domingo, 26 de enero de 2020

EL TRASMALLO, EL ARTE DE PESCA DEL ENMALLE.


GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temáticas): HISTORIAS DEL MAR.

"LAS ARTES Y PRACTICAS DE PESCA TRADICIONALES EN AGUAS DE LA PROVINCIA MARÍTIMA DE CASTELLÓN CP-1, CP-2, CP-3: EL TRASMALLO, EL ARTE DE PESCA DEL ENMALLE".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.
GRAUS: (Los históricos “graus”, y los poblados pesqueros de la provincia marítima de Castellón, que coexistieron en la primera mitad del siglo XX en el litoral de Castellón, fueron: el Grau de Vinaroz, el Grau de Benicarló, de Peñiscola, Alcossebre, Capicorb, Torrenostra, Torrelasal, Orpesa/Oropesa del Mar y su varadero natural de la playa de la Conxa, Benicasim, Grau de Castelló, Almazora/Almassora, Grau de Burriana, Nules, Moncófar, Xilxes, Almenara).
EXPOSICIÓN: La modalidad y técnica pesquera del trasmallo, es el arte de extracción de pesca más antigua de cuantas subsisten en el ámbito profesional pesquero de nuestro litoral castellonense, para esta modalidad de captura, hay o había toda una serie de redes de distintos tipos y medidas, todas englobadas bajo la denominación genérica de artes de pesca de enmalle. Las redes de enmalle están constituidas por paños de red de dimensiones y características variadas, según las condiciones de pesca y las especies que se pretende capturar, en la costa castellonense a este arte se le denomina popularmente "tresmall", "trasmall" o "tiret" según áreas y zonas. El trasmallo es un arte formado por piezas de tres paños de red, cosidos a las mismas relingas (cordes). Los paños exteriores definidores de las medidas de la unidad de captura son iguales entre sí, y tienen las mismas mallas con idénticas dimensiones e igual diámetro de hilo. El paño interior central dispone de mallas de menor tamaño. La malla y la época de calado dependen de las especies objetivo del lance (llança) o calada, siendo las principales especies a cobrar el langostino, lenguado, sepia, el salmonete de roca, los espáridos en general (dorada, besugo, dentón, sargo, etc.) y los peces de roca (escorpa, espáridos, tordos, doncella, congrio..). Cabe aclarar que no es un arte de pesca selectiva. Estas redes llamadas genéricamente de trasmallo están divididas en dos grandes grupos, distinguidos entre las redes fijas y las redes de deriva. Las redes de deriva son un arte de pesca que se dispone flotando en superficie de forma que el arte va derivando con la corriente, facilitando así la captura de los peces pelágicos (en la actualidad este arte está prohibido en el Mar Mediterráneo). El segundo grupo corresponde a las redes de trasmallo fijas, es uno de los llamados artes menores de mayor importancia y muy tradicional, es la técnica más habitual y la más utilizada en otros tiempos en que los pescadores de nuestro litoral navegavan y pescavan con botes que eran impulsados por velas latinas y a remo, estas redes de "trasmall" locales se disponen fijas en el fondo del mar,  caladas en aquellos puntos que el pescador estima que son cruzados habitualmente por los peces frecuentes en la zona de calada. Las embarcaciones de trasmallo, pueden faenar en la franja de las seis millas próximas a la costa, tienen preferencia en el ejercicio de su actividad pesquera respecto a los de arrastre y cerco. Las artes deben ir adecuadamente balizadas, y deben levantarse en un tiempo máximo a las dieciséis horas de su calamento y permanecer en tierra veinticinco horas continuadas a la semana, preferentemente en domingo.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN E. PRADES):

- VOCABULARIO POPULAR MARINERO RELACIONADO CON EL TRESMALL, (en Valencià): (Vocabulari lingüistic popular del mon mariner castellonenc sobre esta práctica de peixca, del Trasmall/tresmall/tiret; les maneres de dir i de nombrar a les coses propies del ofici i de l'activitat: calá, calar, xorrar, trasmall, llepó, llançà, tresmall, tiret, graú, graus, malla, malles, enmallat, ploms, plomà, brut, enmallat, bot, rem, fitora, salabre, nuc, bou, cordes, cordam, mares, braçes, braça, mabra, llangostí, sèpia, orá, oraes, roncador, tord, mollet, serràns, congre, morena, llissa, salpa, crancs, carrancs, sarg, llenguat, palà, palains,...) 
PROVINCIAS MARITIMAS: El litoral de España se divide en treinta provincias marítimas, entre las que se encuentra la Provincia Marítima de Castellón, que limita al norte con la Provincia Marítima de Tarragona y al sur con la Provincia Marítima de Valencia. La capitanía de esta provincia marítima esta situada en el Grao de Castellón de la Plana, y consta de los siguientes Distritos Marítimos:
- Distrito Marítimo de Burriana (matrícula CP-1): Va desde la Gola de Cerrada hasta la desembocadura del Río Mijares (incluye las aguas litorales de los términos municipales de Burriana, Nules, Moncófar, Xilxes, Almenara).
- Distrito Marítimo de Castellón (matrícula CP-2): comprende desde el Río Mijares hasta la Torre de Capicorb límite con Torreblanca (incluyendo las aguas que bañan el litoral de los términos municipales de Almassora, Castellón, Benicassim, Orpesa, Cabanes y Torreblanca).
- Distrito Marítimo de Vinaróz (matrícula CP-3): va desde la Torre de Capicorp hasta el Río Cenia (incluye las aguas litorales de los términos de Alcalá de Xivert, Peñiscola, Benicarló y Vinaróz).

ARCHIVO: "LA PESCA EN LA PROVINCIA MARÍTIMA DE CASTELLÓN".












viernes, 17 de enero de 2020

TORRELASAL

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS, FOLKCLORE POPULAR Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE  CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL, “Crónicas”, “Humanismo”, (Proyecto: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temáticas): DATOS PARA LA HISTORIA DE TORRELASAL.

"ESCALA TURÍSTICA DE VISITA AL POBLADO DE TORRELASAL Y AL PARAJE NATURAL DEL HUMEDAL DEL PRAT DE CABANES -TORREBLANCA".

Escribe: JUAN E. PRADES BEL.

El poblado marítimo de Torrelasal es un lugar acogedor, ancestralmente habitado desde hace más de 4000 años, es un lugar mágico, entrañable y sutil lleno de historia marinera desde el siglo XIX hasta el actual siglo XXI, las visitas panorámicas a esta aldea viene a complementar la oferta geo-turística, agro-rural, botánica y faunística que ofrece el Paraje Natural a través de sus rutas y senderos que comienzan su recorrido partiendo del poblado de Torrelasal (Cabanes, Castellón, Comunidad Valenciana), el Parque Natural protegido del humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca se extiende desde Torrelasal hacia el norte. Es un humedal de importancia medioambiental internacional, con múltiples normas y figuras de protección de aplicación a este ecosistema: Parque natural, Humedal de Importancia Internacional (RAMSAR), Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA) y Lugar de Interés Comunitario (LIC). Desde Torrelasal se inicia la ruta sur de visita al Paraje Natural del Prat de Cabanes -Torreblanca que se extiende a lo largo de la costa hasta Torrenostra a una distancia de unos 8 kilómetros. (JEPB, 2012).

REFERENCIAS Y BIBLIOGRAFIA:

Prades, J. E. (2012): “La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes”. Revista Mainhardt n.º73, agosto 2012.

Prades, J. E. (2014): “Escala turística, visita al poblado de Torrelasal y al Paraje Natural del humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca”. http://juanemilioprades.blogspot.com.es/2014/03/poblado-de-pescadores-de-torrelasal.html.

Prades, J. E. (2014):Municipios y entidades del partido judicial de Castellón de la Plana , año 1962”.

Prades Bel, J. E. (2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011. Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

Prades Bel, J. E. (2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes). Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

Prades Bel, J. E. (2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011. 

Prades Bel, Juan E. (2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.

Prades Bel, Juan E. (2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz (1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

Prades Bel, Juan E. (2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012, página 57, any 2012.

Prades Bel, Juan E. (2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

Prades Bel, Juan E. (2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011.

Prades Bel, Juan E. (2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

Prades Bel, Juan E. (2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

Prades Bel, Juan E. (2013): Playa nudista de la Ribera de Cabanes/Quartel Vell, Playas de Castellón. Patrimonios de la plana del castillo de Albalat, País Valenciá, Comunidad Valenciana, Castellón, Publicación Mis Pueblos, 2013.

Prades Bel, Juan E. (2005): Asentaments i camins ibero-romans al sud del Baix Maestrat entre Alcossebre y Torreblanca. Boletin del Centro de Estudios del Maestrazgo nº74, julio-diciembre 2005, pag. 139-151.

Prades Bel, Juan E. (2006): L'Aljub d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº90, 15 octubre 2006, serie temática Pels camins de la Ribera...

Prades Bel, Juan E. (2006): L'esglesia d'Albalat(La Ribera  de Cabanes). Periódico el7set nº92, 16 de noviembre, año 2006, pag.46, serie temática Pels camins de la Ribera...

Prades Bel, Juan E. (2007): La Font de Miravet (Cabanes). Periódico el7set nº110, 26 de julio, año 2007, pag.42, serie temática Fonts d'aigua.

Prades Bel, Juan E. (2006): Monolit i petroglifo de l'esglesia d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº94, 14 de diciembre, año 2006, pag.32, serie temática Pels camins de la Ribera....


ARCHIVO. TORRELASAL.