CASTILLO DE MIRAVET

GENTES, COSTUMBRES, FOLKLORE, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LAS PROVINCIAS DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR"; "HISTORIAS DEL MAR"; “ESPIGOLANT CULTURA: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Temáticas): PATRIMONIOS DE LA PLANA DEL CASTILLO DE ALBALAT Y DE LA TINENÇA DE MIRAVET EN EL ANTIGUO REINO DE VALENCIA (CABANES, CASTELLÓN).

"EL CASTILLO DE MIRAVET, UN MONUMENTO OLVIDADO".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar un mundo de vidas muy diferentes a la mía". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓN Y SINOPSIS: El castillo de Miravet, en su día fue cabeza del distrito de la Tinença de su nombre, comprendía los territorios del castillo de Albalat, la villa de Cabanes y los lugares que posteriormente serían Benlloch y Torreblanca. 

-Esta fortaleza esta ubicada en la cima de un montículo que supera los 260 metros de altitud, el castillo da también nombre al frondoso barranco por el que discurre la carretera que enlaza el municipio de Oropesa con el de Cabanes, cuyo recorrido esta enmarcado en el Paraje Natural del Desierto de las Palmas. Son tierras ásperas y abruptas, cubiertas de abundante vegetación autóctona, en las que proliferan fuentes de limpias y cristalinas aguas como las de Miravet, Font Tallà, Perelló, Font de Roc, etc. Estos parajes son uno de los lugares más históricos y pintorescos del término municipal de Cabanes. Aunque sus orígenes son desconocidos, sus inmediaciones estaban ya habitadas en la época prehistórica según lo revelan distintos yacimientos del Neolítico.

- De lo que no cabe ninguna duda es que la dominación musulmana arraigó mucho por estas tierras, como lo demuestra su mismo topónimo y el de sus castros jurisdiccionales de Albalat y Zufera. Si se atiende a su etimología, Miravet debió ser un monasterio de monjes guerreros musulmanes dedicados a la guerra santa, con la finalidad primordial de defender esta zona de cualquier tipo de ataques. Históricamente se sabe que en el año 1091 el Cid Campeador conquistó este territorio a los moros, si bien la conquista cristiana no se consolidó hasta un siglo después, cuando el rey Jaime I la llevó a cabo, dando la Tinença de Miravet al obispo y cabildo de Tortosa por la ayuda prestada por éste en la reconquista, según consta en el documento otorgado en Tortosa el 27 de abril del año 1225 a favor del obispo-barón Poncio de Torrellas, quien se dedicó a repoblar de cristianos todo el territorio y los circundantes de Villafamés y Cuevas de Vinromà, otorgando paulatinamente cartas de población a Cabanes (1243), Benlloch (1250) y Torreblanca (antes de 1350).

PATRIMONIOS DE LA PLANA DE ALBALAT:

LA IGLESIA DE SAN MARTÍN Y SAN BARTOLOMÉ: Aunque tampoco se conocen los orígenes de la parroquia de Miravet, cabe suponer que los cristianos del lugar utilizarían inicialmente la antigua mezquita árabe reconvertida al cristianismo. 

- La iglesia de San Martín y San Bartolomé, que ha llegado a la posteridad, parece ser del siglo XIV y tiene una sola nave rectangular de 13,20 x 5,63 metros, con portada románica de dovelas y jambas pétreas. Su techo, a doble vertiente, estaba sostenido por tres arcos torales apuntados, también de piedra. En su interior debió tener el techo con artesanado de madera según delatan los canecillos y ménsulas de sus paredes. La pequeña iglesia, como el castillo, se encuentra actualmente en estado ruinoso. En el andar sinuoso hacia el ermitorio de Les Santes o en su periplo caminar desde el litoral hacia la montaña por el valle, el viajero pude contemplar las ruinas del antiguo castillo de Miravet, con los restos de su torre del homenaje, sus recintos y una parte de su pequeña iglesia. En sus restos, el viejo castillo encierra historias y preguntas enigmáticas, y se mantiene vivo el recuerdo y el testimonio de este lugar de la época medieval entre las gentes de la comarca, que rinden cada año secular tributo en los traslados de la patrona, la Virgen del Buen Suceso, a la población, pues al divisar la romería las lejanas ruinas del castillo y su iglesia, se canta un responso por los difuntos de Miravet, allí en el camino donde en el año 1975 se levantó un monolito, llamado el "Molló de Sant Martí", con motivo del IV centenario de la anexión de Miravet y Albalat a la villa de Cabanes. Por su monumentalidad, por lo que representa, entre el patrimonio de la comarca y por su singular arquitectura, el castillo de Miravet, catalogado como BIC (bien de interés cultural) por la Conselleria de Cultura, merece bastante más atención, que la que hasta el momento le han dispensado las administraciones. Cabanes y la provincia de Castellón tienen en el castillo de Miravet una de las asignaturas pendientes.

PATRIMONIOS DE LA PLANA DE ALBALAT:

EL MOLLÓ DE SAN MARTÍ, CAMINO DEL ERMITORIO DE LES SANTES , CABANES:

El ‘Molló de Sant Martí’ es un monolito de piedra cuya ubicación se encuentra al borde del “Camí de les Santes”, camino asfaltado con anchura medida de carro, que lleva desde el empalme entre el mas de Venancio y el mas de Guillem distante a unos 400 metros del Molló, remonta en paralelo junto al curso descendente del barranco de les Santes, conduciendo al peregrino dirección hacia el interior del Paraje Natural Protegido del Desierto de las Palmas, a los 1,8 km sale al paso el Ermitorio de les Santes, destino y centro espiritual de la romería que cada año rinden tributo con su peregrinaje los vecinos de Cabanes, acompañando en los traslados a su patrona la Virgen del Buen Suceso de retorno a su lugar de origen. El Molló de Sant Martí se encuentra a unos 300 metros del molino de Monferrer, está compuesto de una gran losa lítica (llossa plana) hincada de pie en el suelo, sobre la erguida losa en la cara que mira a poniente y da al camino, en su parte central tiene incrustada una placa rectangular de mármol gris con la siguiente leyenda: “Molló de Sant Martí 1575-1975 erigido en conmemoración del IV centenario de la anexión de Miravet y Albalat a Cabanes  LAVS DEO ET B.V. M.” anexión que fue un 5 de julio del año 1575. En este lugar todos los años el día de la romería de les santes los presentes cantan a su paso por el lugar letanías o responsores, dirigiendo la mirada hacia las ruinas del castillo de Miravet y su antigua iglesia de San Martín, en un símbolo de respeto, memoría y recuerdo por las almas de los difuntos de estas tierras, y las del castillo de Miravet, como antepasados que fueron de la Tinença de Miravet y propios de las raíces fundacionales y origen de la villa y del término de Cabanes. 

BIBLIOGRAFIA:

VISITA PASTORAL DEL BISBE PAHOLAC A LA PARRÒQUIA D'ALBALAT DE LA RIBERA DE CABANES.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Temátiques): PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PLANA DEL CASTELL D'ALBALAT.

(Temátiques): PELS CAMINS DE LA RIBERA DE CABANES.

"LA VISITA PASTORAL DEL BISBE PAHOLAC A LA PARRÒQUIA MEDIEVAL DE SANTA MARÍA D'ALBALAT, EN LA RIBERA DE CABANES, EN L'ANY 1315".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL

Parroquia d'Albalat dels Ánecs,
Juan E. Prades

INTRODUCCIÓ: Francesc de Paholac, religiós nascut a Morella va ser Bisbe de Tortosa entre els anys 1310 i 1316. En 1314 el morellà, va girar una visita a la seua diòcesi on va anar redactant un informe més o menys extens, de la situació de la moral pública dels veïns de cada una de les parròquies de la seua diòcesis, per les quals passava en visita pastoral; el dit informe es reomplia a partir de les manifestacions d’una senzilla representació de persones relleva'ns de cada una de les viles i parróquies rurals que visitava per la missió pastoral, és un tipus de visita habitual que han realitzat de sempre els Bisbes a totes les parròquies i comunitats de la seua diòcesis, on el Bisbe te trovades amb el clero, els religiosos i els laics para exhortar-los a tenir una vida de fe, en la moral i en la pràctica cristiana, i examina i valora les estructures i instruments destinats al servei pastoral. Cada Bisbe deu de visitar total o parcialment les parròquies de la seua diòcesis en visita pastoral, de manera que al menos cada cinc anys cada bisbe complete personalment la visita a la totalitat de les parròquies de la seua diòcesi . En el temps de les visites pastorals del bisbe Paholac entre els anys 1314 i1316, eren en uns moments revolts de disputes i conflictes bèl·lics, per motius territorials, de propietats, de convivencia i religiosos, la gent que poblava el territori era de costums, religions, origen's, dialectes, races étniques i costums molt diversos islàmics, jueus i cristians, i calia conéixer i cohesionar a la parroquia per a encaminar cap al bon camí a la fé cristiana, i per tant Francesc Paholac va ser un bisbe prestigios que va intentar arreglar les coses de la seua diòcesi, de la millor manera que va poder i saber, anant un poc més enllà de allò que avui dia podria ser una simple visita pastoral.

EXPOSICIÓ: La visita pastoral a la parroquia d’Albalat pel bisbe Paholac, va ocórrer en un mes de gener, concretament va arribar a la parroquia el divendres dia 1 de gener de l'any 1315 (Die veneris, kalendas ianuarii ) i es va interrogar sobre preceptes de la moral dels veins de la parròquia d'Albalat, a cinc persones rellevants del llóc, al Justícia Joan Pons , als jurats en Pere Spelt i Jaume Fortuny, i a dos homens més, en Pere Garriga i Doménec de Bernat. La visita del Bisbe Paholac es tal volta un dels documents més antics sobre esta parròquia al que e pogut accedir gràcies a la deferencia i col-laboració del historiador castellonenc Alvar Monferrer i Monfort. Fonts documentals: (Arxiu Capitular de la Diòcesis de Tortosa, secció “Visitas Pastorales” bajo la signatura actual nº 276 con el título: «Visita Canònica de la Diòcesis de Tortosa por su Obispo Francisco Paholac»).

DESCRIPCIÓ HISTÓRICA I ARQUITECTÓNICA DE LA PARRÒQUIA RURAL D'ALBALAT: L’església fortalesa d’Albalat es troba en la comarca castellonenca de la Plana Alta, al terme municipal de Cabanes (Castelló), i está dedicada a l'advocació de Nostra Senyora de l'Asunció o Santa Maria. Esta església és una construcció dels períodes de reconquesta, va ser construïda al segle XIII pel bisbat de Tortosa als peus d'un castell del mateix nom a la Ribera de Cabanes, on va estar el llogaret d'Albalat dels Ànecs. Esta església de reconquesta és una construcció en un molt bon estat de conservació i és una mostra de primera importància històrica i artística del territori valencià, és una joia arquitectònica medieval. El conjunt es compon de la nau de l'església dividida en quatre trams, coberta per una volta de canó apuntat amb elements gòtics de l’època, la capella major és semicircular coberta per volta d'ogives, la part defensiva de la torre, amb diversos espais únics com les considerables dependències de vigilància, les terrasses almenades, en la fortificació posterior es va elevar el mur fins a la part de les teulades, sobre la capella s'alça una torre que segueix la mateixa forma rematada en una terrassa emmerletada on esta l'espadanya de la campana. Té dos dependències de vigilància i guàrdia. En la part dreta de l'edifici als peus hi ha una dependència annexa de doble altura que podria ser l'antiga rectoria. La erificació d'esta església era la de ser una parròquia rural cristiana per a donar servei religiós, en l'època de reconquesta a la comunitat campesina del llogaret d'Albalat dels Anecs. Posteriorment al segle XV-XVI l'església va ser fortificada, per l'amenaça reial dels pirates barbarescos que assolaven els pobles de la costa, possiblement les obres començaren traç l'important i greu atac a la veïna localitat de Torreblanca en l'any 1396-1397.

L'ESQUEMA DEL QÜESTIONARI DE LA VISITA PASTORAL DISSENYAT PEL BISBE PAHOLAC:
Segons l’esquema que proposa Mª.T. García Egea (1993: 42-44), la primera part del qüestionari es titula “Contra clericos” (contra els clergues) i consta de 19 preguntes, a través de les quals el Bisbe va tractar de copsar la moralitat d’aquest estament i com complien els vicaris de l'església amb el seu ministeri sacerdotal. Els temes i preguntes de l’interrogatori són:
PRIMERA PART, CONTRA CLERICOS (CONTRA ELS CLERGUES):
I.— Residència personal del rector.
II.— Documentació que acredita la seua ordenació.
III.— Promoció concedida dins de l’any que va obtenir la col·lació o permís d’exercir.
IV.— Si ha mort algun feligrès sense rebre la confessió, la comunió, el baptisme o la unció dels malalts, per negligència del rector o del vicari.
V.— Usos dels ingressos econòmics de l’església.
VI.— Dotació suficient de l’església pel que fa a llibres i ornaments litúrgics.
VII.— Servidors idonis i habituals que atenen el servei de l’església.
VIII.— Deure de l’hospitalitat.
IX.— Honestedat en la forma de vestir, ús de l’hàbit talar i mostrar la tonsura o coroneta.
X.— Pecats de blasfèmia, homicidi, sortilegi o sacrilegi.
XI.— Pecats d’heretgia, creences herètiques, ocultisme, etc
XII.— Pecat de concubinatge..

XIII.— Si és jugador públic, de jocs d’atzar o jocs de daus.
XIV.— Si és negociant o usurer públic.
XV.— Simonia en l’orde sacerdotal, el benifet eclesiàstic i l’administració de sagraments.
XVI.— Celebració correcta de l’ofici diví des del càntic del gradual fins al completori.
XVII.— Lletres dimissòries del bisbe exhibides pel vicari.
XVIII.— Cura d’ànimes encomanada pel bisbe al vicari.
XIX.— Si els fills del rector, del vicari o d’un altre prevere actuen en l’altar.
SEGONA PART, CONTRA LAYCOS:
La segona part titulada contra laycos consta d’11 preguntes, a través de les quals es tracta de copsar la moralitat dels fidels, llurs relacions amb la parròquia i el compliment de les obligacions dels cristians. Les preguntes i temes del qüestionari contra els laics foren les seguents:
I.— Estat civil i pràctica del concubinatge.
II.— Casats que no cohabiten amb l’esposa pròpia.
III.— Unions matrimonials amb graus distints de consanguinitat, afinitat o filiació espiritual.
IV.— Pecat d’usura pública o canvis injustos.
V.— Pecat de maledicció, sacrilegi, sortilegi, visita als endevinadors, etc.
VI.— Pecat d'heretgia o creences herètiques.
VII.— Celebració de vigílies deshonestes en l’església, amb balls o reunions festives.
VIII.— Observança de les festes de guardar i dels dejunis.
IX.— Compliment dels llegats pietosos.
X.— Compliment del pagament de delmes i primícies.
XI.— Correccions que hi farien entre el poble o el clergat.

ACTA DE LA VISITA PASTORAL A ALBALAT (Fol. 66) ALBALAT:
ACTA CONTRA ELS CLERGES: "Die veneris, kalendas ianuarii (Divendres, dia 1 de gener). Johannes Ponç, iustitia, Petrus Spelt et lacobus Fortuny, iurati et Petrus Garriga et Dominicus Bernardi, interrogati super IIIIº capitulo dixerunt quod Paschasius de Campos et uxor sua et quedam soror Arnaldi Vinader, vicarii, nomine Sclaramonda, obierunt absque confessione et fuerunt sepulti absque divino officio in culpam ipsius vicarii. Super V.° dixerunt quod dictus vicarius fregit clausuram cuiusdam arche ubi erant capite et nesciunt quid fecit de ipsis. Super VIIº dixerunt quod non tenuit scolarem. Super VIIIº dixerunt quod male. Super IXº dixerunt quod continuo portat arma vicarius. Super Xº et XIº dixerunt quod non, hoc excepto quod accepit de ecclesia quoddam manutergium vicarius. Super XIIº dixerunt quod tenuit hic publice concubinam. Super XIIIº dixerunt quod ludit publice ad omnes ludos. Super XVIº dixerunt quod male facit officium suum.
CONTRA LAYCOS: "Super Iº, IIº, IIIº et quarto dixerunt quod non. Super Vº, VIº dixerunt quod omnes faciunt non. Super aliis bene fit iuxta eorum posse".
TRADUCCIÓ (del llatí al valencià per Alvar Monferrer i Monfort, persona molt estimada per este servidor, al que li estic molt agrait).
ACTA CONTRA ELS CLERGES: "Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats sobre el capítol IIIIº, digueren que Pascasi de Campos i la seua muller i una germana d’Arnau Vinader, el vicari, de nom Sclaramonda, moriren sense confessió i foren soterrats sense cap ofici diví, per culpa del mateix vicari. Sobre el Vº, digueren que el citat vicari va trencar el pany d’una arca on estaven els cabals i no saben què feu amb ells. Sobre el VIIº, van dir que no tingué cap escolà. Sobre el VIIIº, van dir que malament. Sobre el IXº van dir que el vicari porta armes de continu. Sobre el Xº i XIº digueren que no, excepte que el vicari va prendre una tovalla de l’església. Sobre el XIIº van dir que tingué aquí una concubina públicament. Sobre el XIIIº van dir que juga públicament a tots els jocs. Sobre el XVIº van dir que compleix el seu ofici malament".
ACTA CONTRA ELS LAICS.
Sobre el Iº, IIº, IIIº i el quart van dir que no. Sobre el Vº, VIº van dir no ho fan tots. Sobre els restants fan, fins el que pot cadascú.

ANÁLISIS EXTENSIU DE L'ACTA D'ALBALAT:
ACTA CONTRA ELS CLERGES.
Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats sobre el capítol IIIIº, digueren que Pascasi de Campos i la seua muller i una germana d’Arnau Vinader, el vicari, de nom Sclaramonda, moriren sense confessió i foren soterrats sense cap ofici diví, per culpa del mateix vicari. Sobre el Vº, digueren que el citat vicari va trencar el pany d’una arca on estaven els cabals i no saben què feu amb ells. Sobre el VIIº, van dir que no tingué cap escolà. Sobre el VIIIº, van dir que malament. Sobre el IXº van dir que el vicari porta armes de continu. Sobre el Xº i l’XIº digueren que no, excepte que el vicari va prendre una tovalla de l’església. Sobre el XIIº van dir que tingué aquí una concubina públicament. Sobre el XIIIº van dir que juga públicament a tots els jocs. Sobre el XVIº van dir que compleix el seu ofici malament.

Contestacións al questionari, preguntes fetes pel Bisbe Paholac interrogan al justicia Johannes Ponç i al jurat Petrus Spelt ambós d'Albalat/Albalato sobre el comportament del Clergat...

CONTRA ELS LAICS.
Sobre el Iº, IIº, IIIº i el quart van dir que no. Sobre el Vº, VIº van dir no ho fan tots. Sobre els restants fan fins el que pot cadascú.
Contestacións als questionaris, preguntes fetes pel Bisbe Paholac interrogan al vicari d'Albalat …. sobre el comportament dels laics:
(I.—Estat civil i pràctica del concubinatge.= contestació, No).
(II.— Casats que no cohabiten amb l’esposa pròpia. = contestació, No).
(III.—Unions matrimonials amb graus distints de consanguinitat, afinitat o filiació espiritual.= contestació, No).
(IV.— Pecat d’usura pública o canvis injustos. = contestació, No).
(V.— Pecat de maledicció, sacrilegi, sortilegi, visita als endevinadors, etc.= contestació, no ho fan tots).
(VI.— Pecat d'heretgia o creences herètiques. = contestació, no ho fan tots).
(VII.— Celebració de vigílies deshonestes en l’església, amb balls o reunions festives.= contestació,......).
(VIII.— Observança de les festes de guardar i dels dejunis. = contestació, fan fins el que pot cadascú).
(IX.— Compliment dels llegats pietosos.= contestació, fan fins el que pot cadascú).
(X.— Compliment del pagament de delmes i primícies. = fan fins el que pot cadascú).
(XI.— Correccions que hi farien entre el poble o el clergat. = contestació,…......).
BIBLIOGRAFIA D'ALBALAT:
GARCÍA EGENA, Mª Teresa (1993). La visita pastoral de la Diócesis de Tortosa del Obispo Paholac. 1914. Castelló, Diputació Provincial, pp. 294-297.
 El text original va en llatí i en cursiva, La resta en valencià, les traduccions entre parèntesi, com també alguns aclariments. La documentació dóna aquestes dades i prou. Hi a una segona història, sobre un altre concubinari, i una tercera amb el text de la visita a Albalat. En aquesta surten altres persones a les que el bisbe interroga.

PRIMERA HISTÒRIA: MOSSÈN ARNAU VINADER, PREVERE I VICARI DE L’ESGLÉSIA D’ALBALAT.
(Fol. 50 v.)
Visita pastoral Sancti Mathei (de Sant Mateu). Die Iovis, XIIº kalendas decembris. (Dijous, dia 12 de les calendes de desembre. 20 de novembre).
Arnaldus Vinader tenet in loco de Albalat publice concubinam, nomine cuius ignorant… (Arnau Vinader té al lloc d’Albalat públicament una concubina, el nom de la qual ignoren…)
(Fol. 51 r.)    
Super XIIº.  dixerunt quod sic, predictus Arnaldus Vinader et predictus Romeus Siurana quandam nomine Teresa. (Sobre el punt XII (qüestió sobre si tenien concubina): Van dir que sí, el citat Arnau Vinader i el citat Romeus Siurana, una tal de nom Teresa.
(Ara ja sabem el nom, Teresa, i, pel que diu, la tenía a mitges amb un altre mossèn, un tal Romeu Siurana. Potser aquesta Teresa era diferent a la desconeguda que vivia a Albalat. És a dir, la Teresa serviria a tots dos i la d’Albalat seria sols del Vinader).
Super XIIIº dixerunt quod viderunt multotiens ludentem Arnaldum Vinader ad aleas in platea (Sobre el XIIIº (qüestió sobre si jugaven a jocs de sort), van dir que havien vist moltes vegades Arnau Vinader que jugava als daus en la plaça.
Fol. 51 v. En la mateixa localitat i data:
"Fuit vocatus Arnau Vinader, predictus, de quo fuit inventum quod tenebat publice concubinam. Et dominus episcopus processit contra eum ut sequitur…" (Fou cridat el citat Arnau Vinader, del qual fou trobat que tenía públicament una concubina. I el senyor bisbe procedí contra ell con segueix...)
"Cum nos Franciscus, miseratione divina Dertusensis episcopus, invenerimus Arnaldum Vinader, presbiterum et vicarium ecclesie de Albalato, tenentem publice concubinam, idcirco eundem in XX morabatinos concempnamus  iuxta constitutionem synodalem Dertuse, nobis solvendis hinc ad unun mensem continuo numerandum, propter quos solvendos, monemus ipsum primo, secundo et tercio peremptorie, quod dictam quantitatem nobis solvat  infra terminum supradictum, aliter contra eum excomunionis sententiam ferimus in hiis scriptis. Item condempnamus  eundem Arnaldum propter ludum in XX solidos sub eadem pena et in eodem termino pro solvendis (Al marge esquerre). Sententia".
Traducció: (Com nos Francesc per la misericòrdia divina bisbe de Tortosa, hem trobat Arnau Vinader, prevere i vicari de l’església d’Albalat, que té públicament una concubina, tanmateix el condemnem a pagar XX morabatins d’acord amb les constitucions sinodals de Tortosa, que ens haurà de pagar des d’ara fins un mes transcorregut de continuïtat, per a que els pague l’avisem per primera, segona i tercera vegada peremptòriament, per a que ens els pague dins del termini supradit, d’altra manera llançarem l’excomunió contra ell en aquest escrit. I, a més, condemnem al mateix Arnau pel joc a XX sous amb la mateixa pena i a que els pague en el mateix termini)
(Aquesta és la sentència, tal com consta al marge esquerre).

SEGONA HISTÒRIA.
(fol. 63 v.)
En la visita a Castelló de la Plana el dia (XVIIº kalendas ianuarii), o siga el día 16 de desembre de 1315, l’escrivà del bisbe escriu en l’acta:
"Item, qui fuit inventum quod Thomàs Garull tenet publice concubinam, dominus episcopus monuit ipsum legitime primo quod hinc ad unum mensem continuo numerandum solvat eidem domino episcopo C solidos pro pena concubinatus predicti, aliter excomunionis sententiam contra eum protulit in hiis scriptis, quia satisfecit in loco de Albalato".
(També, que fou trobat que Tomàs Garull manté públicament una concubina, el senyor bisbe l’avisa segons les lleis que des d’aquest dia fins un mes comptat de continu pague al bisbe mateix 100 sous com a pena del citat concubinatge, d’altra manera diferí en aquests escrits la sentència d’excomunió contra ell, perquè els va pagar al lloc d’Albalat).
Suposadament aquesta anotació deu ser posterior, ja que encara no havia visitat Albalat. Ho feu el dia 1 de gener, tal com veiem a continuació.

TERCERA HISTÒRIA. ACTA DE LA VISITA PASTORAL A ALBALAT.
(Fol. 66)        
Die veneris, kalendas ianuarii (Divendres, dia 1 de gener).
Johannes Ponç, iustitia, Petrus Spelt et lacobus Fortuny, iurati et Petrus Garriga et Dominicus Bernardi, interrogati super IIIIº capitulo dixerunt quod Paschasius de Campos et uxor sua et quedam soror Arnaldi Vinader, vicarii, nomine Sclaramonda, obierunt absque confessione et fuerunt sepulti absque divino officio in culpam ipsius vicarii. Super V.° dixerunt quod dictus vicarius fregit clausuram cuiusdam arche ubi erant capite et nesciunt quid fecit de ipsis. Super VIIº dixerunt quod non tenuit scolarem. Super VIIIº dixerunt quod male. Super IXº dixerunt quod continuo portat arma vicarius. Super Xº et XIº dixerunt quod non, hoc excepto quod accepit de ecclesia quoddam manutergium vicarius. Super XIIº dixerunt quod tenuit hic publice concubinam. Super XIIIº dixerunt quod ludit publice ad omnes ludos. Super XVIº dixerunt quod male facit officium suum.
ACTA CONTRA ELS LAICS:
"Super Iº, IIº, IIIº et quarto dixerunt quod non. Super Vº, VIº dixerunt quod omnes faciunt non. Super aliis bene fit iuxta eorum posse".
Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats sobre el capítol IIIIº, digueren que Pascasi de Campos i la seua muller i una germana d’Arnau Vinader, el vicari, de nom Sclaramonda, moriren sense confessió i foren soterrats sense cap ofici diví, per culpa del mateix vicari. Sobre el Vº, digueren que el citat vicari va trencar el pany d’una arca on estaven els cabals i no saben què feu amb ells. Sobre el VIIº, van dir que no tingué cap escolà. Sobre el VIIIº, van dir que malament. Sobre el IXº van dir que el vicari porta armes de continu. Sobre el Xº i l’XIº digueren que no, excepte que el vicari va prendre una tovalla de l’església. Sobre el XIIº van dir que tingué aquí una concubina públicament. Sobre el XIIIº van dir que juga públicament a tots els jocs. Sobre el XVIº van dir que compleix el seu ofici malament.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN E. PRADES):

-ARNAU VINADER:  El vicari de Albalat era Arnau Vinader (Arnaldum Vinader, presbiterum et vicarium ecclesie de Albalato).
Els veins interrogats per la parroquia de Albalat foren: Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats (Johannes Ponç, iustitia, Petrus Spelt et lacobus Fortuny, iurati et Petrus Garriga et Dominicus Bernardi).
-GASPAR ADELL: El rector que llavors regia ambdues parròquies era Gaspar Adell, el qual hi tenia residència permanent. Fins al Concili de Trento era prou normal que els rectors titulars de les parròquies no residissin habitualment en la parròquia d’on eren titulars i llavors un altre prevere de rang inferior s’encarregava de donar el servei als feligresos. Este fet s’ha relacionat amb la baixada de les rendes eclesiàstiques a partir de la crisi de mitjans del segle XIV que va obligar molts preveres a acumular beneficis (i rendes) per poder sobreviure, deixant desatesos així els llocs amb rendes de menys valor econòmic. Però a partir de l’esmentat concili s’obligarà els rectors a viure al costat dels seus feligresos. La inspecció de la parròquia de la Sénia fou breu i concisa i el bisbe parà atenció fonamentalment en els següents quatre aspectes: el Santíssim Sagrament, les fonts baptismals, els altars i, finalment, les peces d’orfebreria que servien per al culte. Els encarregats del manteniment eren els jurats de la vila, tal com passava a la majoria de poblacions de la diòcesi de Tortosa.
- Francesc de Paholac (Morella, 1250 – 17/10/1316) va ser un religiós i Bisbe de Tortosa. Nascut al si d'una important família de Morella el 1292 és triat canonge de Tortosa. L'any 1310, Paholac és nomenat bisbe i immediatament desmembra les parròquies de Morella i trasllada el culte de l'antiga mesquita a la recent acabada església arxiprestal. El Bisbe Paholac va celebrar sínodes (1311 i 1314) i va establir varies festes, com les de la Passió, Sant Julià, Sant Blai, o Sant Antoni. Totes elles tenen encara, a dia d’avui, molts pobles que les celebren.La seua urna funerària se conserva des del 1966 a la Capella de Santa Càndida i Santa Còrdula de la Catedral de Tortosa.
- En el siglo XVI las poblaciones de Miravet y Albalat dels Ànecs se trasladaron a la actual Cabanes, que se anexionó ambos territorios.
- La antigua iglesia de las denominadas de reconquista y parroquia referida en este artículo de Albalat dels Ànecs, es trova baix la protecció de la Declaració genérica del Decret de 22 d’abril de 1949, y la Ley 16/1985 sobre el Patrimonio Histórico Español.

BIOGRAFIA DEL BISBE FRANCESC DE PAHOLAC:

Antigua Parroquia d'Albalat

El Bisbe Paholac es un morellà històric, va cristianitzar i popularitzar la festa de Sant Antoni, instituint-la com a festa oficial en el Bisbat de Tortosa. Francisco de Paholac naixia en l'any 1.250 en el ambit d’una poderosa família de Morella; va tenir una sòlida formació. Ja als 22 anys fundaria la Confraria de Sant Llàtzer i construiria a les afores del poble, a Santa Llúcia, un dels més antics llatzerets d’Espanya per a atendre als nobles malalts. En 1292 es triat canonge de Tortosa i en 1304 ingressa en l’Ordre de l’Hospital, passant a ser tresorer del Cabildo. En 1310, Paholac és nomenat Bisbe i immediatament desmembra les parròquies de Morella i trasllada el culte del Santíssim de l’antiga mesquita a la recent acabada església arxiprestal. En 1312 assisteix al Concili de Tarragona que declare innocents als templers de la Corona d’Aragó i confisque els seus bens al temps que els concedeix una pensió vitalícia. El Bisbe Paholac va celebrar sínodes, i va establir varies festes, com les de la Passió, Sant Julià, Sant Blai, o Sant Antoni. Totes elles tenen encara, a dia d’avui, molts pobles que les celebren. La festa de Sant Antoni, per tant, tindrà arrels paganes i rituals que pervenen de temps més enllà de l’Edat Mitjana, però la seva sacralització va arribar al Bisbat de Tortosa en 1333 de la mà d’un morellà: Francesc Paholac. La seua urna funerària se conserva des del 1966 a la Capella de Santa Càndida i Santa Còrdula de la Catedral de Tortosa.
GLOSSARI DE PARAULES
DELMES

PRIMÍCIES:
VIGÍLIA
CLERGAT
VICARI
SACRILEGI
USURA
SORTILEGI
HEREJIA
CONCUBINATGE
BIBLIOGRAFIA:
- Garcia Egea, Ma. Teresa, (1993): La visita pastoral a la diocesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314 (Historia i documents). Editorial: Servei de Publicacions, Diputacio de Castello, 1993. ISBN 10: 8486895413 / ISBN 13: 9788486895419
- Archivo Capitular de la Diócesis de Tortosa, sección de Visitas Pastorales bajo la signatura actual Nº 276 con el título: “Visita Canónica de la Diócesis de Tortosa por su Obispo Francisco Paholac”.
- Enric Guinot Rodriguez (2012): La creación de las comunidades campesinas y las parroquias rurales en una sociedad feudal de conquista: el sur de la Corona de Aragón (Mitad del siglo XII-mitad del siglo XIII). Mundos medievales: espacios, sociedades y poder : homenaje al profesor José Ángel García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, Vol. 1, 2012, ISBN 978-84-8102-648-1, págs. 583-598
- Monferrer i Monfort, Alvar (2008): Las cofradías de Castellón y sus comarcas desde la Edad Media hasta finales del Antiguo Régimen (Biblioteca de les Aules)
- Monferrer i Monfort, Alvar (1998): Cati i els pelegrins de Sant Pere. Generalitat Valenciana, Serie Minor, Religión.
- Monferrer i Monfort, Alvar (1995): La Salpassa - Generalitat Valenciana: Serie Minor-Etnografia.
- Monferrer i Monfort, Alvar (1993): Sant Antoni, Sant Valencià. Generalitat Valenciana, Serie Minor-Etnografia, religió.
- Monferrer i Monfort, Alvar (2015): La visita pastoral del Bisbe de Tortosa Francesc de Paholac a Castelló de la Plana (1315). Patrimoni històric: El Castelló Medieval. Ponències i Comunicacions, 17es Jornades de Cultura Popular. Col-lecció Monografies de l'Institut d'Etnografia i Cultura Popular de Castelló, pag. 119-142.

ARXIU:

LA ERMITA DE SAN MIGUEL ARCANGEL DE ALCALÀ DE XIVERT

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS, FOLKCLORE POPULAR Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE  CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL, “Crónicas”, “Humanismo”, (Proyecto: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temática): LOS NOMBRES DE LOS TERRITORIOS Y LOS PAISAJES...

(Temáticas): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE ALCALÀ DE XIVERT-ALCOSSEBRE (CASTELLÓN). 

"LA ERMITA DE SAN MIGUEL ARCANGEL DE ALCALÀ DE XIVERT".

"Visita Interior Terrae, Rectificando Invenies Ocultum Lapidem".

La ermita de San Miguel Arcángel de Alcalà de Xivert se encuentra en la partida del mismo nombre dentro del propio término municipal de Alcalà.

La ermita se halla a unos 5 kilómetros al suroeste de Alcalà de Xivert, fue construida en las proximidades de la rambla del Río Coves o riu de Sant Miquel edificándose sobre una construcción existente anterior derribada en 1854, la ermita actual esta ubicada en el mismo sitio de la anterior, encaramada en un lugar un tanto elevado, y dominante sobre la margen izquierda del río, en una orientación Este-Oeste. 

Dicha ermita se construyó en el siglo XVIII, presenta en la actualidad un estado totalmente ruinoso, donde sólo quedan de ella los paramentos exteriores en paredes de masonería en gran parte de piedra bruta. La planta de este antiguo templo es rectangular y de una sola nave, el vano de la puerta es adintelado, enmarcado por jambas de bloques de piedra trabajada, el interior está diáfano y vacío, y nada se conserva de su cubierta, el suelo está lleno de escombros y maleza, quedan restos de un altar, destaca un nicho cóncavo en la cabecera de la ermita albergando una cruz de hierro que edifica el templo como lugar cristiano. 

En tiempos pretéritos se celebraba una romería al lugar el día de la festividad de San Miguel. La cultura oral nos ha transmitido que hasta comienzos del siglo XX tenía lugar una romería desde Alcalà hasta este lugar, en la festividad del santo, el día 29 de septiembre.

La Iglesia Católica ha tenido siempre una gran devoción al Arcángel San Miguel, especialmente para pedirle que nos libre de los ataques del demonio y de los espíritus infernales. Cuando se lo invoca llega para defender a los hijos de Dios, con el gran poder que este le ha concedido. El Arcángel San Miguel es el jefe de los ejércitos celestiales.

HIMNO

Envía Cristo a tu valiente jefe,
Al ángel de la paz, a San Miguel,
Y crecerá tu pueblo, con su ayuda,
Próspero y fiel.

ORACIÓN A SAN MIGUEL ARCÁNGEL:

San Miguel arcángel, defiéndenos en la batalla: sé nuestra protección contra la malicia y las acechanzas del diablo. Reprímalo Dios, suplicamos humildemente: y tú, oh príncipe de la milicia celestial, arroja a los infiernos a Satanás y a los otros espíritus malignos que andan sueltos por el mundo, para causar la perdición de las almas. Amén.

Bibliográfia:

M.J. Iturat(1999): Las Ermitas de Alcalà (I). Editor: Asociació d'Amics de Mainhardt.

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

LA COMUNIDAD PARROQUIAL DE LA RIBERA DE CABANES

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
Por JUAN EMILIO PRADES BEL
LAS IGLESIAS DE LA PARROQUIA DE LA RIBERA DE CABANES CON ABVOCACIÓN A LA ASUNCIÓN DE NUESTRA SEÑORA Y SAN PEDRO PESCADOR

La Ribera de Cabanes es una parroquia atípica del Arciprestazgo de la Costa de la Diócesis Segorbe- Castellón, esta parroquia de la Ribera agrupa a cinco antiguas masías rurales de la plana litoral de Cabanes que se han convertido en diversos barrios (Torrelasal, El Polido, El Empalme, la Venta de San Antonio o Venta de Germán, la Estación, El Borseral, Albalat, El Pardalero, El Ventorrillo,...) . Por tanto la parroquia de la Ribera de Cabanes atiende a una población muy dispersa. La comunidad parroquial cuenta para las litúrgias y la adoración eucarística semanal y mensual con dos iglesias principales como son la Capilla en la Venta de Germán-San Antonio y la iglesia parroquial de La Asunción de Nuestra Señora situada en el Empalme junto al inicio de la carretera que une la Ribera con Cabanes. También se conserva para el culto la iglesia primitiva de la Asunción del S.XIV ubicada a la falda del castillo de Albalat, esta iglesia medieval acoge una misa anual con ocasión de la fiesta patronal de la Asunción, el conjunto arquitectónico de Albalat es propiedad de la Diputación Provincial de Castellón. Para dar servicio litúrgico y culto a los veraneantes y turistas del núcleo urbano de Torrelasal y aledaños, desde hace unos años se celebra una misa junto a la playa los meses de julio y agosto.

LA PARROQUIA DE SANTIAGO APÓSTOL Y SAN JAIME DE OROPESA DEL MAR-ORPESA.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

"LA PARROQUIA DE SANTIAGO APÓSTOL Y DE SAN JAIME DE OROPESA DEL MAR-ORPESA".

Escribe: JUAN E. PRADES BEL

La Parroquia de Santiago Apóstol y San Jaime de Oropesa del Mar, pertenece al Arciprestazgo de la Costa de la Diócesis Segorbe-Castellón, esta parroquia atiende a los 9.898 habitantes (según censo INE año 2012) del municipio castellonense de Orpesa. Además de las litúrgicas y de adoración eucarística semanal y mensual, la actividad de la comunidad parroquial comprende las catequesis preparatorias para la recepción de los sacramentos de la iniciación cristiana y matrimonios, y también las de la formación de adultos. Entre los grupos parroquiales están la Cofradía del Apostolado de la Oración, la de la Virgen de la Paciencia, los que preparan la Semana Santa, el Grupo de la Renovación Carismática, el Coro Parroquial, el voluntariado de Cáritas Local, etc. En el periodo de verano debido a la gran afluencia de visitantes, turistas y veraneantes también se atiende el culto en la capilla de Ntra. Sra. de la Paciencia y en la capilla de las Playetas de Bellver.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN E. PRADES):