CARRERASSA DE LA RATLLA

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE TORREBLANCA
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DE LA RATLLA / “CARRASSA DE LA RALLA DE TERMES”
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ: La carrerada coneguda com carrerassa de la Ratlla de Termes pertany al terme municipal de Torreblanca en la comarca de la Plana Alta (Castelló, Espanya), és tracta d'un antic assegador de ganado, en la actualitat encara està considerat i reconegut com un pas de servei per al trànsit de bestiar a peu. Històricament este camí ramader ha format part de la xarxa de vies pecuàries dels territoris de l'antic Regne de València, estes antigues vies i passos del bestià es van institucionalitzar al llarg de tot el Regne de València des del segle XIII fins a l'actualitat. Les històriques vies pecuàries medievals van ser protegides pels reis, on en els vials principals es cobraven impostos als ramaders, al atravessar ponts i fronteres de senyorius i regnes, no és el cas d'este assegador que té un recorregut autòcton per dins del terme de Torreblanca. L'assegador de la Ratlla de Termes és encara en l'actualitat una via pecuària en ús i un corredor

mediambiental totalment recte, que permet als pastors i als ramats enllaçar les malees i garrigues de les muntanyes amb la Canyada del Mar, Reial de la Marina o Marítima que circula pel costat de la línia de costa. Els locals nomenen i coneixen a esta via pecuària local com la “carrerassa de la Ratlla”, que ha segut molt transitada i a permès als ramats especialment els de bovins ascendir cap a les muntanyes a pasturar als comuns de les malees del secà i boverals del Pla de les Roques, les Malees, i Revolcadors, majoritàriament este vial pecuari permetia als pastors practicar una alternança entre pastius relativament pròxims, com són les garrigues de muntanya del secà i els plans agrícoles litorals i els abeuradors i "pastisals" del Prat pantanós de Torreblanca.
EXPOSICIÓ: La “carrassa de la Ralla” entra al terme municipal de Torreblanca procedent del veí terme de Benllóc per el Molló dels Tres Termes (Cabanes, Benllóc i Torreblanca). D'una quota aproximada d'uns 230 metres d'altitud sobre el nivell del mar, la carrerassa marxa en ràpid descens en direcció NO-SE, a buscar el pla litoral de Torreblanca, en una línia recta, que baixa en paral·lel a cavall sobre la mateixa línia jurisdiccional que separen els termes municipals de Torreblanca i Cabanes. La carrerassa té una amplària legal de 15 metres, una longitud aproximada de 4.600 metres de recorregut des del Molló dels Tres Termes fins a la mar, passant en el seu descens per les partides rurals de la Cova d'en Cabás, Bonichous i

Verdoyes, passa per la zona d'assarbs o marchals i per El Escarnat, acabant en la via pecuària de la Canyada de la Mar (també dita Realenga, Marítima o Mediterrània) que circula pegada a la mar. El trànsit ramader usuari d'esta carrerassa està associat majorment al pas habitual dels ramats local, i ha segut molt utilitzat pel bestià que pasturaven en les deveses comunals i boverals de Torreblanca, i que els permetia anar de la zona pantanosa del Prat de Torreblanca fins a les pastures de les garrigues del secà situades al cara-sols i ha les parts altes de les muntanyes. Al llarg del seu recorregut des de les muntanyes fins a la mar s'entrecreuen o

conflueixen amb este pas vial uns altres camins i vials de comunicació tots orientats en direcció NE-SO, estos vials són: l'autopista AP-7 E-15, la carretera CN-340 , la Colada Camí vell de Castelló, el FFCC València-Barcelona, la Vereda de l'Atall, la Carrerassa de la Piqueta, la Carrerassa de Monet de d'Alt, la Carrassa de Monet de Baix-la Querola i acabant el seu recorregut finalment a morir en la mar, al enllaçar amb la Canyada del Mar (de la Marina, Realenga, Marítima o Mediterrània). A les colades ramaderes els valencians les anomenem carrerades, assegadors o assagadors, i tenen esta denominació els vials pecuaris que tinguen una amplària no superior als 20 metres. 
ADDENDA: En l’actualitat del segle XXI ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals de pas són també corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitut d’espècies de la fauna i la flora local. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva, de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la observació, la botánica, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà sentir goig de la naturalesa i poder relacionar-se amb ella. (JEPB, Torreblanca, 2015)
Diccionari catalá:
Carrerada: Camí ramader, que segueix el bestiar quan puja o baixa de les muntanyes als plans.
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.

- Prades Bel, Juan E.(2015): El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.