viernes, 15 de junio de 2018

CUINA MARINERA: MUSOLES, GATET SEC I TORRAT

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

Temàtiques): ANTICS CUINATS POPULARS I PREPARACIONS GASTRONÓMIQUES DE TORRELASAL.

"CUINA MARINERA: MUSOLES O GATET SEC I TORRAT".


Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INGREDIENTS: Musola, peix gat (Mustelus mustelus, Mustelus asterias) i sal.
PROCÉS: Pelar la musola y rentarla amb aigua de la mar, amb la sal aderida amb el bany de mar, pot ser suficient per a el secat, però en temps de calor cal afegir sempre un polset de sal, a l'hivern no fa falta, peró no va de mal un poc de saladura. El deshidratat i la saladura són formes típiques de conservar alguns aliments proteinics.
COSTUMBRISME: en acabar la pesquera la musola es pelava en la mateixa platja, se desviscerava i es netejava molt bé amb aigua de la mar, s'escorria i es penjava al sol overta amb una canya per al seu assecat que durava uns dies, per a la nit se tenía que entrar per a evitar l'aigüatge que puges corrompre el peix, si era a l'estiu o feia algo massa de calor es salava una mica, que un cop ben sec estaba apte per a consumirse o es guardaben les musoles al rebost un temps, en un lloc sec i airejat de la casa, fins a l'hora del seu consum . 
CONSUM DE LA MUSOLA: A l'hora de cuinar la musola o peix gat secat a l'aire, una de les maneres mes popular de consumirlo era torrat a la brasa, després es procedia a trossejar-lo sobre un plat ón se'l ruixaba amb un chorritet d'oli d'oliva u oli mezclat amb una picadeta d'all, pebre roig i un troset de pesteta coenta , si la musola no estaba seca del tot, es solía fer també fregida una mica amb alls, ocasionalment quant el día era plovedor y de temporal, era costum de fer algo d'allioli, el qual es restregaba per damunt de les llesques de pa torrat, per acompanyar al plat de musola torrá.
AGRAIMENTS: Estes receptes marineres antigues, varen ser transmeses oralment per Pascual “el Ruso” (pescador de Torrelasal) i Encarnación “la Marinera” (venedora del peix de Torrelasal) als clients i veïns de Torrelasal i de la resta de la Ribera de Cabanes.










domingo, 10 de junio de 2018

FIGES ALBARDADES


GENTES, COSTUMBRES, FOLKCLORE, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LAS PROVINCIAS DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA...

Por: JUAN E. PRADES BEL, “Crónicas”, “Humanidades”. 

(Proyecto: “ESPIGOLANT CULTURA": Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR… 

"LES FIGES ALBARDADES".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar un mundo de vidas muy diferentes a la mía". J.E.P.B.). 

Ingredientes: Higos secos, copa de vino moscatel, azúcar, aceite y pasta para rebozar. 

Ingredientes de la pasta para rebozar: 1 taza de aceite, 1 taza de leche, 1 taza de azúcar, levadura de panadero unos 50 gr., harina aproximadamente 500 gr.





lunes, 4 de junio de 2018

ESGLESIA MEDIEVAL D'ALBALAT

PELS CAMINS...DE LA RIBERA:

L'ESGLESIA MEDIEVAL D'ALBALAT

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
- Entre la serra d'Irta i el cap d'Orpesa el capritx de l'orografia ens ofereix un gran pla, que s'estén nord-sud a tot lo llarg d'una depresió costera litoral, terres planes que son d'origen al·luvial, i que pertanyen a quatre termes municipals Alcalà, Torreblanca, Cabanes , Orpesa.
- Creuava este territori una via de comunicació nord-sud, era la senda d'els ibers-romans que posteriorment va ser calçada àrab d'al-Balät i camí baix Medieval.
- Al centre d'esta bahia quaternària, el pas natural es fa molt estret, compriminse entre la mar, els aigua molls del Prat natural de Cabanes-Torreblanca i les primeres estribacions de la serralada litoral d'Albalat que tanquen el pla per la part oest, al cap d'amunt de el cim mes capdavanter de 96 metres d'altura snm., se erigeix les ruines de el majestuós castell d'Albalat,... als peus del vessant, vigilant el històric camí i el pas de caminans i peregrins es troba la magnifica Esglesia Medieval d'Albalat que conforma un magnífic conjunt arquitectònic fortificat Medieval, este temple oferia servei religiós i refugi a la comunitat del lloc, a l'any 1385 el poblat d'Albalat tenia 23 famílies, i com a comunitat jurídica va desaparéixer a l'any 1469 (Roca Traver,1988). Esta església fortaleça del segle XIV es junt amb l’iglesia de Sant Francesc d’Assis de Torreblanca les dos construccións de doble funciò iglesia i torre defensiva de mes antigitat de tot el plá litoral d’Albalat.  A l’interior de l’iglesia d’Albalat s'accedeix per una portalada de mitx punt de carreus, el sostre es una bóveda sostinguda per tres arcs ogivals i sobre el absid semí circular te una torre defensiva de dos plantes d'altura, que s'accedeix pujant per una estreta escaleta de caragol feta de pedra picada.
- El buit de l'escala de caragol es circular i te de llum 148 centimetres de diàmetre, els escalons son de 70 centimetres de llarg, i l'ample oscil·le des de els 5cm. junt al pilar fins als 30 cm. en la part mes ampla, i servien per arribar al sostre, accedint des de la petita sagristia amb espitllera, tal com es puje apareixen dos habitacions semicirculars, una en cada planta avans d'aplegar al sostre, tenen diferents espitlleres per a ballestes que donen a l'exterior, suposadament per defensar-se dels atacs berberiscos, que amb seguretat varen representar ser un gran perill en esta zona (exemple:barreitg de Torreblanca pels pirates barbarescos ocorregut al any 1397), estes inseguretats varen ser la causa d'ampliacions posteriors, les reformes aparenment afectaren a l'església i també a la orientació del culte canviant l'altar, i crearen tot un nou conjunt arquitectònic, anyadint dos torres de guaita, i emmerletats de defensa i espitlleres saeteres, es un conjunt que sembla inacavat, li falta alçada.
- En l'actualitat es una església rehabilitada i amb culte, cal nomenar que fins els anys setanta l'edifici estava molt arruïnat, amb un problema clar d'abandó, el seu interior va ser morada i vivenda de masovers i corral estabulat de ramats d'ovi i capri.
- El culte esta dedicat a la verge d'agost: Santa Maria de la Asunción, de la que existeix una talla recent com a icona cultual costejada per alguns veins.
- En l'actualitat es fa una missa a l'any, el dia 15 d'agost festivitat de la Mare de Deu d'agost , i baix de la seua boveda es tornen a celebrar dies de Gloria i moments entranyables: batejos, bodes, i comunions, el 15 d'agost es una festa important en quasi tota l'Europa Cristiana, es festa nacional a Espanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, Luxemburg, Portugal i alguns Landers de Alemania.
- L'Església es d'una sola planta, els arcs ogivals se sustenten amb senzilles pilastres, amb impostes llises sense decorar, la boveda es de maçoneria aplicada amb encofrats, el terrat de l'edifici de l'esglesia desprès de la reforma es pla i emmerletat.
- L'implantació del sistema d'arcs ogivals o de diafragma es va produir amb la construcció de les esglesies de reconquesta, capilles vastides a la frontera meridional de la cristiandat dels segles XIII I XIV, es un sistema arquitectònic que va nàixer de l'arquitectura romana.
- La recuperació del culte a segut una creuada personal de veins de la Ribera, la movilizació altruista d'eixes persones i el afán en buscar els recursos necessaris,... amb el seu treball i voluntat han fer tornar l'esplendor que es mereix esta joia Medieval i històrica, un patrimoni que es de tots els habitans de estes terres .
ADDENDA:
En memòria de els Cavallers de la Reconquesta, i dels seus homens de lluita, que batejaren els quatre murs d'este temple amb la seua pròpia sang desitjan poder albirar el horitzó d'un nou dia, d’un nou mon...
Encara ressonen en l’interior sicofonies, plegaries, al·legories, llumenaries dels que lluitaren contra els invasors per l'alliberament d'estes terres.

(Juan Emilio Prades Bel)
POESIA L’ESGLESIA D’ALBALAT
Com autentica esglesia de reconquesta
En l’exterior eres fortalessa
Eixa estampa xoca quant a l’interior a Deu i Pau s’invoca
Un jonc engroxat pel vent em desperta
D’un somni de mort i fosca.










viernes, 1 de junio de 2018

CAMPANAS DE TORREBLANCA

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES, PATRIMONIS Y PAISATGES DE TERRES CASTELLONENQUES

PAPELES PARA LA HISTORIA DE TORREBLANCA

JUAN EMILIO PRADES BEL

Este article compte la transcripció integra dels contrats firmats en l'any 1929 per l'Ajuntament de Torreblanca i la fundició industrial de Don Bautista Roses Soler per a la refundició d'una campana y la construcció d'un altra campana nova per a colocar-les al campanar de la parroquia de San Bartolomé de Torreblanca, en el primer contrat del 5 de juliol de 1929 es detallen i es descriuen les condicions pactades previament per l'ajuntament, en el segon contrat amb data del 10 d'octubre de 1929 es fa una descripció detallada del treball acabat, les cuanties económiques i les condicions i dades de cobrament del treball presentat i acabat. La transcripció literal de estos contrats a segut realizada per Joan Alepuz Chelet y consten estes copies en l'arxiu dels Campaners de la Catedral de Valencia, ermita de Santa Llúcia carrer de l'Hospital, 15- València:

Les redaccións del textes del contrats, fan referencia amb el següents termes:

(Primer document amb data del 5-7-1929)
Don Manuel Vinuesa Vilaplana, Alcalde Presidente del Ayuntamiento de Torreblanca, en representación del mismo, de una parte, y de la otra, Don Bautista Roses Soler, industrial, natural y vecino de Adzaneta de Albaida, con sus respectivas cédulas personales, en vista de lo acordado por la Comisión municipal permanente en sesión de fecha primero de los corrientes, contratan la refundición de la campana de la torre de esta iglesia parroquial, titulada San Bartolomé y la construcción de otra de menor tamaño que la llamada Santa Bárbara de la misma torre, bajo las condiciones siguientes:
1ª El Sr Roses se compromete a refundir la campana rota “San Bartolomé”, pagándole este Ayuntamiento a dos pesetas treinta y cinco céntimos el kilogramo de material que refunda, depués de descontar de su peso el 10 por ciento que resultan de mermas en la refundición.
2ª El material nuevo que el Sr Roses, añadirá a la referida campana, hasta dejarla de un peso mayor del que tenía, le será abonado por este ayuntamiento a razón de cinco pesetas cincuenta céntimos.
3ª Por el Sr Roses, se construirá otra campana de un peso aproximado a los sesenta y cinco kilogramos, o sea, algo menor al que tiene la campana titulada “Santa Barbara” de la torre de esta iglesia parroquial.
4ª El material que se invierta en esta campana, (la nueva) será abonado por este Ayuntamiento a razón de sies pesetas kilogramo; pagando además el Ayuntamiento, la cabeza, cojinetes de bronce y demás accesorios, según resulte su tamaño, cuyo coste no podra´ exceder de doscientas pesetas.
5ª El Sr Roses, tendrá la obligación de tener hechas las campanas mencionadas dentro de un plazo prudencial, y colocadas en sus respectivos puestos de la torre de esta iglesia parroquial, corriendo de su cuenta los portes de las mismas.
6ª Será de cuenta de este Ayuntamiento la manutención de los mecánicos que el Sr Roses mande para montar y colocar las campanas y de los jornales de albañiles y carpinteros que se necesiten en esta localidad para la elevación y montaje de las mismas.
7ª El Sr Roses, garantiza las campanas por un plazo de ocho años, siempre que sea por defecto de fundición y no por fuerza mayor y en caso de quiebra o falta de alguna de sus condiciones, le serán devueltas las campanas, siendo de cuenta del Ayuntamiento, en este caso, los gastos de transporte y la pérdida del diez por ciento de mermas de refundición.
8ª El importe total de ambas campanas, le será satisfecho al Sr Roses por este Ayuntamiento, durante el presente y el próximo año mil novecientos treinta.
Asi lo dicen y otorgan ambas partes, extendiéndose por duplicado el presente documento, en Torreblanca a cinco de Julio de mil novecientos veintinueve.
(segell del ajuntament) ( firma del alcalde) (firma de Bautista Roses)
(Segon document amb data del 10-10-1929)
En la villa de Torreblanca a diez de octubre de mil novecientos veintinueve; de una parte, el Sr Alcalde-Presidente de este Ayuntamiento, en representación del mismo, y de la otra, D. Bautista Roses Soler, mayor de edad, casado, industial, natural y vecino de Atzaneta de Albaida, según cédula personal que exhibe, convienen y acuerdan lo siguiente:
1º Que en vista de lo tratado entre los referidos señores, en cinco de Julio próximo pasado, se ha refundido en el taller de dicho señor Roses, una campana inutilizada de un peso de 424 kg. Propiedad de este Ayuntamiento, de la que descontándose el 10 por 100 de mermas que resultan en la refundición, queda un peso liquido de material de 382 kg.
2ª Que rehecha la referida campana, resulta de un total de peso de 469 kg. , con una diferencia a favor del Sr Roses, de 87 kg.
3º Que, asimismo, se ha construido por el Sr Roses, otra campana de un peso total de 101 kg. Del que descontados 15 kg de peso de una campanita pequeña regalada al efecto por el Sr Cura de esta parroquia D. Francisco Fumadó, queda un peso líquido a pagar de 86 kg.
4º Que según tiene estipulado, en el antes referido contrato de cinco de Julio último, el precio del material procedente del a refundición, es de 2’35 pesetas kg y el nuevo suministrado o añadido por el Sr Roses, a 5’50 pesetas kg. El de la campana grande y seis pesetas el de la pequeña.
5º Que la campana ”SAN BARTOLOME”, pesa:
Material refundido después de descontar el 10% de mermas, 382 kg a 2’35 pesetas kg …897’70
Material añadido por el Sr Roses , 87 kg al precio de 5’50 pesetas kg…478’50
Total peso, 469 kg., y valor pesetas …1376’20
Que la campana llamada, “MERCEDES RUFILANCHAS”, pesa:
Material nuevo suministrado por el Sr Roses en la construcción de esta campana, 86 kg a seis pesetas …516’00
Material refundido regalado por el Sr Cura, 15kg a 2’35pesetas kg de fundición…35’25
Importa de la cabeza, cojinetes de bronce y demás accesorios de esta campana…175’00
Total peso, 101kg , y valor , en pesetas…726’25
6º Que importando la campana “SAN BARTOLOME”, mil trescientas setenta y seis pesetas con veinte céntimos, y la “MERCEDES RUFILANCHAS”, setecientos veintiséis pesetas con veinticinco céntimos, hacen un total débito a favor del Sr Roses, de DOS MIL CIENTO DOS pesetas CUARENTA Y CINCO céntimos, de las que, Don Bautista Roses, recibe a cuenta, en esta fecha, de fondos municipales de este Ayuntamiento, la cantidad de MIL pesetas y lo restante hasta completar las 2.102’45 pesetas, le será satisfecho por esta Caja Municipal, dentro del ejercicio próximo de mil novecientos treinta.
Así lo deciden, otorgan y firman el presente documento complementario, por duplicado, en el lugar y fecha ut supra.
(Segell del Ajuntament) (Firma del Alcalde) (Firma de Bautista Roses)
El intraescrito Secretario del Ayuntamiento de Torreblanca “
------------------------------------------------------------------------------
(Tercer document amb data del 2-11-1929)
Certifico: Que el Ayuntamiento en pleno de esta villa, en sesión celebrada el dia dos de los corrientes, acordó por unanimidad aprobar los contratos celebrados entre el Alcalde Presidente de esta Corporación y el industrial D. Bautista Roses de Atzaneta de Albaida, en las fechas cinco de julio y diez de octubre del corriente año, relativos a la refundición de una campana y construcción de otra, para la torre de la iglesia parroquial de esta villa.
Torreblanca a cuatro de Noviembre de mil novecientos veintinueve
(Segell del Ajuntament) (Firma del Alcalde) (Firma del Secretari)
AYUNTAMIENTO DE TORREBLANCA”
(05-11-1929) Agraiments a Joan Alepuz Chelet i a la Associació de Campaners de la Catedral de València .