: En la mitología romana, la entrada al Inframundo localizada en el Averno, un cráter cercano a Cumas, fue la ruta usada por Eneas para descender al reino de los muertos. Por sinécdoque, «Averno» puede usarse como referencia a todo el inframundo. Los “Inferi” eran los dioses romanos del inframundo, en contraposición a los dioses celestiales “Superi”.
LAS BOCAMINAS DEL MORTORUM: Mortorum: Nº. 1.876; «Mortorum»; Hierro; 56 Ha.; Cabanes; ; Publicación en el “B.O.” de la provincia de Castellón, nº 132; 5-11-1955.
(CONTINUARA)
