LA PLANA DEL CASTELL D'ALBALAT: ORPESA/OROPESA DEL MAR, CABANES, TORREBLANCA, ALCALÀ DE XIVERT : ganaderia

Mostrando entradas con la etiqueta ganaderia. Mostrar todas las entradas

viernes, 22 de noviembre de 2019

VÍAS PECUARIAS DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE OROPESA DEL MAR

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PUEBLOS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

"CLASIFICACIÓN Y NOMBRE DE LAS PRINCIPALES VÍAS PECUARIAS EXISTENTES EN EL TÉRMINO MUNICIPAL DE OROPESA DEL MAR, ORDEN B.O.E. AÑO 1959".

Por JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓN: Los caminos ganaderos se denominan genéricamente vías pecuarias, son los viales por los que tradicionalmente ha discurrido el transito ganadero. Desde el siglo XIII se institucionalizaron las vías pecuarias y fueron fomentadas y protegidas por los reyes a lo largo de ocho siglos.
EXPOSICIÓN DOCUMENTAL: OROPESA DEL MAR. 7758 30 de mayo 1959. Boletín Oficial del Estado. - Núm. 129.
TEXTO: “ORDEN de 20 de mayo de 1959 por la que se aprueba la clasificación de las vías pecuarias del término municipal de Oropesa, provincia de Castellón. Ilmo. Sr.: Visto el expediente incoado para la clasificación de las vías pecuarias existentes en el término municipal de Oropesa, provincia de Castellón; y Resultando que a propuesta del Servicio de Vías Pecuarias la Dirección General de Ganadería acordó proceder al estudio y redacción del proyecto de clasificación de las del término municipal de Oropesa (Castellón), encomendándosela práctica de los trabajos al Perito Agrícola del Estado don Francisco Vázquez Gabaldón, quien realizó su cometido con base en la planimetría facilitada por el Instituto Geográfico y Catastral, antecedentes existentes en el archivo del Servicio de Vías Pecuarias y demás documentos promovidos para este expediente; Resultando que el proyecto de clasificación fue remitido al Ayuntamiento y que, expuesto al público durante un plazo de quince días, así como diez más. fue devuelto con los informes pertinentes; Resultando que fue informado por la Jefatura de Obras Públicas de la provincia e Ingeniero-inspector del Servicio de Vías Pecuarias; Resultando que pasó a informe de la Asesoría Jurídica del Departamento; Vistos los artículos 5.° al 12 del Reglamento de Vías Pecuarias de 23 de diciembre de 1944 y el Reglamento General de Procedimiento administrativo del Ministerio de Agricultura, de 14 de junio de 1935; Considerando que la clasificación ha sido proyectada ajustándose a lo dispuesto en los artículos pertinentes del Reglamento de Vías Pecuarias, sin que se haya presentado reclamación alguna durante el período de exposición pública, y siendo favorables a su aprobación los informes emitidos por las autoridades locales, Jefatura de Obras Públicas de la provincia e Ingeniero Agrónomo, Inspector del Servicio de Vías Pecuarias; Considerando que es igualmente favorable a su aprobación el informe de la Asesoría Jurídica del Departamento; Considerando que en la tramitación del expediente se han cumplido todos los requisitos legales, Este Ministerio ha resuelto:

Colada de Términos, vía pecuaria.

1.° Aprobar la clasificación de las vías pecuarias del término municipal de Oropesa (Castellón), por la que se consideran Vías pecuarias necesarias:
COLADA DE TÉRMINOS: — Su anchura es de treinta metros (30 metros), correspondiendo a este término solamente, 1ª mitad, o sea quince metros (15 m.), por ir caballera sobre la línea divisoria con el de Cabanes.
VEREDA DE LA DIDOTA: — Su anchura es de veinte metros con ochenta y nueve centímetros (20,89 m).
COLADA DEL CONILLER. — Anchura, quince metros 15 m.).
VEREDA DE PERET: — Anchura, veinte metros con ochenta y nueve centímetros (20,89 m.).
COLADA DEL CARACOL: — Anchura, doce metros con cincuenta centímetros (12,50 m.), excepto a su paso por la población, en que tendrá la anchura de las calles que atraviesa.
VEREDA DE LA CARRETERA VIEJA: — Anchura, veinte metros con ochenta y nueve centímetros (20,89 m.).
VEREDA DEL SEÑOR: — Anchura, veinte metros con ochenta y nueve centímetros (20,89 m.), excepto a su paso por la población, en que tendrá la anchura de las calles por las que discurre.
COLADA REALENGA DEL MAR, tramos primero y tercero: — Anchura, cincuenta metros (50 m.).
ABREVADERO DE CHUVELLUS: — Con salida por el camino a la colada de términos. Su superficie aproximada es de setenta y dos áreas (72 áreas).
VÍA PECUARIA EXCESIVA, COLADA REALENGA DEL MAR, TRAMO SEGUNDO: — Desde el puente y barranco de Viscaíns hasta el Tossalet. Su anchura es de cincuenta metros (50 m.), quedando reducida a seis metros (6 m.) y resultando un sobrante enajenable de cuarenta y cuatro metros (44 m.).
2.° La longitud, dirección, descripción, descansaderos y abrevaderos, así como las restantes características de estas vías pecuarias, son las qué en el proyecto de clasificación se especifican y detallan.
3.º Si en el término municipal existiesen más vías pecuarias que las clasificadas, aquéllas no perderán su carácter de tales, y podrán ser objeto de ulterior clasificación.
4.° En el caso de que desarrollo de planes de urbanismo o necesidades de ensanche de la población afecten en cualquier medida a las vías pecuarias que se clasifican, antes de su realización deberá darse cuenta a la Dirección General de Ganadería. con la suficiente antelación para resolver lo procedente.

5.° Proceder, una vez firme la clasificación, al deslinde y amojonamiento de las vías pecuarias a que la misma se contrae, Sin qué el sobrante de la declarada excesiva, objeto de posterior enajenación, pueda ser ocupada bajo ningún pretexto, hasta tanto tenga lugar su adjudicación en la forma reglamentaria.
-Lo que comunico a V. I. para su conocimiento y oportunos efectos.
Dios guarde a V. I. muchos años.
Madrid, 20 de mayo de 1959.—P. D., Santiago Pardo Canalis. Ilmo. Sr. Director general de Ganadería.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN E. PRADES):

ARCHIVO: POSTALES DE OROPESA DEL MAR Y LA VÍA PECUARIA EXCESIVA/COLADA REALENGA DEL MAR.

domingo, 22 de septiembre de 2019

VIES PECUARIES

ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS

PASTORILS DE LA COMUNITAT VALENCIANA:

JUAN EMILIO PRADES BEL

VIES PECUÀRIES: TERMINOLOGIA APLICADA EN L'EQUIVALÈNCIA DE LES DENOMINACIONS DE LES VIES SEGONS LA LLEI 3/2014 (BOCV 259, 15.07.2014):

(1)- Canyades: són les vies pecuàries amb una amplària no superior a 75 metres. En castellá és l'equivalent a cañadas: son las vías pecuarias con una anchura no superior a 75 metros.

(2) - Carrerades: són les vies pecuàries amb una amplària no superior a 37,5 metres.

En castellá és l'equivalent a cordeles: son las vías pecuarias con una anchura no superior a 37,5 metros.

(3) - Veredes o assagadors: són les vies pecuàries amb una amplària no superior a 20 metres. En castellá és l'equivalent a veredas o azagadores: son las vías pecuarias con una anchura no superior a 20 metros.

(4) - Carrerasses: són les vies pecuàries, l’amplària de les quals serà la que es determine en l’acte de classificació. En castellá és l'equivalent a coladas: son las vías pecuarias, cuya anchura será la que se determine en el acto de clasificación.

(5) - Cabañera- cabanera: Camí ramader de més de 32 pams d’amplària.

CONCLUSIONS: Estes denominacions són compatibles amb altres com ara la de via pecuària real, camí de l’empriu, camí del realenc, pas ramader, braç d’assagador, fillola, camí ramader, pletes, mallades, abeuradors, camí de bestiar, camí o assagador d’herbatge, lligallo, carrerada, carrerassa, cabanera o descançadors....Estes denominaciones son compatibles amb altres formes léxiques, como la de vía pecuaria real, camí d’empriu, camí del realenc, paso ganadero, braç d’assagador, fillola, camino ganadero, majadas, mallades, abrevaderos, camí de bestiar, camí o assagador d’herbatge, ligallo, carrerada, carrerassa, cabañera o descansaderos.

Correspondències habituals anteriors en la traducció dels genèrics en el DOGV (almenys fins a l’any 1994):

CASTELLA = VALENCIÀ (singular)]

- Abrevadero= abeurador.

- Azagador = assegador (carrerada)

- Cañada = assegador (carrerada)

- Cañada real = assegador real (camí real).

- Colada = assegador (carrerada)

- Cordel = carrerada (assegador)

- Descansadero = descansador, mosquera, Mallada: Lloc de parada o repòs del bestiar .

- Galiana = assegador (carrerada).

- Paso = pas.

- Vereda = sendera (vereda).

BIBLIOGRAFIA:

- Prades Bel, Juan E. (2015): “La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader”. 8-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, Juan E. (2015): “Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes”. 8-3-2015. mispueblos .es.

- Prades Bel, Juan E. (2015): “La Carrerassa del Castell”. 5-10-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E. (2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.

- Prades Bel, Juan E. (2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.

- Prades Bel, Juan E. (2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost /2012, pàgina 57 any 2012.

- Prades bel, Juan E. (2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.

- Prades Bel, Juan E. (2015): “El corral Imperial”.(s/p)

- Prades Bel, Juan E. (2015): “La Carrerassa de la Ratlla”. (s/p)

- Prades Bel, Juan E. (2013): “El Arco Romano de Cabanes”. 16-1-2013, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E. (2015): “Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat”. 7-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E. (2015): “Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes”. 1-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E. (2015): “Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca”. (s/p)

- Prades Bel, Juan E. (2015): “Corral del Cerdá/corral d'Oña”.(s/p)

- Prades Bel, Juan E. (2015): “El camí ramader de l'assegador de Don Carlos”. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E. (2011): “L'esglesia medieval de Albalat (Cabanes)”. Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E. (2011): “Ermita de Les Santes (Cabanes)” . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E. (2011): "Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E. (2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes, página 31, any 2012.

- Prades Bel, Juan E. (2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz (1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E. (2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012, página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E . (2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E. (2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E. (2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E. (2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

martes, 20 de octubre de 2015

VIES PECUÀRIES DEL TERME DE CABANES

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DEL TERME MUNICIPAL DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
VIES PECUÀRIES DEL TERME DE CABANES

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ: En l’actualitat ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals també són uns corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes que permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitud d’espècies de la fauna i la flora. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors de comunicació, històrics, paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos adicionals per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la botánica, el cicloturisme, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà neorural sentir goig de la naturalesa i poder facilitar-li la experiencia de

relacionar-se amb ella a través dels històrics itineraris de les vies pecuaries que cal preservar.

EXPOSICIÓ: Les principals Vies Pecuàries existents en el terme municipal de Cabanes són les següents: Corde'l de l'Arc Roma, Vereda del camí Vell de Benlloc, Vereda del camí Vell de Castelló, Colada del pou de la Bota, Colada de la Forqueta, Colada de la Bassa Blanca, Colada del Pinet, Vereda de la Ratlla dels Romans, Colada del Pou del Bou, Colada del Corral Nou, Colada del Pou la Blanca, Colada del barranc de Miravet, Vereda de la Mollona, Colada del Mar, Carrerassa de Torre la Sal, Colada del camí de La Tall, Colada de Don Carlos, Colada de Güell, Colada del Escorredoret, Colada del Castell, Colada de les Egües, Colada del Meme, Colada del Pou Nou, Colada de Torre la Sal, Colada de la Casilla, Colada de l'Abeurador de Miravet, Colada de Grilla, Colada del Corral d'Alberic, Colada de las Torres i Colada de la Ratlla. (JEPB, Torreblanca, 2015)

ADDENDA: En documentació d'octubre 2008 aprovada pel Ple municipal de 26 de març de 2009 de l'Ajuntament de Cabanes, consta el següent còmput amb la descripció de les superfícies de les vies pecuàries afectades pel desenvolupament urbanístic del sector Torre de la Sal del PGOU de Cabanes:

Camí ramader núm. 12:Assagador/Vereda de la Mollonada 10.289,75 m² 8.639,69 m² (1)

Camí ramader núm. 23:Assagador/Colada de la Casella 2.117,19 m², 0 m² (2)

Camí ramader núm. 22:Assagador/Colada de la Torre de la Sal 11.129,21 m² 11.415,74 m².

Camí ramader núm. 14:Assagador/Colada del Camí de l’Atall 13.085,62 m² 26.759,46 m²

Camí ramader núm. 21: Assagador/Colada del Pou Nou 18.278,60 m² 11.419,58 m² (3)

(1) La superfície restant s'inclou en la Colada del Camí de l'Atall.
(2) La seva superfície queda inclosa en la Colada del Camí de l'Atall
(3) La superfície restant s'inclou en la Colada del Camí de l'Atall.

sábado, 17 de octubre de 2015

LA VEREDA DE LA MOLLONÀ

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Temáticas): EL PAISAJE CULTURAL DE CAPICORB, PATRIMONIO NATURAL, HISTÓRICO, HUMANO Y CULTURAL.

(Temáticas): LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA D'ORPESA, LA RIBERA I CABANES (CASTELLÓ).

"LA VEREDA DE LA MOLLONÀ, UN CAMÍ RAMADER COMPARTIT PER CABANES I ORPESA".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Vereda de La Mollonà és un antic camí ramader de la província de Castelló (Comunitat Valenciana) que separa els termes municipals i jurisdiccionals d'Orpesa del Mar i Cabanes. Tot el seu itinerari corre compartit entre dos termes a cavall sobre la mateixa ratlla de partició dels termes d'Orpesa i Cabanes, és una carrerassa compartida per ambos pobles, els

Vereda de La Mollonà

mollons de partició són al centre de la carrerassa i cada terme aporte al pas el terreny de mitja carrassa. L'inici de la vereda ramadera de La Mollonà comença a l'extrem sud de la serra d'Orpesa, en el molló de partició dels tres termes (Orpesa, Benicàssim i Cabanes) des de lo alt dels montes mou en direcció Nord i comença a baixar per a buscar el pla litoral d'Albalat, seguint sempre per la mateixa ratlla de partició de termes a buscar l'aljub medieval d'Orpesa, que està contra el riu Chinchilla, i des de ahí trenca la direcció per a dirigir-se a acabar contra la mar. Esta vereda té un ample legal de 20,89 metres segons fa referència l'Orde Ministerial de 22 de desembre de 1.962, i una longitud aproximada d'uns 10.000 metres de recorregut, conta'n des de l'inici en el mateix molló dels tres termes, a buscar el litoral marítim per on passa i es fusiona amb la Colada Realenga del Mar o Canyada del Mar. (JEPB, Torreblanca, 2015)

Vereda de La Mollonà

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I ARXIUS DOCUMENTALS:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “ Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

viernes, 9 de octubre de 2015

EL CAMÍ RAMADER DE L'ASSEGADOR DE DON CARLOS

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA I CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
EL CAMÍ RAMADER DE L'ASSEGADOR DE DON CARLOS
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
L'assegador de Don Carlos és un camí ramader del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), la sendera es forma en la partició de la ratlla de termes de Cabanes i Benllóc, esta via pecuària baixa pel fons del barranquet del Brufol que és un ramal del barranc del Toll. Una dressera anava per la mallà barranc amunt, continuan per dins del terme de Benllóc a

buscar el camí del Cuartico i la bassa del Cullerá, situats al cap d'amunt del barranc del Brufol ha una distancia d'uns 800 metres més amunt de la ratlla de termes. Este assegador té un ample legal que no real d'uns 35 metres i una longitud aproximada d'uns 3.100 metres de recorregut, a contar des de l'inici a la ratlla de termes que pasa pel mitx del barranc del Brufol o del Contador, baixa'n pel fons del barranc en direcció Est, deixa atrás la muntanya i a partir del corral del Contador entra al pla per creuar-lo, i anar a buscar i acabar en trobar-se amb la zona d'humedal del Prat de Cabanes. La carrerassa de Don Carlos tenia la finalitat de permetre el pas als ramats del polígon d'aprofitament de pastos nº 6 anomenat "d'Albalat", per connectar i permetre moures a les raberes entre les diverses árees de pastures: Prat de Cabanes, Fondo de Les Figueres, el barranc del Contador, abeuradors salobres, marxals i quadrons i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secà. Les pastures i abeurades salobroses del Prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. El recorregut de esta carrerassa en alguns trams ha desaparegut el pas, i en altres encara és possible seguir a peu, el itinerari passa per les partides de les Verdoies, la Mallá Ampla, el Contador i la Torrocá. Al pas del camí ramader ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, que creuen, intercepten i desconnecten la carrerassa tallant e impedin totalment el pas històric, estos impediments són l'autopista AP-7 E-15 del

Mediterrani, la carretera CN-340 i el FFCC València-Barcelona. Per a poder accedir al prat, històricament la carrerassa baixava recta com un fil fins al prat, però en l'actualitat cal pegar una bona volta i revolta per a poder superar les tres vies de comunicació que li tallen el pas, tal com és pot comprovar en quant s'arriba per la dressera del corral dels Cuartiqueros i a la tanca de l'autopista ens tallaá el pas, per creuar els ramats han de desviar-se del traçat històric anant cap al Nord-est seguint pel camí de contra l'autopista, ha el curs hídric del barranc del Toll que està a una distància des de el corral dels Cuartiqueros d'uns 500 metres, en el barranc cal anar i seguir pel mateix llit de cudols i passarem per baix de dos ponts, que pertanyen al de l'autopista AP-7 i el pont de la CN-340, i tot seguit trobarem un camí asfaltat, es tracta de la carrerassa de l'antic camí Vell de Castelló, caldrà virar per ell cap a la dreta per a trobar-nos a 125 metres amb la carrerassa de la Ratlla, per on s'ha de continuar en direcció cap a la mar, creuarem les vies del ferrocarril fàcilment per damunt d'un pont elevat, continuarem recte uns 440 metres, mentre passarem contra la corralissa de bous d'Oña que deixarem a l'esquerra i a la distància dita trobarem l'encreuament amb l'assegador o vereda del camí l'Atall, que caldrà continuar uns 650 metres en direcció Sud-oest cap a les agulles de Santa Agueda i per la partida de la Torrocá , als 650 metres trobarem un nou cruce de camins que correspon a la part final de la vereda històrica de Don Carlos que habiem

perdut, la continuarem uns 500 metres fins a finalitzar al prat, on antigament havia un tancat o corralissa de bous. En l'actualitat tota la zona esta molt desfigurada i transformada per ser una explotació minera en actiu d'extracció de turba del Prat de Cabanes.

ADDENDA:(1) L'assegador de Don Carlos esta dins del Polígon de pastos número 6 anomenat "Albalat" que comprén una extensió superficial pastable de 1.113,83 hectàrees, subjectes al règim d'ordenació d'aprofitament de pastos. El polígon nº 6 d'Albalat comprèn els polígons catastrals núm 3, 4, 5, 6, 18 , 19 i 20. El polígon ve delimitat de la forma següent: NORD, terme de Torreblanca i Benlloch; SUD, polígon Mollona-Pedrera; EST, finca de l'Ajuntament denominada Prat i OEST, polígon Pou de la Roca.

(2) El topònim de Don Carlos, ens transporta als conflictes de les guerres carlines del segle XIX. Popularment és creu que el topónim es refereix o correspon a l'infant Don Carlos que era Carlos María Isidro de Borbón i Borbón (1788-1855) i primer pretendent carlista al tron espanyol, amb el nom de Carlos V. La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó. (JEPB, Torreblanca, 2015)

BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

jueves, 8 de octubre de 2015

CARRERASSA DE L'ESCORREDORET

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DE L'ESCORREDORET, UN CAMÍ RAMADER DE LA RIBERA
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Carrerassa del Escorredoret és un camí ramader de la Ribera en el terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), té un recorregut local i autòcton, el seu inici comença en la mallada del corral del Sabatero, una instal·lació ramadera ja desapareguda que estava a peu de monte contra la corba principal del barranc de la Rabosa. Este camí ramader o pas és en un punt planet del barranc i centrat entre les partides de La Verdoia i d'Albalat, on acudia el bestiá que habia en l'extrem septentrional de la Mallà Grossa, en eixir de la mallada es

Carrerassa del Escorredoret, La Ribera de Cabanes

formaven dos bifurcacions o carrasses, estes són la carrerassa Güell i la carrerassa del Escorredoret. És la carrerassa del Escorredoret la que ens ocupa, i tenia un ample legal d'uns 35 metres i una longitud aproximada de recorregut d'uns 2.300 metres, conta'n des del seu inici en el desaparegut corral del Sabatero per l'acció deforestadora de les grans transformacions citricoles d'un capitalisme nociu de mans mortes i destructiu, apart de l'observació la carrerassa baixa en direcció Est, creua el pla per anar a buscar i acabar en trobar-se amb el camí i vereda de l'Atall i posteriorment amb el camí del Pont Roig o camí del Fondo de les Figueres on acaba esta via pecuaria local, que tenia la finalitat d'obrir el terreny als conreus tradicionals i permetre el pas als ramats per a poder arribar a connectar les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, les abeurades salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de muntanya en el secá. Les abeurades d'aigua salobrosa del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. Corrals propers: corral del mas de “Primitivo”, Corral de Pepe del Castell, corral del Sabatero (desaparegut),.... El recorregut de la carrerassa en part encara és seguible a peu. Al pas del camí ens trobarem amb tres importants vies de comunicació que creuen i intercepten la carrerassa i cal salvar-los, són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani pel quilòmetre 399, la carretera CN-340 (entre els quilòmetres 1004 i 1005) i el FFCC València-Barcelona (entre els quilòmetres 100 i 101) que tan sol té un pontet de desguàs d'aigües, i seguidament ens trobem amb l'assegador o vereda del camí l'Atall.

Carrerassa del Escorredoret

NOTES: (1) La carrerassa del Escorredoret esta dins del Polígon de pastos número 6 anomenat "Albalat" que comprén una extensió superficial pastable de 1.113,83 hectàrees, subjectes al règim d'ordenació d'aprofitament de pastos. El polígon nº 6 d'Albalat comprèn els polígons catastrals núm 3, 4, 5, 6, 18 , 19 i 20. El polígon ve delimitat de la forma següent: NORD, terme de Torreblanca i Benlloch; SUD, polígon Mollona-Pedrera; EST, finca de l'Ajuntament denominada Prat i OEST, polígon Pou de la Roca.
ADDENDA: En l’actualitat ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals també són uns corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes que permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitud d’espècies de la fauna i la flora. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la botánica, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà sentir goig de la naturalesa i poder relacionar-se amb ella. (JEPB, Torreblanca, 2015)
BIBLIOGRAFIA:

- Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. m.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, página 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.

- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla / “Carrassa de la Ralla”

- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.

Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.