Translate

jueves, 6 de julio de 2017

ROMERIA MARINERA DE SANT PERE

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE  CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL, “Crónica”, “Humanismo”, (Proyecto: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

"LES FESTES DE SANT PERE 2017 A LA RIBERA (CABANES): LA ROMERIA MARINERA DE SANT PERE, DE L'EMPALME A TORRELASAL".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

La localitat castellonenca de la Ribera (Cabanes) ha celebrat les festes patronals 2017 en honor al seu patró l'apòstol Sant Pere “el pescador”, el dia de festa més important del poble, és el dedicat exclusivament al seu patró, respecta'n la celebració per a el dia de l'efemèrides del sant. Un gran nombre de veïns i visita'ns han acompanyat el sant fins a la mar, alguns membres de colles han lluït vestits típics amb robes al·legòriques als pescadors, amb tocs folklòrics distintius de la Ribera. 

Un tumult de veïns i peregrins van iniciar la romeria amb un recorregut terrestre i marítim, l'acte comença a l'església parroquial de l'Asunción de l'Empalme en la Ribera de Cabanes, on els peregrins van replegar el sant a les 9,30 del matí per a baixar-lo al barri mariner de Torrelasal, per procedir tot seguit amb la part de la romeria marinera, amb barques per la mar portant al sant i als peregrins, un acte original i vistos. 

En arribar a Torrelasal es fa un recorregut tradicional, atravesant el poblet de punta a punta per arrivar a la platja de Les Valencianes, per embarcar el sant en les barques, estes patronejades per mariners i pescadors esportius, hòmens cridats a remar mar endins, on les onades els sacsegen les barques, àngels entre onades, sobre l'espuma blanca, on l'ànima s'estremeix en la perillosa travessia dels peregrins, on la vida o el drama depènen de l'estabilitat d'un lleuger bot, ells saben que dins la mar no estan sols, perquè amb ells va l'ànima d'un altre mariner decisiu Sant Pere el que es va embarcar en pitjors tempestes i mars. 

Acabat el recorregut per mar es torna el sant pel passeig marítim per acabar a la plaça, on es deposita una ofrena floral als peus del sant, i es fa una missa de campanya a càrrec del párroc Eloy Villaescusa Mañas i mossèn David Solsona, per acabar s'oficià una rogativa conjunta i general per la pervivència, la pau, la prosperitat i la salut de tots els presents i recorda'n a la resta del poble i al país....

L'alegria i la participació varen ser les notes més destacades d'este dia gloriós i significant para els veïns, veïnes i famílies de la Ribera. " Visca Sant Pere”.

(JEPB, Torrelasal 2017).
ARCHIVO FOTO-IMAGEN:



Torrelasal, 2017










Torrelasal, 2017


martes, 12 de enero de 2016

EL CORRAL DEL CONTADOR/ COMPTADOR

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES BEL, “Cróniques”, "Humanismo" Projecte: “ESPIGOLANT CULTURA", taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Temàtica): ELS NOMS DELS TERRITORIS I ELS PAISATGES...

(Temàtica): "ARQUITECTURA POPULAR EN PEDRA. 

(Temàtica): CORRALS ANTICS I ALTRES ESTRUCTURES I CONSTRUCCIONS PASTORÍVOLES DEL TERME DE CABANES (CASTELLÓ).

"EL CORRAL DEL CONTADOR/ COMPTADOR".

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

El corral del Contador, del Comptador o del Carboner es troba en el terme municipal de Cabanes però molt a prop del terme del poble de Torreblanca, l'influencia, vinculació i relació del corral amb propietaris i gent de l'entorn és total i absolutament amb veïns de Torreblanca. El Corral del Comptador és una instal·lació ramadera que va ser construïda en la part baixa del barranquet del Comptador també conegut com el barranc del Brufol, o de la bassa del Cullerà, i tocant al pas de l'antic camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 

El corral és a tan sols a uns 20 metres de distància del curs del llit de la torrentera o rambleta que baixa encaixonada entre muntanyes, replegant les aigües naturals dels montes d'en Cabàs, de La Barrota i del Comptador, en l'actualitat és conegut este pas del Contador, com l'antic camí de la Bassa del Cullerá o camí del Mas de Melchor. 

La construcció del corral va ser assentada sobre un sol de roca calcària, que marca una suau pendent i inclinació en la part coberta, en la part del ras els sol és pla i és de terra. El recinte te unes mides de 20 de llarg i entre 16 i 17 metres d'ample, amb un total aproximat d'uns 320 m2 de superfície útil construïda. Era un corral fet per un terratinen llaurador. El corral en l'actualitat esta totalment amortitzat i en gran part assolat, perquè li ha desaparegut la majoria de la seua pedra i la totalitat de la pedra de les parets del ras, que algú va extraure amb excavadora i s'en dugueren carregada amb camions per a reomplir en altres llocs els bancals de terra i per fer parets d'abancalaments per anivellar les terres de regadiu per a regar a manta, però a pesar de la destrucció del corral encara es pot apreciar com era i com va ser esta senzilla instal·lació pecuària. El corral té una planimetria amb una tendència quadrada, originalment va ser un corral ras sense cap cobert a l'interior, i amb uns esplèndids murs fets amb pedra viva molt bona d'extracció manual amb mall, perpal i barrina de mà, i no tenia inicialment cap distribució interior, posteriorment va ser construïda una paret que van afegir recolzanlos als murs exteriors adequant per a ramats d'ovelles, i es va partir el recinte del corral amb dos parts independents (cobert i ras), però connectat's amb una portalà de pas d'un metre d'ampla, en la part superior del corral es va fer un cobert d'uns 4 metres d'ample per 16 metres de llarg, i techat amb cabirons i teula moruna. 

En l'engul nord del cobert adossada a la paret interior del corral hi va haver un recinte independent que molt possiblement inicialment es va fer amb la intenció o finalitat de fer-lo servir com habitatge del pastor, este recinte va ser construït a l'interior del corral dins de la part coberta i té unes mides de 4x2 metres, amb una superfície útil d'uns 8 m2.. En el mur oest va existir una porta comptadora o gossera, l'obertura molt rústica té forma arquejada. Esta porta comptadora dona a l'interior del cobert dins del recinte menut de la caseta, la comptadora era simplement una obertura improvisada practicada al mur de pedra, en l'actualitat esta tapada o tapiada de nou per la part exterior del mur. 

El nom d'este corral es deu a la presencia en el corral d'una porta comptadora d'animals d'ahi el nom de “El Contador” (era un Fielatto ramader per a el pago dels tributs de consumos per animal), el que no puc saber és si era esta porta comptadora o era una altra perquè en la part de descobert del corral un terç del corral ha desaparegut tot rastre de parets, la totalitat dels murs i tota la pedra. 

El mur superior del corral en l'engul nord té un allargament que sobresurt uns metres de la paret mestra, interprete que el paper d'esta paret era el de fer de raser a l'exterior del corral pels animals que estigueren en el  área d'esperada de la porta del corral, tot abans d'entrar els animals a dins del recinte del corral pròpiament dit. Les obres de manteniment del corral varen reduir-se a enfortir les parets interiors ficant testillos de teula per a falcar les pedres de les parets. Les parets per la part exterior del corral estaven totalment lluïdes amb un morter antic de cals, argila i arenes. Un dels propietaris coneguts dels terrenys d'este corral va ser “Ramón el Carboner” o de esta familia dels Carboners. 

El corral en bona part del segle XX va ser utilitzat com a corralissa de bous braus, ja no tenia el cobert i tancaven en ell molt assíduament els bous la ramaderia del Chato de Torreblanca.

Coordenades: ETRS89, latitud 40º 11' 51,00'' N, longitud 0º 9' 23,96'' E.

UTM: X: 257.976,98. Y: 4.453.555,99.
Agraiments a: José Albert Llanes, Daniel Crespo “Oña”, Amador Prades Domènec, Juan de la Ribera i Manuel Folgueroles Bellés.
“En homenatge als pastors, hòmens conscients, dels batecs de les ànimes de la terra i del firmament, i dels lligams de l'hom i la naturalesa”. (JEPB, Torreblanca, 2015).
ARCHIVO FOTO-IMAGEN:.






domingo, 1 de noviembre de 2015

EVOLUCIÓN DEL PARO  LABORAL EN OROPESA DEL MAR/ORPESA (CASTELLÓN)
Septiembre año 2015

Fecha, año- Tasa de Paro en %- Nº de parados- Nº de habitantes

-Año 2015- - 25,88%- -   958 parados- - 9.625 habitantes-

-Año 2014- - 32,99%- -1.168 parados - - 9.625 habitantes-

-Año 2013- - 34,17% -1.136 parados- - 9.878 habitantes-

-Año 2012- - 37,33% - 1.233 parados- - 9.898 habitantes-

-Año 2011- - 42,57% - 1.341 parados- - 10.088 habitantes-

-Año 2010- - 43,72% - 1.444 parados- - 10.787 habitantes-

-Año 2009- - 41,17% - 1.360 parados - - 11.188 habitantes-

-Año 2008- - 34,44% - 1.151 parados- - 11.245 habitantes-

-Año 2007- - 18,22% -    564 parados- - 9.613 habitantes-

-Año 2006- - 12,90% -    357 parados- - 8.527 habitantes-

-Año 2005- - 12,99% -    321 parados- - 7.208 habitantes-



EVOLUCIÓN DEL PARO  LABORAL EN TORREBLANCA (CASTELLÓN)
Registro del porcentaje medio a Septiembre año 2015.
- Año - -Tasa paro- - Nºde parados- -Población nºhabitantes-
- Año 2015- - 32,56%-  - 520 parados-  - 5.520 habitantes-
- Año 2014- - 31,55%-  - 530 parados-  - 5.520 habitantes-
-Año 2013- - 32,55%-  - 582 parados-  - 5.726 habitantes-
- Año 2012- - 31,54%-  - 585 parados-  - 5.737 habitantes-
- Año 2011- - 27,68%-  - 570 parados-  - 5.718 habitantes-
- Año 2010- - 29,58%-  - 585 parados-  - 5.767 habitantes-
- Año 2009- - 28,93%-  - 582 parados-  - 6.115 habitantes-
- Año 2008- - 21,54%-  - 419 parados-  - 6.192 habitantes-
- Año 2007- - 10,62%-  - 198 parados-  - 5.885 habitantes-
- Año 2006- -  7,68%-  - 137 parados-   - 5.884 habitantes-
- Año 2005- -  7,20%-  - 120 parados-   - 5.656 habitantes-


EVOLUCIÓN DEL PARO LABORAL EN CABANES (CASTELLÓN)
Septiembre año 2015
-Año -            Paro % -Nº parados-  Nº habitantes de Cabanes
- Año 2015- -19,25 %- -225 parados - -2.985 habitantes
- Año 2014- -22,46 %- -263 parados - -2.985 habitantes
- Año2013- -22,96 %- -284 parados - - 3.006 habitantes
- Año 2012- -24,04 %- -301parados - - 2.971 habitantes
- Año 2011- -19,91 %- -262 parados - - 3.019 habitantes
- Año 2010- -19,58 %- -254 parados - - 3.089 habitantes
- Año 2009- -18,06 %- -237 parados - - 3.128 habitantes
- Año 2008- -12,04 %- -160 parados - - 3.088 habitantes
- Año 2007- - 4,27 %- -   55 parados- -2.935 habitantes
- Año 2006- - 4,80 %- -   64 parados- -2.734 habitantes
- Año 2005- - 4,43 %- -   58 parados - -2.659 habitantes


EVOLUCIÓN DEL PARO LABORAL EN ALCALÀ DE XIVERT (CASTELLÓN)
Porcentajes a septiembre del año 2015.
-Año-           Paro%  - Nº de parados- Nº habitantes de Alcalà
- Año 2015- 20,67 %- 522 parados - 7.233 habitantes
- Año 2014- 27,33 %- 652 parados - 7.233 habitantes
- Año 2013- 30,98 %- 743 parados - 8.208 habitantes
- Año 2012- 31,71 %- 795 parados - 8.218 habitantes
- Año 2011- 27,60 %- 738 parados-  8.175 habitantes
- Año 2010- 27,36 %- 771 parados-  7.860 habitantes
- Año 2009- 24,68 %- 705 parados - 7.926 habitantes
- Año 2008- 16,46 %- 469 parados - 7.884 habitantes
- Año 2007-   9,78 %- 269 parados - 7.358 habitantes
- Año 2006-   6,65 %- 194 parados - 7.074 habitantes
- Año 2005-   7,84 %- 216 parados-  6.752 habitantes
Fuente: Instituto Nacional de Estadística (INE)

domingo, 25 de octubre de 2015

ORPESA/OROPESA DEL MAR

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
ORPESA/OROPESA DEL MAR EN EL AÑO 1.896, (DATOS PARA SU HISTORIA).
Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.
Datos del municipio de Orpesa/Oropesa del Mar (Castellón, Comunidad Valenciana) de hace 119 años recogidos en una antigua guía provincial de información general escrita y publicada en el año 1896 por Carlos Llinás y José Vilaplana, cuyos estudios y datos de la provincia se basaron en varias fuentes y en estudios publicados por el Instituto Geográfico y Estadístico, cuyo largo título era el siguiente “Castellón y su provincia. Noticias históricas, geográficas y estadísticas. Guía oficial y sumario industrial y mercantil. Seguidos de un indicador de legislación”, obra publicada en el año 1896 por la Tipografía de A. Monreal-Centro Hipotecario, Castellón-Valencia. En la cual en la parte tercera del libro dedicado a los pueblos de la provincia, se hacían referencias en la pag.72-73 al municipio de Orpesa/Oropesa del Mar con el contenido de las citas textuales siguientes (sic):
“OROPESA. 200 edificios y 688 habitantes. Forma la punta de su nombre.
Orpesa/Oropesa del Mar, años 70 del siglo XX
- Lindes: con Benicasim, Cabanes y el mar.
- Historia: Fué fundada por Sicorio en 1570 antes de J. C., llamándose Oro; los griegos focenses la convirtieron en Oropesa. Se cree que fué la Etevosa de los rómanos y que en ella murió Sertorio, El duque de Segorbe derrotó en sus campos á los agermanados. En la guerra de independéncia fué su castillo sitiado dos veces, volándole Souchét después de heróica resistencia de la guarnición. Nació en Oropesa D. Manuel Martí Zaragozá, lengüista doctísimo y escritor reputado.
- Producciones: - Las principales son algarrobas y cereales.
- Contribución: - Por urbana, 656'96 pesetas; por industrial, 410'40 p.; por rústica y pecuaria, 2884'75 p, y por consumos, 1.720´p.; Total, 5.672'11 pesetas.
- Está en su término la pantanosa laguna de Albalat ó de los Anades, cuya desecación en vano se ha intentado repetidas veces.
- Celebra fiestas el día de San Jaime y el 8 Octubre
Orpesa/Oropesa del Mar, siglo XX
- Tiene faro de 3ª. Es puesto de carabineros y estación de F. C., pasando también por él la carretera de Barcelona.
- Personal: Alcalde, D. Emilio Tárrega; Secretario Ayuntamiento, D. Felipe Meliá; Juez Municipal, D. José Riera; Fiscal Municipal, D. Tomás Lloréns; Cura Párroco, D. Valentín Aiza; Maestros, D. Federico Vidal y doña Vicenta Bayot; Torreros, D. Ramón Catalán y D. Eugenio Sales; Jefe estación F. C., D. Cirilo Llácer.”
FUENTES, BIBLIOGRAFIA, HEMEROTECA:
Llinás, Carlos - Vilaplana, José (1896): “Castellón y su provincia. Noticias históricas, geográficas y estadísticas. Guía oficial y sumario industrial y mercantil. Seguidos de un indicador de legislación”. Tipografía de A. Monreal-Centro Hipotecario, Castellón-Valencia. 244p. ,1896.
BIOGRAFIA: Manuel Martí Zaragozá “Dean Martí”, nació en Oropesa del Mar, Castellón, el 19 de julio de1663 , fue óbito en Alicante, el 21 de abril de 1737; escritor, helenista, epigrafista, arqueólogo y humanista español. Obras literarias : Sylva de Tyberis alluvione, Roma, 1688.; Notae in Theocritum.; Satyromastix.; Apasterosis, Madrid, 1722. ; Epistolarum Libri duodecim, Madrid, 1735; segunda edición, Amsterdam, 1738.; Pro crepitu ventris, Madrid, 1737.





martes, 20 de octubre de 2015

VIES PECUÀRIES DEL TERME DE CABANES

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DEL TERME MUNICIPAL DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
VIES PECUÀRIES DEL TERME DE CABANES


ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ: En l’actualitat ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals també són uns corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes que permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitud d’espècies de la fauna i la flora. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors de comunicació, històrics, paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos adicionals per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la botánica, el cicloturisme, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà neorural sentir goig de la naturalesa i poder facilitar-li la experiencia de
relacionar-se amb ella a través dels històrics itineraris de les vies pecuaries que cal preservar.
EXPOSICIÓ: Les principals Vies Pecuàries existents en el terme municipal de Cabanes són les següents: Corde'l de l'Arc Roma, Vereda del camí Vell de Benlloc, Vereda del camí Vell de Castelló, Colada del pou de la Bota, Colada de la Forqueta, Colada de la Bassa Blanca, Colada del Pinet, Vereda de la Ratlla dels Romans, Colada del Pou del Bou, Colada del Corral Nou, Colada del Pou la Blanca, Colada del barranc de Miravet, Vereda de la Mollona, Colada del Mar, Carrerassa de Torre la Sal, Colada del camí de La Tall, Colada de Don Carlos, Colada de Güell, Colada del Escorredoret, Colada del Castell, Colada de les Egües, Colada del Meme, Colada del Pou Nou, Colada de Torre la Sal, Colada de la Casilla, Colada de l'Abeurador de Miravet, Colada de Grilla, Colada del Corral d'Alberic, Colada de las Torres i Colada de la Ratlla. (JEPB, Torreblanca, 2015) 

ADDENDA: En documentació d'octubre 2008 aprovada pel Ple municipal de 26 de març de 2009 de l'Ajuntament de Cabanes, consta el següent còmput amb la descripció de les superfícies de les vies pecuàries afectades pel desenvolupament urbanístic del sector Torre de la Sal del PGOU de Cabanes:
Camí ramader núm. 12:Assagador/Vereda de la Mollonada 10.289,75 m² 8.639,69 m² (1)
Camí ramader núm. 23:Assagador/Colada de la Casella 2.117,19 m², 0 m² (2)
Camí ramader núm. 22:Assagador/Colada de la Torre de la Sal 11.129,21 m² 11.415,74 m².
Camí ramader núm. 14:Assagador/Colada del Camí de l’Atall 13.085,62 m² 26.759,46 m²
Camí ramader núm. 21: Assagador/Colada del Pou Nou 18.278,60 m² 11.419,58 m² (3)
(1) La superfície restant s'inclou en la Colada del Camí de l'Atall.
(2) La seva superfície queda inclosa en la Colada del Camí de l'Atall
(3) La superfície restant s'inclou en la Colada del Camí de l'Atall.

domingo, 18 de octubre de 2015

CORRAL DEL CERDÁ/CORRAL D'OÑA

ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME DE TORREBLANCA
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
CORRAL DEL CERDÁ/CORRAL D'OÑA
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ: El corral del Cerdá és un dels pocs corrals antics que queden al terme de Torreblanca, el qual és una mostra testimonial escassa i descriptiva d'aquests senzills tipus de construccions ancestrals, fets a l'estil de l'antigor com tradicionalment s'han fet durant segles

els corrals amb pedra seca i morter de terra, arena, graves i cals. Este article esta dedicat exclusivament al Corral del Cerdá, popularment conegut com el corral d'Oña, esta instal·lació ramadera va ser l'establiment de referència i fundació de la dilatada història d'una de les mítiques ramaderies de bous braus que han tingut al terme de Torreblanca, és la ramaderia fundada per la família Crespo més conneguda entre la gent del bou i veïns de Torreblanca pel sobrenom de “Oña” (els bous d'Oña). Els Oña són una saga familiar de ramaders de braus que durant tres generacions han portat en el seu ADN el nom de Torreblanca per tots el pobles i places de la província de Castelló i Terol, l'actual propietari d'este corral i continuador de la ramaderia de Oña és José Albert Llanes de Torreblanca. Alguns dels bous i vaques més populars de la ramaderia varen ser: Venenosa, Florista, Maravilla, Gitana, Salamera, Taronja, i bous Carbonero, Bandejero, Morico, Revuelto i el bou més famós i d'exit que va ser el mític Valenciano.
DESCRIPCIÓ: El corral del Cerdá de la “Carrassa dels Mangraners” es troba al costat de la partició de distribució agrària de les partides rurals del “Cerdá” i de "Els Pascualets" en el terme municipal de Torreblanca, va ser ubicat en la mallada ramadera dels Pascualets, també dita del Cerdá, de La Pedrera o dels Mangraners, hi és al pas d'un assegador pecuari, que

continua, amb l'inici d'un nou tram, és la carrerada ramadera local coneguda com la Carrassa dels Mangraners que a permitit durant segles arribar els ramats de bous i altres a les pastures del humedal del Prat de Torreblanca, a les marxa'ls i fins i tot a la mar a buscar el pas de la Canyada del Mar, i també els ramats, a través de esta via pecuària, podien accedir a les pastures del secà en les garrigues de la muntanya de la Mallà Grossa, els Revolcadors, Racó de la Medisa i altres indrets de les muntanyes de Torreblanca. El corral també està al costat del pas transversal NE-SO d'un antic camí ibèric, convertit en algún tram en l'actual camí del Cuartico (itinerari Torreblanca-Cuartico-Cabanes). La construcció original i l'ús no va ser la de fer-ne un sol corral com avui és el seu ús i propietat d'un sol amo. El corral ja estava fet, antes de l'any 1926, els amos antics que el varen construir molt possiblement foren llauradors benestants, i varen construir dos recintes de sendes propietats, és un conjunt de dos corrals originalment rasos sense cobert que compartien la mateixa paret mitgera. La concepció original de la construcció va ser la de fer dos corrals simètrics adossats i destinats a albergar animals de ramaderia extensiva, originalment ambos corrals i tenien sendes casetes adossades a les parets exteriors de cada corral, junt a la porta d'entrada als recintes dels animals. Les planimetries d'ambos corrals són de planta
rectangular, i varen ser construïts a meitat vessant d'un Tossalet, en la cara més arraserada al cara-sol que mira cap al Sud, este antic “retiro de ganado” es troba molt arrecerat traç el paravent de la muntanya i queda ben amagat dels gèlids vents del Nort. Els dos recintes varen ser construïts seguint el mateix desnivell de la pronunciada pendent de la muntanya, i assentat sobre un sol pelat de roca viva calcària cretàcica. El corral amb els anys ha anat suportant reformes i obres de manteniment, s'han elevat els murs de tancament més catxos per ser el més dèbils, és van obrir dos obertures adequant-les per a servir de moll de càrrega i descàrrega dels camions dels bous, i també fent un reforçament del perímetre d'obra nova amb blocs de formigó, huecos i ciment. A pesar del desgast per l'ús i per les reformes de a condicionament i manteniment de la instal·lació, el corral com a conjunt no a perdut la seua identitat i fisonomia. En l'actualitat de la segona dècada del segle XXI, la part Est del corral està en un estat prou original, en canvi el corral Oest està molt transformat, en este recinte es conserva una pedra-fita del corral, en general l'estat murer és bo i el conjunt conserva l'essència singular d'un corral antic. Avui dia encara dona alberg a caps de bestiar boví. Durant moltes dècades ha sigut el corral de referència de la ramaderia de bous braus d'Oña. (1) El Corral Est, amb unes mides de 20x13 metres i un total aproximat d'uns 260 m2 de superfície construïda, és un corral ras sense cobert, que está mol poc modificat. Va ser construït sobre una forta pendent i sobre un sol nu de roca calcària. La caseta que servia de refugi per als pastors té unes mides d'uns 8x4,5 metres aproximadament, esta adossada a la paret exterior del corral, al costat de la porta d'accés a l'interior del corral, hi han uns tres metros de porta a porta, es tracta d'un habitatge per al pastor, el sostre és molt apuntat i és a dos aigües i està cobert per cabirons i teules de terra cuita. La porta de fusta té un recobriment de xapes de ferro en la part inferior amb la intenció de protegir la fusta de l'aigua, té un brancal alt de pedra i un fumeral d'extracció de fums en la part superior i més alta de l'interior de l'habitatge. Crida l'atenció el llindar travesser superior de la porta, és un llindar pla i gran, de pedra picada en bast, ressalta la curvatura superior per a descarregar les forces muraries carregades damunt d'ell i desviant el pes cap als laterals per evitar que col·lapse la llinda, és una pedra de llinda amb un disseny estudiat i típic en els tallers dels antics picapedrers de Santa Magdalena de Polpís dels segles XVIII i XIX. Un altre element llamatiu del corral és el gravat d'una creu gran d'uns 20 centímetres esculpida rústicament en el llindar de pedra de la caseta, va ser gravada en la part superior del pilar esquerre de la porta, es tracta d'una creu feta molt possiblement per alguns dels pastors que va habitar en este corral. El motiu i la funció d'esta creu, ja que buscar-lo en el món de les supersticions, antigament en el precari mon rural i agrari precientífic de la comarca, es creia que col·locar una creu a la
porta d'una casa podia arribar a protegir o minimitzar per als seus habitants dels efectes de les malalties i de les dolencies, en segles passats era freqüent i corrent que la gent per promesa fera creus tallades o amb materials en les llindes de les portes o de les finestres. El mateix succeeix amb els estables i corrals, llocs pel recolliment dels animals, una creu sobre la porta del corral o a l'interior de l'estable és suponia que arribat el cas els podia protegir d'algunes malalties, maledicció i del mal d'ull de les bruixes contra els animals. Esta creu de llindar que hi ha al corral del Cerdá forma part d'un pensament màgic arcaic que no ha desaparegut, ja que en l'actualitat són moltes les persones que segueixen creient en les facultats protectores de certs amulets, rituals o fórmules que almenys els reconforta empíricament en la part suggestiva més interior. Els pictogrames de creus ja tenien estes significacions i usos en la superstició com amulets protectors i màgics, en temps prehistòriques i en cultures molt més anteriors de què este tipus de pictograma fóra adoptat com a símbol religiós pel Cristianisme. (2) – El Corral Oest amb unes mides del recinte de 20x14 metres, amb un total aproximat d'uns 280 m2 de superfície construïda. Este corral en part està cobert i està molt més transformat que el corral continuo. L'antiga caseta de pastors va ser transformada i ampliada en una àrea per a fer el triador del bestiá i un carregador elevat, originalment la caseta del pastor estava adossada a la paret exterior al costat de la porta d'accés a l'interior del corral, i en la mateixa posició i mides molt similars a la de l'altre corral. A l'engul Oest encara es conserva erigida una pedra-fita, que l'acredita com a corral amollonat lo qual son senyals per a poder ser ocupat o no. Coordenades: ETRS89, latitud 40º12'33,50''N, longitud 0º10'89,79'' E. X: 259.575,24. Y: 4.454.816,62. HISTORIA DE LA GANADERIA DE RESES BRAVAS DE DANIEL CRESPO "OÑA" DE TORREBLANCA. “En el término de Torreblanca, bueno para la crianza de bravo en la Comunidad Valenciana, se creó a partir de1926 la ganadería de "Oña". Después de la Guerra Civil 1936-39 el abuelo, José Crespo Gil, le compra a Samuel Flores, unas treinta vacas, traiéndolas a pie desde Albacete hasta las tierras de la Plana Alta de Castellón. Una vez en el Prat, junta las samuelas con vacas del terreno y toros del terreno. Y así durante veinte largos años. En 1947 se le vende la mayor parte de la ganadería a Batiste "El Gallo", y este último le vendería una punta a L'Hortolà. Por otra parte el hijo del ganadero, Daniel Crespo Roca, Oña, y su primo Vicente Compte quieren seguir con el ganado bravo. Los cuales añaden animales de V. Peris, German Vidal y Lozano de Valdelinares. Aún asi la ganadería se queda corta para cubrir todos los festejos a realizar, ya que los animales necesitan descanso tras las actuaciones. Y deciden comprar una buena parte del ganado de Teranyana de Vilanova que era procedente de Dulio de la Pobla de Tornesa. Muchas de las ganaderias de nuestra comunidad han intercambiado vacas o sementales a lo largo de su historia, pero "Oña" realiza muy pocos refrescos de sangre. En 1972 le compra el resto de las vacas a Teranyana, que ya tenia origen de esto como hablamos en el capitulo I. Y más adelante una pequeña punta de vacas a Andres Larios de Cuenca. Sus animales son famosos en la zona vendiéndole un buen lote a Besalduc de Sant Mateu en 1987, a Lucas de Vilafames en dos ocasiones en 1972 y 1974. A Juan Faet de Almenara incluyendo un toro y en 1993 a Germán Vidal. En 1999 Daniel Crespo le vende la ganadería, muy a su pesar, a José Albert Llanes, que mantiene el hierro. Los animales de "Oña" son poco corpulentos, culo de pollo y cuello fino. La arboladura les nace por encima de la testuz. Son listos, inquietos y de fuerte acometividad ante la presencia de la caña”. Articulo publicado en:
calleyplaza.blogspot.com.es/2011/11/daniel-crespo-ona-capitulo-I.html
calleyplaza.blogspot.com.es/2011/12/daniel-crespo-ona-capitulo-II.html
Agraiments a:
José Albert Llanes, Daniel Crespo “Oña”, Amador Prades Domenech i Manuel Folgueroles Bellés .

“En homenatge als pastors, hòmens conscients, dels batecs de les ánimes de la terra i del firmament, i dels lligams de l'hom i la naturalesa”. (JEPB, Torreblanca, 2015) 

BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “ Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.
-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011
-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.
- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

sábado, 17 de octubre de 2015

LA VEREDA DE LA MOLLONÀ

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Temáticas): EL PAISAJE CULTURAL DE CAPICORB, PATRIMONIO NATURAL, HISTÓRICO, HUMANO Y CULTURAL.

(Temáticas): LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA D'ORPESA, LA RIBERA I CABANES (CASTELLÓ).

"LA VEREDA DE LA MOLLONÀ, UN CAMÍ RAMADER COMPARTIT PER CABANES I ORPESA".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Vereda de La Mollonà és un antic camí ramader de la província de Castelló (Comunitat Valenciana) que separa els termes municipals i jurisdiccionals d'Orpesa del Mar i Cabanes. Tot el seu itinerari corre compartit entre dos termes a cavall sobre la mateixa ratlla de partició dels termes d'Orpesa i Cabanes, és una carrerassa compartida per ambos pobles, els
Vereda de La Mollonà
mollons de partició són al centre de la carrerassa i cada terme aporte al pas el terreny de mitja carrassa. L'inici de la vereda ramadera de La Mollonà comença a l'extrem sud de la serra d'Orpesa, en el molló de partició dels tres termes (Orpesa, Benicàssim i Cabanes) des de lo alt dels montes mou en direcció Nord i comença a baixar per a buscar el pla litoral d'Albalat, seguint sempre per la mateixa ratlla de partició de termes a buscar l'aljub medieval d'Orpesa, que està contra el riu Chinchilla, i des de ahí trenca la direcció per a dirigir-se a acabar contra la mar. Esta vereda té un ample legal de 20,89 metres segons fa referència l'Orde Ministerial de 22 de desembre de 1.962, i una longitud aproximada d'uns 10.000 metres de recorregut, conta'n des de l'inici en el mateix molló dels tres termes, a buscar el litoral marítim per on passa i es fusiona amb la Colada Realenga del Mar o Canyada del Mar. (JEPB, Torreblanca, 2015) 
Vereda de La Mollonà


BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I ARXIUS DOCUMENTALS:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “ Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.
-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011
-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.
- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.