Translate

Mostrando entradas con la etiqueta reino de Valencia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta reino de Valencia. Mostrar todas las entradas

domingo, 24 de noviembre de 2019

CASTILLO DE MIRAVET

GENTES, COSTUMBRES, FOLKLORE, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LAS PROVINCIAS DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR"; "HISTORIAS DEL MAR"; “ESPIGOLANT CULTURA: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Temáticas): PATRIMONIOS DE LA PLANA DEL CASTILLO DE ALBALAT Y DE LA TINENÇA DE MIRAVET EN EL ANTIGUO REINO DE VALENCIA (CABANES, CASTELLÓN).

"EL CASTILLO DE MIRAVET, UN MONUMENTO OLVIDADO".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar un mundo de vidas muy diferentes a la mía". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓN Y SINOPSIS: El castillo de Miravet, en su día fue cabeza del distrito de la Tinença de su nombre, comprendía los territorios del castillo de Albalat, la villa de Cabanes y los lugares que posteriormente serían Benlloch y Torreblanca. 

-Esta fortaleza esta ubicada en la cima de un montículo que supera los 260 metros de altitud, el castillo da también nombre al frondoso barranco por el que discurre la carretera que enlaza el municipio de Oropesa con el de Cabanes, cuyo recorrido esta enmarcado en el Paraje Natural del Desierto de las Palmas. Son tierras ásperas y abruptas, cubiertas de abundante vegetación autóctona, en las que proliferan fuentes de limpias y cristalinas aguas como las de Miravet, Font Tallà, Perelló, Font de Roc, etc. Estos parajes son uno de los lugares más históricos y pintorescos del término municipal de Cabanes. Aunque sus orígenes son desconocidos, sus inmediaciones estaban ya habitadas en la época prehistórica según lo revelan distintos yacimientos del Neolítico.

- De lo que no cabe ninguna duda es que la dominación musulmana arraigó mucho por estas tierras, como lo demuestra su mismo topónimo y el de sus castros jurisdiccionales de Albalat y Zufera. Si se atiende a su etimología, Miravet debió ser un monasterio de monjes guerreros musulmanes dedicados a la guerra santa, con la finalidad primordial de defender esta zona de cualquier tipo de ataques. Históricamente se sabe que en el año 1091 el Cid Campeador conquistó este territorio a los moros, si bien la conquista cristiana no se consolidó hasta un siglo después, cuando el rey Jaime I la llevó a cabo, dando la Tinença de Miravet al obispo y cabildo de Tortosa por la ayuda prestada por éste en la reconquista, según consta en el documento otorgado en Tortosa el 27 de abril del año 1225 a favor del obispo-barón Poncio de Torrellas, quien se dedicó a repoblar de cristianos todo el territorio y los circundantes de Villafamés y Cuevas de Vinromà, otorgando paulatinamente cartas de población a Cabanes (1243), Benlloch (1250) y Torreblanca (antes de 1350).

PATRIMONIOS DE LA PLANA DE ALBALAT:

LA IGLESIA DE SAN MARTÍN Y SAN BARTOLOMÉ: Aunque tampoco se conocen los orígenes de la parroquia de Miravet, cabe suponer que los cristianos del lugar utilizarían inicialmente la antigua mezquita árabe reconvertida al cristianismo. 

- La iglesia de San Martín y San Bartolomé, que ha llegado a la posteridad, parece ser del siglo XIV y tiene una sola nave rectangular de 13,20 x 5,63 metros, con portada románica de dovelas y jambas pétreas. Su techo, a doble vertiente, estaba sostenido por tres arcos torales apuntados, también de piedra. En su interior debió tener el techo con artesanado de madera según delatan los canecillos y ménsulas de sus paredes. La pequeña iglesia, como el castillo, se encuentra actualmente en estado ruinoso. En el andar sinuoso hacia el ermitorio de Les Santes o en su periplo caminar desde el litoral hacia la montaña por el valle, el viajero pude contemplar las ruinas del antiguo castillo de Miravet, con los restos de su torre del homenaje, sus recintos y una parte de su pequeña iglesia. En sus restos, el viejo castillo encierra historias y preguntas enigmáticas, y se mantiene vivo el recuerdo y el testimonio de este lugar de la época medieval entre las gentes de la comarca, que rinden cada año secular tributo en los traslados de la patrona, la Virgen del Buen Suceso, a la población, pues al divisar la romería las lejanas ruinas del castillo y su iglesia, se canta un responso por los difuntos de Miravet, allí en el camino donde en el año 1975 se levantó un monolito, llamado el "Molló de Sant Martí", con motivo del IV centenario de la anexión de Miravet y Albalat a la villa de Cabanes. Por su monumentalidad, por lo que representa, entre el patrimonio de la comarca y por su singular arquitectura, el castillo de Miravet, catalogado como BIC (bien de interés cultural) por la Conselleria de Cultura, merece bastante más atención, que la que hasta el momento le han dispensado las administraciones. Cabanes y la provincia de Castellón tienen en el castillo de Miravet una de las asignaturas pendientes.

PATRIMONIOS DE LA PLANA DE ALBALAT:

EL MOLLÓ DE SAN MARTÍ, CAMINO DEL ERMITORIO DE LES SANTES , CABANES:

El ‘Molló de Sant Martí’ es un monolito de piedra cuya ubicación se encuentra al borde del “Camí de les Santes”, camino asfaltado con anchura medida de carro, que lleva desde el empalme entre el mas de Venancio y el mas de Guillem distante a unos 400 metros del Molló, remonta en paralelo junto al curso descendente del barranco de les Santes, conduciendo al peregrino dirección hacia el interior del Paraje Natural Protegido del Desierto de las Palmas, a los 1,8 km sale al paso el Ermitorio de les Santes, destino y centro espiritual de la romería que cada año rinden tributo con su peregrinaje los vecinos de Cabanes, acompañando en los traslados a su patrona la Virgen del Buen Suceso de retorno a su lugar de origen. El Molló de Sant Martí se encuentra a unos 300 metros del molino de Monferrer, está compuesto de una gran losa lítica (llossa plana) hincada de pie en el suelo, sobre la erguida losa en la cara que mira a poniente y da al camino, en su parte central tiene incrustada una placa rectangular de mármol gris con la siguiente leyenda: “Molló de Sant Martí 1575-1975 erigido en conmemoración del IV centenario de la anexión de Miravet y Albalat a Cabanes  LAVS DEO ET B.V. M.” anexión que fue un 5 de julio del año 1575. En este lugar todos los años el día de la romería de les santes los presentes cantan a su paso por el lugar letanías o responsores, dirigiendo la mirada hacia las ruinas del castillo de Miravet y su antigua iglesia de San Martín, en un símbolo de respeto, memoría y recuerdo por las almas de los difuntos de estas tierras, y las del castillo de Miravet, como antepasados que fueron de la Tinença de Miravet y propios de las raíces fundacionales y origen de la villa y del término de Cabanes. 

BIBLIOGRAFIA:




viernes, 1 de noviembre de 2019

TORRE DE COSTA DE TORRELASAL


PAISATGES HISTÒRICS DE TERRES CASTELLONENQUES:
LA TORRE DE COSTA DE TORRELASAL (LA RIBERA DE CABANES, LA PLANA ALTA)

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
La torre de La Sal és una obra castrense construïda al costat de la vora de la mar, és a cent metres de la platja, a dos-cents metres cap al nord es troba el reng de cases de Torrelasal, l'antic caseriu de pescadors que ampra el nom a la torre sentinella. Entre el poblat i la torre es creu que era on estaven les salines de l'època romana, explotades pels habitants d'un antic assentament iber-romà amb tràfic portuari de mercaderies i fondeig de vaixells. Posició: WGS- latitud 40º 7' 50'91 N, i longitud 0º 9' 47'10 E.
Esta torre pertany-a la guarda militar de la costa, formant part de l'entramat de la xarxa de torres, atalaies i altres fortificacions del districte de Peníscola, que varen defensar este litoral dels atacs barbarescos fins al segle XIX, de la porta de la torre mou el conegut i popular camí de l'Atall, este vial era part vital de l'entramat de la defensa de la costa, el camí va ser construït al segle XVI, com a pas de ronda dels a talladors a cavall, que feien la ronda eixint de la torre en direccions oposades. La força de sang destinada a este tipo de torres de costa intermitxes, de normal podia ser de quatre hòmens d'armes, dos eren els anomenats "torreros" o torrers armats, i s'alternaven en la vigilància estabulats des de la plataforma i les espitlleres de la torre, els altres dos hòmens eren els atalladors, i anaven a cavall, i la seua missió consistia a fer el recorregut de ronda i la consegüent vigilància dels espais de terreny de costa situats entre la seua torre i les següents, així com la comunicació amb la població civil i militar i fer de correus d'avis de rebato des de la seua torre amb les poblacions veïnes “Ordenanzas del Cuerpo Militar de la Costa del Reino de Valencia año 1673 “.
La Torre de La Sal és una torre artillà del segle XVI de planta quadrada, té uns dotze metres d'alçada i es conserva en bon estat, va ser construïda en una zona semi pantanosa amb un sol poc estable i amb un nivell freàtic alt, per a l'assentament ferm de la base de la torre i per garantir l'estabilitat de la construcció, varen obrir un clot en cota zero per a cimentació, construí-ren una ampla solera acabada amb talús elevat un metre sobre el nivell del terra original, tot reomplit de pedres, rebles i morter de cimentació de base de l’obra de la torre. La solera i el talús està subjectat, recercat i demarcat per lloses clavades a terra, cercant el voltant de la torre. La torre està solitària, i no tenia cap construcció adossada. La construcció esta feta amb mamposteria i silleria a les cantoneres, i als
recercats de la porta, finestres i modillons. La distribució es planta baixa, dos plantes elevades, i terrassa superior o plataforma armada. Té una balconada que és impròpia de la construcció original.
Els elements defensius més importants es concentren en la planta superior o plataforma d'armes cercada d'antepit (parapet), defensivament la torre està dotada amb garita al angul oest, un matacà que defensa la vertical de la porta d'entrada, quatre sageteres obertes al parapet, i dos troneres d'artilleria .
Es en l’any 1554 quan el Virrey i Capità General del Regne de Valencià Don Bernardo Cardenas Pacheco “Duque de Maqueda”, publicava les ordenances de la guarda marítima del Regne de Valencia, vinculades a la vigilància, la defensa i la inspecció de la costa, que constava de nombrosos membres operatius: requeridors, guardes, escuches, atalaies, visitadors, atalladors, cuerpos auxiliars i forcés de rereguarda acantonades en llocs estratègics que constituïen les companyes de cavalls de la costa, a les que s’unien milícies ciutadanes de voluntaris dels pobles veïns. En arreglo a estes ordenances el litoral Valencià va quedar dividit en districtes, la torre de Torrelasal pertanya al districte de Peníscola i feia de límit amb el districte de Castelló.
La torre de La Sal està declarat monument d'interés cultural “BIC”, anotació ministerial R-I-51-0010751.
(Valencià) Poema: TORRE DE COSTA:

La torre es va quedar sola,
Sense guàrdies, ni artillers
Reposant de les seves llargues batalles,
Només acull dracs i ratpenats
Afrontada davant la mar, vestida d'heura i silenci
La torre segueix sola, presa d'ombres i misteris.
(J.E.P.B.-2010)
(Español) Poema: TORRE DE COSTA:
La torre se quedo sola,
Sin guardias, ni artilleros
Reposando de sus largas batallas,
Solo cobija dragones i murciélagos
Afrontada ante el mar, vestida de hiedra i silencio
La torre sigue sola, presa de sombras i misterios.
(J.E.P.B.-2010)
BIBLIOGRAFIA:
- Manrique Gonzaga, Vespasiano (1673): “Ordenanzas del Cuerpo Militar de la Costa Marítima de este Reino de Valencia” 28 de junio 1673. Publicadas por Vicente Castañeda en sus relaciones Geográficas, Topográficas, e Históricas del Reino de Valencia 1919.
- París Muñóz, Eduardo (1990): “Torrenostra, historia, marinería y turismo”. 1990.
- Vilar,J.B.: “Fortificación y defensa del litoral en el sur valenciano s. XVI-XVIII”. Cuadernos de la Biblioteca de Tetuán 19-20.
- Tofiño de San Miguel, Vicente (1786): Carta esférica de la costa de España en el
Mediterráneo”. Madrid 1786.
- Tofiño de San Miguel, Vicente: “Derrotero de las costas de España en el Mediterráneo y su correspondiente de Africa”. Escrito en los años 1783 y 1784. Madrid 1832.
- Roca Traver Francisco A. (1988): “Noticias Históricas de Torreblanca”. Castellón 1988.
- Cámara Muñóz, Alicia: Los guardianes del mar: fortificaciones, torres, atalayas en la costa valenciana (s.XVI)”. UNED.
- Forcada Martí, Vicente (1992): “Torres y castillos de la provincia de Castellón”. 1992.

jueves, 3 de octubre de 2019

SUBASTA DE LAS OBRAS DE «DEFENSA LITORAL EN LA PLAYA DE TORRENOSTRA», AÑO 1955.


GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:

SUBASTA DE LAS OBRAS DE «DEFENSA LITORAL EN LA PLAYA DE TORRENOSTRA», AÑO 1955.
Por JUAN EMILIO PRADES BEL

EXPOSICIÓN:
B. O. del E.—Núm. 293 20 octubre 1955. páginas 6341 y 6342
Anunciando la subasta de las obras de «Defensa litoral en la playa de Torrenostra» en la provincia de Castellón. En virtud de lo dispuesto por Orden de 1 de septiembre de 1955, esta Dirección General ha señalado el día 17 de noviembre próximo, a las once horas, para la adjudicación en pública subasta de las obras de «Defensa litoral en la playa de Torrenostra», provincia de Castellón, cuyo presupuesto asciende a la cantidad de un millón setecientas veinticinco mil quinientas dieciséis pesetas con noventa y seis céntimos (pesetas (1.725.516,96). La licitación se celebrará en Madrid, en la Dirección General de Puertos y Señales Marítimas, del Ministerio de Obras Públicas, en los términos prevenidos por la Instrucción de 11 de septiembre de 1886, Real Orden de 30 de octubre de 1907, Ley de Administración y Contabilidad de la Hacienda Pública de 1 de julio de 1911 y demás disposiciones vigentes, hallándose de manifiesto para conocimiento del público el presupuesto, condiciones y planos correspondientes en dicho Ministerio y en el Grupo de Puertos de Castellón. Se admitirán proposiciones en el Negociado correspondiente del Ministerio de Obras Públicas, en las horas hábiles de oficina, desde el día de la fecha hasta las trece horas del día, 11 de noviembre de 1955, y en la Jefatura de Obras Públicas de Castellón en los mismos días y horas. Las proposiciones, ajustadas al modelo adjunto, se redactarán en castellano y se extenderán en papel sellado de sexta clase (4,70 pesetas), debiendo presentarse en pliego cerrado, en cuya portada se consignará que la licitación corresponde a esta contrata. A la vez, pero por separado y a la vista, deberá presentarse con cada pliego el oportuno resguardo justificativo de haber constituido del modo que previene la referida instrucción y el pliego de condiciones particulares y económicas la garantía que se requiere para tomar parte en la licitación, por un importe de treinta mil ochocientas ochenta y dos pesetas con setenta y cinco céntimos (30.882,75), cantidad que ha de consignarse en metálico en efectos de la Deuda Pública o en cualquiera otra clase de valores que tengan legalmente concedido este privilegio, a los tipos asignados por las disposiciones vigentes y acompañando al resguardo, en su caso, la póliza de adquisición de los valores, suscrita por Agente de Cambio y Bolsa. Igualmente deberá acompañar a cada proposición, debidamente legalizados, cuando proceda, y también por separado y a la vista:

1.º Documento de identidad del licitador.

2.° Documentos que acrediten la personalidad del mismo, si actúa en nombre de otro.

3.° Tratándose de Empresas, Compañías o Sociedades, además de la certificación relativa a incompatibilidades que determina el Real Decreto de 24 de diciembre de 1928, documentos que. justifiquen su existencia legal e inscripción en el Registro Mercantil, su capacidad para celebrar el contrato y los que autoricen al firmante de la proposición para actuar en nombre de aquélla, debiendo estar legitimadas las firmas de las certificaciones correspondientes. Si concurre alguna entidad extranjera, debe acompañar certificado de legalidad de la documentación que presente referente a su personalidad, expedida bien por el Cónsul de España en la nación de origen, o bien por el Cónsul de esa nación en España.

 4.° Declaración, para las personas naturales, y certificación, en el caso de Empresas. de no estar comprendidos en ninguna de las incompatibilidades que, para contratar con el Estado, establece el artículo 48 de la Ley de Administración y Contabilidad de la Hacienda Pública.

5.° Justificación de hallarse al corriente en el pago de los seguros sociales y contribución industrial o dé Utilidades.

6.° Cuantos otros documentos se requieran en el pliego de condiciones particulares y económicas como necesarios para tomar parte en la licitación de esta contrata. En el caso que resultasen dos o más proposiciones iguales, se verificará en el acto licitación por pujas a la llana, durante el término de quince minutos, entre los licitadores de aquellas proposiciones, y si terminado dicho plazo subsistiese la igualdad, la adjudicación se decidirá por medio de sorteo.

Madrid, 7 de octubre de 1955 —El Director general, G. Pérez Conesa.



Modelo de proposición: Don ........ con residencia en ........ provincia de ........ calle de .........  núm. ....... según documento de identidad núm........... expedido por ........ enterado del anuncio publicado en el BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO del día ...... de ........ y de las condiciones y requisitos que se exigen para la adjudicación en pública subasta de las obras de «Defensa litoral en la playa de Torrenostra», provincia de Castellón), se compromete a tomar a su cargo la ejecución de las mismas, con estricta sujeción a los expresados requisitos y condiciones, por la cantidad de ...... (Aquí la proposición que se haga, admitiendo o mejorando, lisa y llanamente, el tipo fijado. Se advierte, además, que será desechada toda proposición en que no se exprese claramente la cantidad en pesetas y céntimos, escrita en letra, por la que se compromete el proponente a la ejecución de las obras, así como toda aquella en que se añada alguna cláusula.) Así mismo se compromete a que las remuneraciones mínimas que han de percibir los obreros de cada oficio y categoría. empleados en las obras, por ornada legal de trabajo y por horas extraordinarias, no sean inferiores a los tipos legalmente establecidos. / (Fecha y firma del proponente.) 4.006-A. C.

ADJUDICACIÓN DE LAS “OBRAS DE DEFENSA LITORAL DE LA PLAYA DE TORRENOSTRA”, AÑO 1955.
B. O. del E.—Núm. 336 2 diciembre 1955. Página 7280.
Dirección General de Puertos y Señales Marítimas
Adjudicando definitivamente a don Rafael Igoa Moreno la ejecución de las obras de «Defensa litoral en la playa de Torrenostra» (Castellón). Visto el resultado de la licitación celebrada en la Dirección General de Puertos y Señales Marítimas el día 17 de noviembre de 1955, Este Ministerio ha resuelto adjudicar definitivamente la ejecución de las obras de «Defensa litoral en la playa de Torrenostra». en la provincia de Castellón, al único postor, don Rafael Igoa Moreno, en la cantidad de un millón setecientas ocho mil pesetas (1.708.000), que  en su relación con el presupuesto de contrata aprobado, de un millón setecientas veinticinco mil quinientas dieciséis pesetas con noventa y seis céntimos (pesetas 1.725.516,96), representa una baja de diecisiete mil quinientas dieciséis pesetas con noventa y seis céntimos (17.516,96) en beneficio del Estado. Lo que en cumplimiento de la orden ministerial de esta fecha comunico a V. S. para su conocimiento, el del Ingeniero Director y efectos procedentes» Dios guarde a V. S. muchos años. Madrid, 23 de noviembre de 1955.
—El Director general, G. Pérez Conesa. Sr. Presidente de la Comisión Administrativa de Puertos a cargo directo del Estado.




viernes, 27 de septiembre de 2019

DOCUMENTS PER A LA HISTORIA DELS POBLES I LA GENT DE LA PLANA DE ALBALAT


 VALORS PATRIMONIALS DE LA PLANA DE ALBALAT
DOCUMENTS PER A LA HISTORIA DELS POBLES I LA GENT DE LA PLANA DE ALBALAT
JUAN EMILIO PRADES BEL
1263, agost 24. València
Jaume I ordena als homes dels termes de Morella, Culla, Cervera, Coves de Vinromà, Albalat i Benifassà, no compren sal que no siga de Peníscola.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí nº 1754 de Jaume I. Còpia autoritzada de 1304
J. Sánchez Adell. "Notas para la historia de la sal en la Edad Media". Millars, II. Castelló (1975), pp. 29-45. Revisada la transcripció en 1999 a partir del manuscrit de referencia
TEXTE:
Hoc est translatum bene et fideliter factum idus ianuarii anno Domini millesimo trescentesimo tercio, sumptum a quadam litera papirea illustrissimi domini Jacobi, felicis recordacionis regis Aragonum, sigillata sigillo suo minori cereo fixo in dorso, tenor cuius litere dignoscitur esse talis:
Jacobus Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.
Fidelibus suis universis hominibus de Morella et terminorum suorum, de Culla et terminis suis, de Cervaria et terminis suis, et hominibus de Coves et terminis suis, de Exivert et terminis suis, et hominibus Albalat, et termini fratrum de Benifazano; salutem et graciam.
Mandamus vobis firmiter, quatenus omnes vos superius nominati, utamini de sale Paniscole et accipiatis de eodem et non aliquo alio sale.
Et hoc non mutetis aliqua racione.
Scientes quod si aliquis vestrum usus fuerit alio sale, nisi de sale Paniscole supradicto, unicumque inventus fuerit utente alio sale, amitat bestiam et omnia que secum apportabit sine aliquo remedio.
Datum Barchinone IX kalendas septembris anno Domini millesimo ducentesimo sexagessimo tercio.
Sig+num Petro Ferrarii, notarii publici Valencie, testis.
Sig+num Mathei Calonge, notarii publici Valencie, testis.
Sig+num Guillermi de Verneto, notarii publici Valencie, qui hec fecit fideliter translatari die et anno in prima linea contentis.
BIBLOGRAFIA:
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí nº 1754 de Jaume I. Còpia autoritzada de 1304
J. Sánchez Adell. "Notas para la historia de la sal en la Edad Media". Millars, II. Castelló (1975), pp. 29-45. Revisada la transcripció en 1999 a partir del manuscrit de referència
Arxiu Jaume I

domingo, 22 de septiembre de 2019

VIES PECUARIES


 ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS

PASTORILS DE LA COMUNITAT VALENCIANA:

JUAN EMILIO PRADES BEL

VIES PECUÀRIES: TERMINOLOGIA APLICADA EN L'EQUIVALÈNCIA DE LES DENOMINACIONS DE LES VIES SEGONS LA LLEI 3/2014 (BOCV 259, 15.07.2014):

(1)- Canyades: són les vies pecuàries amb una amplària no superior a 75 metres. En castellá és l'equivalent a cañadas: son las vías pecuarias con una anchura no superior a 75 metros.

(2) - Carrerades: són les vies pecuàries amb una amplària no superior a 37,5 metres.

En castellá és l'equivalent a cordeles: son las vías pecuarias con una anchura no superior a 37,5 metros.

(3) - Veredes o assagadors: són les vies pecuàries amb una amplària no superior a 20 metres. En castellá és l'equivalent a veredas o azagadores: son las vías pecuarias con una anchura no superior a 20 metros.

(4) - Carrerasses: són les vies pecuàries, l’amplària de les quals serà la que es determine en l’acte de classificació. En castellá és l'equivalent a coladas: son las vías pecuarias, cuya anchura será la que se determine en el acto de clasificación.

(5) - Cabañera- cabanera: Camí ramader de més de 32 pams d’amplària.

CONCLUSIONS: Estes denominacions són compatibles amb altres com ara la de via pecuària real, camí de l’empriu, camí del realenc, pas ramader, braç d’assagador, fillola, camí ramader, pletes, mallades, abeuradors, camí de bestiar, camí o assagador d’herbatge, lligallo, carrerada, carrerassa, cabanera o descançadors....Estes denominaciones son compatibles amb altres formes léxiques, como la de vía pecuaria real, camí d’empriu, camí del realenc, paso ganadero, braç d’assagador, fillola, camino ganadero, majadas, mallades, abrevaderos, camí de bestiar, camí o assagador d’herbatge, ligallo, carrerada, carrerassa, cabañera o descansaderos.

Correspondències habituals anteriors en la traducció dels genèrics en el DOGV (almenys fins a l’any 1994):

CASTELLA = VALENCIÀ (singular)]

- Abrevadero= abeurador.

- Azagador = assegador (carrerada)

- Cañada = assegador (carrerada)

- Cañada real = assegador real (camí real).

- Colada = assegador (carrerada)

- Cordel = carrerada (assegador)

- Descansadero = descansador, mosquera, Mallada: Lloc de parada o repòs del bestiar .

- Galiana = assegador (carrerada).

- Paso = pas.

- Vereda = sendera (vereda).

BIBLIOGRAFIA:

- Prades Bel, Juan E. (2015): “La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader”. 8-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, Juan E. (2015): “Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes”. 8-3-2015. mispueblos .es.

- Prades Bel, Juan E. (2015): “La Carrerassa del Castell”. 5-10-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E. (2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.

- Prades Bel, Juan E. (2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.

- Prades Bel, Juan E. (2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost /2012, pàgina 57 any 2012.

- Prades bel, Juan E. (2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.

- Prades Bel, Juan E. (2015): “El corral Imperial”.(s/p)

- Prades Bel, Juan E. (2015): “La Carrerassa de la Ratlla”. (s/p)

- Prades Bel, Juan E. (2013): “El Arco Romano de Cabanes”. 16-1-2013, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E. (2015): “Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat”. 7-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E. (2015): “Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes”. 1-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E. (2015): “Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca”. (s/p)

- Prades Bel, Juan E. (2015): “Corral del Cerdá/corral d'Oña”.(s/p)

- Prades Bel, Juan E. (2015): “El camí ramader de l'assegador de Don Carlos”. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E. (2011): “L'esglesia medieval de Albalat (Cabanes)”. Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E. (2011): “Ermita de Les Santes (Cabanes)” . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E. (2011): "Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E. (2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes, página 31, any 2012.

- Prades Bel, Juan E. (2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz (1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E. (2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012, página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E . (2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E. (2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E. (2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E. (2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

domingo, 3 de septiembre de 2017

LA ERMITA DE SAN MIGUEL ARCANGEL DE ALCALÀ DE XIVERT

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS, FOLKCLORE POPULAR Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE  CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL, “Crónicas”, “Humanismo”, (Proyecto: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temática): LOS NOMBRES DE LOS TERRITORIOS Y LOS PAISAJES...

(Temáticas): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE ALCALÀ DE XIVERT-ALCOSSEBRE (CASTELLÓN). 

"LA ERMITA DE SAN MIGUEL ARCANGEL DE ALCALÀ DE XIVERT".

"Visita Interior Terrae, Rectificando Invenies Ocultum Lapidem".

La ermita de San Miguel Arcángel de Alcalà de Xivert se encuentra en la partida del mismo nombre dentro del propio término municipal de Alcalà.

La ermita se halla a unos 5 kilómetros al suroeste de Alcalà de Xivert, fue construida en las proximidades de la rambla del Río Coves o riu de Sant Miquel edificándose sobre una construcción existente anterior derribada en 1854, la ermita actual esta ubicada en el mismo sitio de la anterior, encaramada en un lugar un tanto elevado, y dominante sobre la margen izquierda del río, en una orientación Este-Oeste. 

Dicha ermita se construyó en el siglo XVIII, presenta en la actualidad un estado totalmente ruinoso, donde sólo quedan de ella los paramentos exteriores en paredes de masonería en gran parte de piedra bruta. La planta de este antiguo templo es rectangular y de una sola nave, el vano de la puerta es adintelado, enmarcado por jambas de bloques de piedra trabajada, el interior está diáfano y vacío, y nada se conserva de su cubierta, el suelo está lleno de escombros y maleza, quedan restos de un altar, destaca un nicho cóncavo en la cabecera de la ermita albergando una cruz de hierro que edifica el templo como lugar cristiano. 

En tiempos pretéritos se celebraba una romería al lugar el día de la festividad de San Miguel. La cultura oral nos ha transmitido que hasta comienzos del siglo XX tenía lugar una romería desde Alcalà hasta este lugar, en la festividad del santo, el día 29 de septiembre.

La Iglesia Católica ha tenido siempre una gran devoción al Arcángel San Miguel, especialmente para pedirle que nos libre de los ataques del demonio y de los espíritus infernales. Cuando se lo invoca llega para defender a los hijos de Dios, con el gran poder que este le ha concedido. El Arcángel San Miguel es el jefe de los ejércitos celestiales.

HIMNO
Envía Cristo a tu valiente jefe,
Al ángel de la paz, a San Miguel,
Y crecerá tu pueblo, con su ayuda,
Próspero y fiel.
ORACIÓN A SAN MIGUEL ARCÁNGEL:
San Miguel arcángel, defiéndenos en la batalla: sé nuestra protección contra la malicia y las acechanzas del diablo. Reprímalo Dios, suplicamos humildemente: y tú, oh príncipe de la milicia celestial, arroja a los infiernos a Satanás y a los otros espíritus malignos que andan sueltos por el mundo, para causar la perdición de las almas. Amén.
Bibliográfia:
M.J. Iturat(1999): Las Ermitas de Alcalà (I). Editor: Asociació d'Amics de Mainhardt.
ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

domingo, 25 de octubre de 2015

ORPESA/OROPESA DEL MAR

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
ORPESA/OROPESA DEL MAR EN EL AÑO 1.896, (DATOS PARA SU HISTORIA).
Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.
Datos del municipio de Orpesa/Oropesa del Mar (Castellón, Comunidad Valenciana) de hace 119 años recogidos en una antigua guía provincial de información general escrita y publicada en el año 1896 por Carlos Llinás y José Vilaplana, cuyos estudios y datos de la provincia se basaron en varias fuentes y en estudios publicados por el Instituto Geográfico y Estadístico, cuyo largo título era el siguiente “Castellón y su provincia. Noticias históricas, geográficas y estadísticas. Guía oficial y sumario industrial y mercantil. Seguidos de un indicador de legislación”, obra publicada en el año 1896 por la Tipografía de A. Monreal-Centro Hipotecario, Castellón-Valencia. En la cual en la parte tercera del libro dedicado a los pueblos de la provincia, se hacían referencias en la pag.72-73 al municipio de Orpesa/Oropesa del Mar con el contenido de las citas textuales siguientes (sic):
OROPESA. 200 edificios y 688 habitantes. Forma la punta de su nombre.
Orpesa/Oropesa del Mar, años 70 del siglo XX
- Lindes: con Benicasim, Cabanes y el mar.
- Historia: Fué fundada por Sicorio en 1570 antes de J. C., llamándose Oro; los griegos focenses la convirtieron en Oropesa. Se cree que fué la Etevosa de los rómanos y que en ella murió Sertorio, El duque de Segorbe derrotó en sus campos á los agermanados. En la guerra de independéncia fué su castillo sitiado dos veces, volándole Souchét después de heróica resistencia de la guarnición. Nació en Oropesa D. Manuel Martí Zaragozá, lengüista doctísimo y escritor reputado.
- Producciones: - Las principales son algarrobas y cereales.
- Contribución: - Por urbana, 656'96 pesetas; por industrial, 410'40 p.; por rústica y pecuaria, 2884'75 p, y por consumos, 1.720´p.; Total, 5.672'11 pesetas.
- Está en su término la pantanosa laguna de Albalat ó de los Anades, cuya desecación en vano se ha intentado repetidas veces.
- Celebra fiestas el día de San Jaime y el 8 Octubre
Orpesa/Oropesa del Mar, siglo XX
- Tiene faro de 3ª. Es puesto de carabineros y estación de F. C., pasando también por él la carretera de Barcelona.
- Personal: Alcalde, D. Emilio Tárrega; Secretario Ayuntamiento, D. Felipe Meliá; Juez Municipal, D. José Riera; Fiscal Municipal, D. Tomás Lloréns; Cura Párroco, D. Valentín Aiza; Maestros, D. Federico Vidal y doña Vicenta Bayot; Torreros, D. Ramón Catalán y D. Eugenio Sales; Jefe estación F. C., D. Cirilo Llácer.”
FUENTES, BIBLIOGRAFIA, HEMEROTECA:
Llinás, Carlos - Vilaplana, José (1896): “Castellón y su provincia. Noticias históricas, geográficas y estadísticas. Guía oficial y sumario industrial y mercantil. Seguidos de un indicador de legislación”. Tipografía de A. Monreal-Centro Hipotecario, Castellón-Valencia. 244p. ,1896.
BIOGRAFIA: Manuel Martí Zaragozá “Dean Martí”, nació en Oropesa del Mar, Castellón, el 19 de julio de1663 , fue óbito en Alicante, el 21 de abril de 1737; escritor, helenista, epigrafista, arqueólogo y humanista español. Obras literarias : Sylva de Tyberis alluvione, Roma, 1688.; Notae in Theocritum.; Satyromastix.; Apasterosis, Madrid, 1722. ; Epistolarum Libri duodecim, Madrid, 1735; segunda edición, Amsterdam, 1738.; Pro crepitu ventris, Madrid, 1737.





martes, 20 de octubre de 2015

VIES PECUÀRIES DEL TERME DE CABANES

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DEL TERME MUNICIPAL DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
VIES PECUÀRIES DEL TERME DE CABANES


ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ: En l’actualitat ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals també són uns corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes que permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitud d’espècies de la fauna i la flora. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors de comunicació, històrics, paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos adicionals per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la botánica, el cicloturisme, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà neorural sentir goig de la naturalesa i poder facilitar-li la experiencia de
relacionar-se amb ella a través dels històrics itineraris de les vies pecuaries que cal preservar.
EXPOSICIÓ: Les principals Vies Pecuàries existents en el terme municipal de Cabanes són les següents: Corde'l de l'Arc Roma, Vereda del camí Vell de Benlloc, Vereda del camí Vell de Castelló, Colada del pou de la Bota, Colada de la Forqueta, Colada de la Bassa Blanca, Colada del Pinet, Vereda de la Ratlla dels Romans, Colada del Pou del Bou, Colada del Corral Nou, Colada del Pou la Blanca, Colada del barranc de Miravet, Vereda de la Mollona, Colada del Mar, Carrerassa de Torre la Sal, Colada del camí de La Tall, Colada de Don Carlos, Colada de Güell, Colada del Escorredoret, Colada del Castell, Colada de les Egües, Colada del Meme, Colada del Pou Nou, Colada de Torre la Sal, Colada de la Casilla, Colada de l'Abeurador de Miravet, Colada de Grilla, Colada del Corral d'Alberic, Colada de las Torres i Colada de la Ratlla. (JEPB, Torreblanca, 2015) 

ADDENDA: En documentació d'octubre 2008 aprovada pel Ple municipal de 26 de març de 2009 de l'Ajuntament de Cabanes, consta el següent còmput amb la descripció de les superfícies de les vies pecuàries afectades pel desenvolupament urbanístic del sector Torre de la Sal del PGOU de Cabanes:
Camí ramader núm. 12:Assagador/Vereda de la Mollonada 10.289,75 m² 8.639,69 m² (1)
Camí ramader núm. 23:Assagador/Colada de la Casella 2.117,19 m², 0 m² (2)
Camí ramader núm. 22:Assagador/Colada de la Torre de la Sal 11.129,21 m² 11.415,74 m².
Camí ramader núm. 14:Assagador/Colada del Camí de l’Atall 13.085,62 m² 26.759,46 m²
Camí ramader núm. 21: Assagador/Colada del Pou Nou 18.278,60 m² 11.419,58 m² (3)
(1) La superfície restant s'inclou en la Colada del Camí de l'Atall.
(2) La seva superfície queda inclosa en la Colada del Camí de l'Atall
(3) La superfície restant s'inclou en la Colada del Camí de l'Atall.

domingo, 11 de octubre de 2015

LA CARRERASSA DEL MEME

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA I CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DEL MEME
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrerassa del Meme és un dels camins ramaders que i han en La Ribera, al Pla del castell d'Albalat en el terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), esta via pecuària començava al peus de la muntanyeta de Vaquero, al costat de l'actual cementeri de la Ribera de Cabanes, i anava des de la Carrerassa de Les Torres fins a la Colada Realenga del Mar que passa paral·lelament a la costa i litoral mediterrani, en un recorregut d'uns 2.300 metres d'itinerari totalment recte. La carrerassa del Meme tenia la finalitat de permetre el pas a les raberes transhumans  i locals, i als  pastors dels voltants del
polígon d'aprofitament de pastos número 5 anomenat "Mollonà-Pedrera", per a transitar per les pastures i desplaçar-se des de les muntanyes fins a la mar en direcció transversal Oest-Est per poder creuar per esta via amb facilitat les àrees de cultius agrícoles del Pla litoral de la Ribera de Cabanes, per tal d'arribar a les pastures del Prat de Cabanes, i connectar les pastures i abeuradors salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secà. Esta carrerassa té un ample legal que no real d'uns 35 metres. Les pastures i abeurades salobroses del prat aportaven a les raberes de pastura en extensiu la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària, molt essencial per al correcte creixement, desenvolupament i reproducció del bestiar que ingereix molt poca sal en la seva alimentació natural. El contingut de la sal (sodi i clorur), són elements minerals essencials per a evitar la deshidratació, i per afavorir la digestió i l'assimilació dels aliments, i la millora de l'estat de salut dels animals en general.
. El recorregut d'esta carrerassa del Meme és el mateix de sempre però en l'actualitat és un camí agropecuari asfaltat per a permetre circular al transit rodat agrícola. Al pas del camí ramader ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, estos són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani (entre els quilòmetres 401 i 402) que passarem per d'amunt d'un pont elevat (pont del cementeri), la carretera CN-340 (en el punt quilomètric 1.002) que cal creuar a peu pla, i el FFCC València-Barcelona (entre els quilòmetres 97 i 98) que es creua per davall d'un pont (pont de Pitarch). Antigament havia un tancat o corralissa de bous al cap d'amunt ha l'inici de la carrerassa al peus de la muntanyeta de “Vaquero”. Sobre el topònim del
Meme pareix que correspon a l'apodo o mal nom apel·latiu d'un personatge conegut com el Meme. “Meme” en singular o “Memes” en plural és un mal nom conegut i popular, que correspon a un sobrenom històric familiar que tenen com apel·latiu els components de varies families de Torreblanca, la Ribera i Cabanes.
ADDENDA: (1) La Carrerassa del Meme esta dins del Polígon d'aprofitament de pastos número 5 anomenat "Mollonà-Pedrera" que comprén una extensió superficial pastable subjecta al règim d'ordenació de pastos de 1.414,31 hectàrees. Comprèn els polígons cadastrals núm 8, 9, 21, 22, 23, 29 i 30. El polígon "Mollonà-Pedrera" ve delimitat de la forma següent: Nord, polígon Albalat; Sud, terme d'Orpesa; Est, finca de l'Ajuntament de Cabanes denominada Prat  i al Oest, els polígons Mocoro i Miravet.
(2)Projecte de llei, de la Generalitat, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana (RE número 83.632). De l’ús i aprofitament de les vies pecuàries, autoritzacions d’ocupació temporal. Capítol I : Dels usos comuns generals i especials. Secció primera, Usos comuns generals: prioritari, compatibles i complementaris. Article 26 De l’ús general prioritari: L’ús tradicional de les vies pecuàries per a la transhumància estacional, la transterminància i la resta de moviments de bestiar de qualsevol classe serà lliure, gratuït i prioritari a qualsevol altre. En el normal trànsit per les vies pecuàries els ramats podran aprofitar lliurement els fruits i els productes esponta- nis d’aquelles. Així mateix, podran abeurar, pernoctar i utilitzar els descansadors que hi haja o que s’hi puguen crear.
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.



jueves, 8 de octubre de 2015

CARRERASSA DE L'ESCORREDORET

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DE L'ESCORREDORET, UN CAMÍ RAMADER DE LA RIBERA
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Carrerassa del Escorredoret és un camí ramader de la Ribera en el terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), té un recorregut local i autòcton, el seu inici comença en la mallada del corral del Sabatero, una instal·lació ramadera ja desapareguda que estava a peu de monte contra la corba principal del barranc de la Rabosa. Este camí ramader o pas és en un punt planet del barranc i centrat entre les partides de La Verdoia i d'Albalat, on acudia el bestiá que habia en l'extrem septentrional de la Mallà Grossa, en eixir de la mallada es
Carrerassa del Escorredoret, La Ribera de Cabanes
formaven dos bifurcacions o carrasses, estes són la carrerassa Güell i la carrerassa del Escorredoret. És la carrerassa del Escorredoret la que ens ocupa, i tenia un ample legal d'uns 35 metres i una longitud aproximada de recorregut d'uns 2.300 metres, conta'n des del seu inici en el desaparegut corral del Sabatero per l'acció deforestadora de les grans transformacions citricoles d'un capitalisme nociu de mans mortes i destructiu, apart de l'observació la carrerassa baixa en direcció Est, creua el pla per anar a buscar i acabar en trobar-se amb el camí i vereda de l'Atall i posteriorment amb el camí del Pont Roig o camí del Fondo de les Figueres on acaba esta via pecuaria local, que tenia la finalitat d'obrir el terreny als conreus tradicionals i permetre el pas als ramats per a poder arribar a connectar les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, les abeurades salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de muntanya en el secá. Les abeurades d'aigua salobrosa del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. Corrals propers: corral del mas de “Primitivo”, Corral de Pepe del Castell, corral del Sabatero (desaparegut),.... El recorregut de la carrerassa en part encara és seguible a peu. Al pas del camí ens trobarem amb tres importants vies de comunicació que creuen i intercepten la carrerassa i cal salvar-los, són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani pel quilòmetre 399, la carretera CN-340 (entre els quilòmetres 1004 i 1005) i el FFCC València-Barcelona (entre els quilòmetres 100 i 101) que tan sol té un pontet de desguàs d'aigües, i seguidament ens trobem amb l'assegador o vereda del camí l'Atall. 
Carrerassa del Escorredoret

NOTES: (1) La carrerassa del Escorredoret esta dins del Polígon de pastos número 6 anomenat "Albalat" que comprén una extensió superficial pastable de 1.113,83 hectàrees, subjectes al règim d'ordenació d'aprofitament de pastos. El polígon nº 6 d'Albalat comprèn els polígons catastrals núm 3, 4, 5, 6, 18 , 19 i 20. El polígon ve delimitat de la forma següent: NORD, terme de Torreblanca i Benlloch; SUD, polígon Mollona-Pedrera; EST, finca de l'Ajuntament denominada Prat i OEST, polígon Pou de la Roca.
ADDENDA: En l’actualitat ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals també són uns corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes que permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitud d’espècies de la fauna i la flora. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la botánica, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà sentir goig de la naturalesa i poder relacionar-se amb ella. (JEPB, Torreblanca, 2015)
  BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. m.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, página 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla / “Carrassa de la Ralla”
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.
-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.