Translate

Mostrando entradas con la etiqueta platges. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta platges. Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2017

EL CURSO FLUVIAL DEL RÍO SAN MIGUEL, UN CORREDOR BIOLÓGICO DESDE LA VALLTORTA A CAPICORB

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

"EL CURSO FLUVIAL DEL RÍO SAN MIGUEL, UN CORREDOR BIOLÓGICO DESDE LA VALLTORTA A CAPICORB".

Barranco de la Valltorta, 2015
Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.
El río San Miguel es un río autóctono de la provincia de Castellón de gran importancia ecológica como corredor biológico natural, también llamado como Riu de les Coves de Sant Miquel o río Segarra, y a nivel local nombrado con un léxico abreviado (riu Coves, rambla de les Coves, riu Sant Miquel, rambleta, rambla del pont, riu de Capicorb). El lecho del cauce del rio Cuevas permanece seco la mayor parte del año, muchos años ni sale el río, por esta fase de agostamiento sin agua en movimiento y seco se le denomina también rambla, puesto que el agua por estas lides kársticas tan sólo circula el flujo fluvial coincidiendo con los periodos de máxima pluviosidad. 
- Este río castellonense que baja desde las montañas históricas del Maestrazgo hacia el litoral mediterráneo, su recorrido tiene una longitud aproximada de unos 40 km, su cuenca abarca unos 500 kilómetros cuadrados, nace en el valle de Benafeixines y recoge las aguas de las montañas de Catí, Albocásser, Tirig y Cuevas de Vinromà, donde recibe el nombre de Barranco de la Valltorta, en la confluencia de este barranco Valltorta en una encrucijada de aguas a unos 3 km. al norte de la población de Cuevas de Vinromá donde la Valltorta se junta con las aguas del río de drenaje del valle Sant Mateu-Salsadella, se engrosa el caudal con este nuevo cauce, y las aguas toman el nombre de río Cuevas, en llegar las aguas a Cuevas de Vinromá junto a la "Balma del Miracle" se engrosa su cauce con las aguas de la rambla les Roques y rio Flaó de Villanueva que vierte sus aguas al río Cuevas, en el lugar un estrecho barranco abierto por el río pleistocénico engulle con dirección al mar el caudal de aguas acelerándolo por una garganta de rocas abierta en la sección de conglomerados Cretácicos. La potencia de las aguas del río Neozóico desde hace 2,5 millones de años han ido abriendo camino fluyendo hacia el mar a través de las secciones materiales pertenecientes a las escalas temporales geológicas fosilizadas del cretácico inferior, cretácico superior, neógeno. En entrar en jurisdicción de Alcalá de Xivert el río toma el nombre de Sant Miguel, hasta su desembocadura al mar Mediterráneo en Capicorb, este topónimo se debe a la deidad cristiana habida en la ribera fluvial de este valle, en su recorrido el río va acumulando acopio de aguas y arrastra materiales hacia el mar de múltiples ramblas, barrancos y drenajes aluviales. En la parte final de su recorrido (8 km) es donde mas se ensancha el río para desembocar finalmente al mar, siendo el más importante patrimonio natural del área cultural diferenciada de Capicorb. El curso que describe este cauce fluvial de drenaje desde la Valltorta hasta Capicorb, une los términos municipales de Catí, Albocásser, Tirig, Cuevas de Vinromà y Alcalá de Xivert, este cauce ha sido y es un gran corredor biológico para las especies vivas, siendo un patrimonio natural de gran valor ecológico que debemos saber valorar y preservar su función para favorecer la diversidad biológica y la supervivencia de las especies a lo largo de la vida del planeta Tierra. (JEPB/2013)
ARCHIVO FOTO-IMÁGENES:
Panorámica de Les Coves de Vinromá. 2015

jueves, 6 de julio de 2017

ROMERIA MARINERA DE SANT PERE

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE  CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL, “Crónica”, “Humanismo”, (Proyecto: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

"LES FESTES DE SANT PERE 2017 A LA RIBERA (CABANES): LA ROMERIA MARINERA DE SANT PERE, DE L'EMPALME A TORRELASAL".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

La localitat castellonenca de la Ribera (Cabanes) ha celebrat les festes patronals 2017 en honor al seu patró l'apòstol Sant Pere “el pescador”, el dia de festa més important del poble, és el dedicat exclusivament al seu patró, respecta'n la celebració per a el dia de l'efemèrides del sant. Un gran nombre de veïns i visita'ns han acompanyat el sant fins a la mar, alguns membres de colles han lluït vestits típics amb robes al·legòriques als pescadors, amb tocs folklòrics distintius de la Ribera. 

Un tumult de veïns i peregrins van iniciar la romeria amb un recorregut terrestre i marítim, l'acte comença a l'església parroquial de l'Asunción de l'Empalme en la Ribera de Cabanes, on els peregrins van replegar el sant a les 9,30 del matí per a baixar-lo al barri mariner de Torrelasal, per procedir tot seguit amb la part de la romeria marinera, amb barques per la mar portant al sant i als peregrins, un acte original i vistos. 

En arribar a Torrelasal es fa un recorregut tradicional, atravesant el poblet de punta a punta per arrivar a la platja de Les Valencianes, per embarcar el sant en les barques, estes patronejades per mariners i pescadors esportius, hòmens cridats a remar mar endins, on les onades els sacsegen les barques, àngels entre onades, sobre l'espuma blanca, on l'ànima s'estremeix en la perillosa travessia dels peregrins, on la vida o el drama depènen de l'estabilitat d'un lleuger bot, ells saben que dins la mar no estan sols, perquè amb ells va l'ànima d'un altre mariner decisiu Sant Pere el que es va embarcar en pitjors tempestes i mars. 

Acabat el recorregut per mar es torna el sant pel passeig marítim per acabar a la plaça, on es deposita una ofrena floral als peus del sant, i es fa una missa de campanya a càrrec del párroc Eloy Villaescusa Mañas i mossèn David Solsona, per acabar s'oficià una rogativa conjunta i general per la pervivència, la pau, la prosperitat i la salut de tots els presents i recorda'n a la resta del poble i al país....

L'alegria i la participació varen ser les notes més destacades d'este dia gloriós i significant para els veïns, veïnes i famílies de la Ribera. " Visca Sant Pere”.

(JEPB, Torrelasal 2017).
ARCHIVO FOTO-IMAGEN:



Torrelasal, 2017










Torrelasal, 2017


domingo, 8 de marzo de 2015

CABANES, PAISAJES Y MEDIO AMBIENTE

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
LUGARES DE INTERÉS MEDIOAMBIENTAL Y PAISAJÍSTICO DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE CABANES :
Por JUAN EMILIO PRADES BEL
Los espacios de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes en la comarca de la Plana Alta (Castellón, Comunidad Valenciana) que cuentan con algún tipo de protección son inventariados en la siguiente relación índice:
-El Parque Natural del Prat de Cabanes: Espacios Naturales Protegidos, contemplados en la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat Valenciana, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana.
-El Paraje Natural del Desert de les Palmes declarado según Decreto 149/1989, de 16 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana. Comprende además de Cabanes parte de los términos municipales de Benicàssim, Puebla Tornesa, Borriol y Castelló de la Plana.
-La Zona Húmeda Parque Natural Prat de Cabanes (Zona 2)
-LIC Prat de Cabanes y Torreblanca: LIC: Lugar de Interés Comunitario (Directiva 92/43/CEE; Acuerdo de 10 de julio de 2001 del Gobierno Valenciano).
-LIC Desert de les Palmes: LIC Desert de les Palmes, a favor de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.
-ZEPA Prat de Cabanes y Torreblanca: (ZEPA) Zonas de Especial Protección para las Aves (ZEPA’s), según la Directiva 79/409/CEE, del Consejo de 2 de abril, relativa a la conservación de las Aves Silvestres.
- La microrreserva vegetal del Alt del Colomer (Cabanes).
- La microrreserva vegetal Platja del Quarter Vell (Cabanes).
- La microrreserva vegetal de Torre de la Sal (Cabanes).

domingo, 3 de febrero de 2013

"EL LLANGOSTINERO"

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
PATRIMONIOS DE LA PLANA DEL CASTILLO DE ALBALAT (ANTIGUO REINO DE VALENCIA, PAÍS VALENCIÁ, COMUNIDAD VALENCIANA, CASTELLÓN):
INSTITUTO DE ACUICULTURA DE TORRE DE LA SAL (IATS-CSIC) RIBERA DE CABANES, CASTELLON
JUAN EMILIO PRADES BEL
El Instituto de Acuicultura de Torre de la Sal (IATS) es un centro público de investigación del
área de Recursos Naturales del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). El IATS está situado en las proximidades del Paraje Natural del Prat de Cabanes Torreblanca (Castellón). Este pionero Instituto de investigación de Acuicultura (IATS) fue inaugurado en el año 1979. Entre los habitantes y vecinos de las poblaciones próximas a este centro de investigación, el instituto es conocido y llamado con el topónimo del "Llangostinero", siendo este centro el patrimonio científico más importante de cuantos hay en el territorio de la plana de Albalat.
Los Equipos de Investigación del IATS-CSIC están encuadrados en dos Departamentos de Investigación que cuentan con el apoyo de diferentes Servicios para el adecuado desarrollo de su labor investigadora en el ámbito de la acuicultura marina:
1. Departamento de Fisiología y Reproducción de Peces./ 2. Departamento de Biología, Cultivo y Patología de Especies Marinas: (A.) Biología y Cultivo de Especies Auxiliares, Larvicultura y Ecotoxicología. (B.) Nutrición y Endocrinología del Crecimiento de Peces. (c.) Moluscos. (D.) Patología.
Las líneas investigación del Instituto de Acuicultura de Torrelasal (IATS) están centradas en peces marinos (lubina, dorada, rodaballo, lenguado) moluscos y crustáceos (Artemia):

1. Dinámica de Poblaciones y Sistemas Productivos
2. Reproducción y Mejora Genética
3. Nutrición y Crecimiento
4. Patologías de Especies Cultivadas
5. Larvicultura y Ecotoxicología
6. Transgénesis
7. Proteómica y Genómica Funcional
PATRIMONIO CIENTÍFICO: IATS-CSIC

lunes, 28 de enero de 2013

Playa-Cala de la Concha, Oropesa del Mar

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
PATRIMONIOS DE LA PLANA DEL CASTILLO DE ALBALAT (ANTIGUO REINO DE VALENCIA, PAÍS VALENCIÁ, COMUNIDAD VALENCIANA, CASTELLÓN):
LA PLAYA DE LA CONCHA, OROPESA DEL MAR/ORPESA, CASTELLÓN
JUAN EMILIO PRADES BEL 
La Playa de la Concha está en el interior de una amplia bahía de configuración abierta en semicunferencia con una extensión de más de 800 m, es de arena dorada y muy fina, y la más concurrida por los bañistas de Oropesa por su orientación, por ser esta una playa totalmente protegida de los vientos y corrientes marinas gracias a su configuración natural al amparo de la formación rocosa de la Punta la Cova. En la parte sur limita con la cala histórica de Orpesa la Vella y con la Cala del Retor, cala Berlanga y con el Puerto Naútico de Oropesa del Mar. Está delimitada y circundada por el paseo marítimo en el que se suceden restaurantes, cafeterías y comercios.



PLAYA DE LA CONCHA, OROPESA DEL MAR/ORPESA