CARRERASSA MON ROSSÍ

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE TORREBLANCA.
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRASSA DE MON ROSSÍ/CARRERASSA DE MON

ROSSÍ
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrassa de Mon Rossí és un camí molt antic que té en els seus orígens i motius fundacionals a la ramaderia , es tracta d'un camí ramader o via pecuària en el què té uns pas preferencial els ramats de bestiar, avui dia és un vial que ha segut convertit en una carretera asfaltada que poc té a vore amb la primitiva carrerassa tota de terra primer i a partir de le dècada dels anys setanta del segle XX, amb la meitat de la carrassa amb un sòl de terra per als peus pel ganado de pezuña, i l'altra meitat asfaltada per al transit rodat de vehicles calçats amb

neumàtics. En l'actualitat encara es circula sobre el traçat original. Cal aclarir que la paraula Carrassa és una abreviatura de carrerassa i també és un localisme típic de la forma de parlar dels veïns de Torreblanca. Una carrerassa és un camí secundari (colada), derivat d'un camí principal, que en este cas seria de la Canyada del mar o Mediterrània . L'itinerari de la carrassa de Mon Rossí és un recorregut autòcton tot per dins del terme de Torreblanca amb una distància total de 5 quilòmetres, que van des de la via pecuària principal que en este cas estaria contra la mar, és el pas de la Canyada del Mar, fins als terrenys de pastures de garrigues comunes de la serra del Raspall. El recorregut s'entén millor partint des de la mallada, que és el que fan encara avui dia els ramats locals assentats a la caiguda de les muntanyes de la serra del Raspall. Este camí ramader inicia el seu recorregut cap a la mar en la partida rural de Torreblanca de la Cova Fumá on hi havia un antic corral o corralissa del Rosí que ja ha desaparegut, l'emplaçament d'eixe corral seria una "mallada ramadera" al Racó del Sº Lluís, on començava l'assegador que discorre en direcció est-oest que creua transversalment la plana litoral de Torreblanca des de les muntanyes a la mar. En mapes antics esta via pecuària de la carrassa (carrerassa) de Mon Rossí consta amb el nom oficial de “Azagador del Rosí”. El trànsit ramader d'aquesta carrerassa està associat majorment al pas habitual dels ramats local, i utilitzat per les cabanes que pasturaven per les deveses comunals i boverals de Torreblanca de les partides dels Bovalars del Raspall, de La Cova de la Cova Fumá. Al llarg del seu recorregut des de les muntanyes fins a la mar entrecreuen i conflueixen amb este pas uns altres camins i vials de comunicació tots en direcció NE-SO, estos són l'autovia, l'autopista AP-7 E-15, la carretera general CN-340, el traçat ferroviari, la carrassa del Tato, camí del Bordar, camí del Marqués, camí del Bustalet, camí del Campàs, camí de Ribavaques, camí vell de Capicorb, camí de la Basseta Roiga i altres. 

BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

 

CORRALISSA DEL MARQUÉS

ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME DE TORREBLANCA
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA) 
CORRALISSA DEL CORRAL DEL MARQUÉS.
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
Del que es pot vore en l'actualitat de l'antic corral del Marqués són les seves pedres en ruïnes convertides en una precària corralissa dita igualment del Marqués, és una instal·lació sense rellevància, però és una mostra quasi extinta i un vestigi tangible d'una de les antigues corralisses i de les poquetes que hi han perdurat i queden vestigis dins del terme de Torreblanca, són unes instal·lacions que permeten fer-ne una interpretació evolutiva d'aproximació per á entendre la distribució i la ordenació del territori antropitzat a l'època medieval i moderna . Està instal·lació de quatre parets mal-fetes esta situada al vessant sud d'una muntanyeta de la mallada del Raspall, on conclou un assegador que baixa dels boverals del Raspall i comença un nou vial pecuari anomenat Carrassa de Mon Rossí i que arriba a morir a la mar traç empalmar al final del seu trajecte amb la Canyada Mediterrània o Canyada del Mar que va de Sud a Nord pel costat i en paral-lel a la mar. La corralissa ocupa el mateix lloc sobre les ruïnes de l'antic corral del Marqués desfet en la guerra civil, que estava més ben construït que l'actual corralissa, era amb pedres travades i cohesionades amb morter de cals, terra i cascall, d'este corral anterior que era el corral del Marqués tan sols queda el tram d'un fragment de mur, que és a la dreta de l'única entrada d'accés a l'interior del recinte tancat, el vano és a l'engul Sud del mur que mira cap a l'Est, el pas és una estreta porta comptadora que es tancava amb barres de fusta, de les que és poden vore encara els forats vuits que albergaven dits passadors. L'actual construcció és tan sols una simple corralissa envoltada de pedra, que ocupa el mateix perímetre i mides de l'anterior corral, es tracta una instal·lació molt simple i senzilla d'un sol recinte, amb una planimetria quadrada de costats iguals construïts una mica girat amb tendència romboïdal, sense cap distribució interior, amb unes mides de 19x19x19x19 metres amb un total d'uns 360 metres quadrats de superfície envoltada per murs, estos són de baixa altura entre 1,25 i 1,70 metres. El corral va ser construït en una apuntació romboïdal de manera que els quatre enguls marquessen els quatre punts cardinals. L'interior de la corralissa no té cap distribució interior i és sense cobert, on els animals que esporàdicament s'han tancat en ella han dormit sempre al ras, en l'actualitat és un establiment ramader abandonat, amortitzat, i sense ús, l'estat és ruïnós i deplorable pels que l'hem vist albergant ramats, alguns trams del tancat de murs de pedra están desmoronats o semi desmoronats per haver segut construïts tan sols amb pedra seca i mal fets de la seguent manera, tan sols col-locaven les pedres amuntonant-les en sec unes damunt les altres però sense travar-les entre si, és un sistema de paredar i reparar rapid peró frágil i precari fet pels mateixos pastors que a condicionaven ocasional i puntualment la corralissa tan sols amb la idea d'obtenir un simple cercat de pedra per als bous i ja els era suficient per què són uns animals tranquils i dropos que en tenir tan sols un metre de tanca ja no surten del corral. Tal com em vist és una instal·lació ramadera molt bàsica i senzilla que durant el segle XX que recorde ha vingut sent utilitzada com a corralissa pels pastors de bous de les ganaderies locals de Oña, Pusa i la Rulla entre altres, on tancaven esporàdicament tan sols quan pasturaven per les muntanyes dels volta'ns. A pesar de ser una instal·lació precària sempre a segut necessària i a fet molt bon paper als pastors de bous, és una corralissa d'ús lliure, habilitada al costat de la confluència de dos vies pecuàries, en una "mallada ramadera". El lloc on va ser construïda esta corralissa és a l'inici o final de la via pecuària de la carrassa (carrerassa) de Mon Rossí, on es podia i es pot recollir el bestiar per a descansar o per a contar els caps. La corralissa està ubicada en la part mitjana de la muntanya, en un cara-sol de dolça pendent i molt ben solejat orientat cap al sud-est i que rep calor tot el dia, té unes dimensions amb una capacitat d'alberg d'uns 360 metres quadrats de superfície lliure interior. El trànsit ramader d'esta corralissa està associat al pas habitual dels ramats local, i utilitzat per les cabanes que pasturaven per les deveses comunals i boverals de Torreblanca de les partides de Bovalar, Raspall i Freginals, els bous també passaven a pasturar per les fites del terme veí d'Alcalà de Xivert. Molts corrals i corralisses antigues les feien els llauradors amb la intenció i com a únic pagament que era la de poder tindre drets d'extracció sobre el fem que se dipositara en el corral que era de l'amo que el va construir i no del pastor que tancara en ell. En els segles passats el fem va ser un producte escàs i molt necessari pels llauradors, als quals els era d'un apreciat valor inigualable per la qualitat d'eixe abono i pel rendiment que obtenien en les rebudes, és feia servir dita matèria orgànica per a fertilitzar els conreus agrícoles. 
En les voltes del corral hi ha una espècie vegetal foránea, és tracta d'una planta crassa molt punxosa i perillosa per als animals o les persones que puguen rosar una mata esta espècie que presenta un comportament clar de Epizoocoria, les punxes són molt afilades, agudes i dures i penetren amb molta facilitat a qualsevol cosa que les rose, les puntes de les punxes tenen un micro-ànclatge que permet adherir-se a les punxes profundament baix de la pell i que dificulta molt les extraccions que són molt doloroses. Està planta crassa és de braços rastrers amb un porcionament fraccionat de segments articulats i ovoides, cada segment és una nova planta que busca emigrar per a poder colonitzar altres llocs, pel qual utilitza com a transport als animals per a desplaçar-se, els segments en passar els animals i rosar les punxes, estes se claven profundament a la pell, i la inèrcia de desplaçament i moviment de l'animal arrossega traç de si un o varius segments vegetals adherint-se al cos i potes dels animals, subjectats amb les múltiples punxes que tenen aquests segments que a la vegada es desprenen molt fàcilment de la mata mare i eixa és la qüestió que és la de convertir-se en un polizó vegetal i poder viatjar i recorre distancies adherits entre les potes, la panxa i la pell dels animals que transporten el que serà una nova planta a llargues distàncies, poc a poc van caient esporàdicament els segments al desprendes del seu anclatje amb el rose amb les herbes i matolls amb què és va tropezant els pas de l'animal, que va desprenen-se de la planta però no de les punxes que continuen incrustades i causa'n-li mal, l'única manera efectiva d'eliminar esta planta és destruir i reventar cada segment permeten que se podrisca . 
ADDENDA: El topònim de Marqués (corral del Marqués) ve a referir-se a una casa nobiliària de descendents de Jaume I que té propietats al terme de Torreblanca, i una casa de referència de la familia que és la torre del Marqués. Dades històriques remunten la construcció de la Torre del Marqués abans de la repoblació de Torreblanca a 1576, sent propietària Doña Blanca Cardona, propietària de diverses propietats del lloc. Donya Blanca era descendent de Jaume I. Les finques i pastures van ser propietat per enllaç matrimonial amb una Cardona de Tomás Ebri, el que en 1600, va mantenir pleits contra el Consell de Torreblanca per raó de les pastures del lloc de Miravet. En el pleit es constata que la propietat va ser anterior a la repoblació de Torreblanca de 1576. En 1679, el Consell de Rei de València, va rebre una demanda en nom de Donya Blanca Cardona i Ebri sobre drets de les propietats que aquesta posseïa en el terme de Torreblanca. La sentència va ser pronunciada en data 11 de juliol de 1679 a favor de la casa dels Cardona-Ebri, quedant perfectament amollonades les seves propietats de "La Torre" i "El Campàs ". Posteriorment va passar a ser propietat dels descendents de Donya Blanca, Don Joseph Salvador de la Figuera, Marqués de Villores, i després dels Selva Salvador. La propietat s'ha mantingut limitant els lindes d'una part, amb la muntanya, la serra, i d'una altra, amb el camí de les Marxals. En el seu moment es va deslindar la possessió amb la propietat comunal per l'assagador dels Mollons. Les propietats d'aquesta família nobiliària van anar passant per drets de herencies a les mans dels descendents de Donya Blanca Cardona, entre ells el Marqués de Villores, d'aquí el nom de Torre del Marqués. Coordenades: ETRS89: Latitud 40º14'0,82''N, Longitud: 0º12'1,89E. UTM31Coord.: X 261.837,98. Y 4,457.440,56.

Poema: Caminem per terres plenes de llegendes sense contar, on avantpassats nostres es forjaren en temps i en batalles, i varen ser eslavons vius i amortitzats de l'origen del nostre present, el silenci regnant en els paratges ens estranya i s'apodera de nosaltres. Escoltem amb respecte els espais que antany van habitar, gent d'altres temps, com nosaltres serem.JEPB, Torreblanca, 2015.
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

- Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

- Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

ARCHIVO. 

ZANONI

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:

Por JUAN EMILIO PRADES BEL

EL BUQUE INGLÉS ZANONI HUNDIDO EN TORREBLANCA (WWI) UN NOMBRE DE HISTORIA, MITO Y LEYENDA INSPIRADO EN LA OBRA “ZANONI O EL SECRETO DE LOS INMORTALES” DEL ESCRITOR INGLÉS EDWARD BULWER-LYTTON .
Juan E. Prades

El vapor Zanoni (1907-1917) era un buque de bandera inglesa que fue hundido en la primera guerra mundial por un ataque submarino el día 12 de mayo de 1917 . El buque Zanoni de la compañía naviera Zinal Steamship Co. Ltd. con sede en Londres, fue torpedeado por el submarino U-boat alemán U-34, que hundió este buque en las aguas territoriales de la provincia marítima de Castellón (Comunidad Valenciana, España), el barco yace en medio de la bahía entre Oropesa del Mar y Alcossebre al frente de levante de Torreblanca en la lontananza de la costa de Torrenostra y Capicorb. La ruta del mercante inglés era procedente de Tyne (Inglaterra-Reino Unido) navegando hacia Génova (Italia) con un cargamento de carbón mineral.

ZANONI (1907-1917), Zinal Steamship Co. Ltd

La finalidad de este artículo es en referencia al curioso origen de personaje épico y significado del nombre propio que impusieron al barco “Zanoni”, los propietarios del buque eran Turner, Brightman & Co. Zinal Steamship Co. Ltd., London, la dirección de esta naviera inglesa la Zinal Steamship Co. Ltd, tenian la costumbre de que todos los nombres de sus buques mercantes comenzasen por la letra Z que era el simbolo y anagrama o marca de empresa que distinguia a esta compañía, las Z pintadas de blanco sobre fondo negro lucian en las chimeneas de todos sus buques : Zoe, Zeus, Zenobia, Zurich, Zarate, Zeta, Zodiac, Zephirus, Zeleika, Zinal, Zillah, Zoroaster, Zambesi, Zone, Zamora, Zermett, Zhlpha, Zero, Zingara, Zerea, Zitella, Zouave, Zeno…., a nuestro buque eligieron bautizarlo como el Zanoni, un nombre de corte literario y de personaje histórico creado por el novelista Bulwer-Lytton, noble y político inglés (Edward Bulwer-Lytton 1803-1873), “Zanoni” es el título de la novela más famosa de este escritor ocultista inglés . La narración de esta novela cuyo título es “Zanoni” y el subtitulo completo es ”Zanoni o el secreto de los inmortales”, se trata de una obra de literatura ocultista y gótica ambientada en Nápoles y tiene como protagonista al Conde Zanoni. El libro tiene como telón de fondo los principios de la secreta Orden de la Rosa Cruz, tratando metafóricamente sobre el alma y la búsqueda de lo ideal. Zanoni pertenece a una sociedad secreta mucho más antigua que los Rosacruces, utilizaba el poder de la vida eterna para buenos propósitos. El personaje central de la narración Zanoni es un ser misterioso, de origen desconocido, de quien se cuentan cosas extraordinarias, que vive consagrado a sus estudios herméticos hasta que se enamora de la bella cantante Viola Pisani, ídolo y estrella de la ópera de Nápoles. Zanoni es un hombre con un elevado grado de conciencia por ser inmortal, pero pierde sus poderes al caer atrapado en el lazo del amor. Desde ese momento, los amantes estarán sometidos a toda suerte de vicisitudes; un drama mágico que concluye durante los días del Terror, bajo el imperio de Robespierre y la sombra ominosa de la guillotina.
- (Biografía del escritor Edward Bulwer Lytton (Londres, 1803 – Torquay, 1873), era el hijo menor del general William Earle Bulwer y primer barón Lytton, estudió Arte en el Trinity Hall de Cambridge y se casó a los veinticuatro años con Rosina DoyleWheeler, una irlandesa famosa por su belleza, lo que le costó ser desheredado por su madre. Edward Bulwer Lytton fue diputado y llegó a ser nombrado Secretario de Estado para las Colonias. Practicó diversos géneros literarios, como la narrativa histórica, su mayor éxito en este género fue la obra “Los últimos días de Pompeya”, su mayor producción literaria fueron las novelas de misterio y las narraciones fantásticas, de género gótico y de terror, algunas de corte ocultista, como “A StrangeStory ” o “Zanoni”, obras que tal vez delatan una posible pertenencia del autor a la secreta Sociedad de la Rosa Cruz inglesa ).

(Epítome-addenda: “Nuestro Zanoni descansa en el fondo del mar, en la lontananza frente a las playas y casas de Torreblanca, Torrenostra y Capicorb, en lugar determinado de telúricos sonidos abisales, en un pacífico y tranquilo mundo de herrumbre, caido sobre un trono maleable para gigantes de lúgubre descanso, en el fondo de un penumbro abismo marino... y para siempre,... eternamente imbuido en un narcótico sueño inmortal...”. Autor: Juan E. Prades Bel, Torreblanca 2010).

ROMERIA MARINERA DE TORRENOSTRA

ROMERIA MARINERA DE TORRENOSTRA POR JUAN E. PRADES

Torre de Torre La Sal por Juan Emilio Prades

TORRELASAL EN LA RIBERA DE CABANES

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por JUAN E. PRADES BEL, "Pragmátic" ("ESPIGOLANT CULTURA": taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

"EL POBLADO MARÍTIMO DE TORRELASAL EN LA RIBERA DE CABANES (CASTELLÓN, COMUNIDAD VALENCIANA)".

Por JUAN EMILIO PRADES BEL.

- El poblado marítimo de Torrelasal es una aldea con un origen fundacional agropecuario y pesquero que conserva buena parte de su esencia familiar y acogedora, pertenece al término municipal de Cabanes (Castellón). La zona urbana de este antiguo poblado marinero de Torrelasal está formado por apenas unas cincuenta casas bajas construidas en la misma orilla del mar, sobre una mínima elevación en el frente retirado de una pequeña playa de fina arena, donde el pueblo queda protegido de los embates del mar por las abundantes formaciones rocosas fosilizadas que aminoran la fuerza de los temporales de levante y que salvaguardan de desaparecer tanto las casas como dicha playa de Torre La Sal. 

- Las tradicionales viviendas del antiguo poblado marítimo de Torrelasal siguen habitadas estando mayormente ocupadas en el tiempo estival. En el límite norte del poblado comienza un humedal protegido, se trata del Parque Natural del Prat de Cabanes y Torreblanca. Las playas de la Ribera de Cabanes disponen de una amplia oferta de campings que dan servicio todo el año tanto en los meses de verano como en invierno. El monumento arquitectónico más destacado de Torrelasal es una torre vigía de costa del antiguo Reino de Valencia que da nombre a la playa, de hecho, todo el entorno es un lugar singular que emana entremezclado historia y medioambiente conservando el encanto de un lugar habitado desde miles de años.

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: "TORRELASAL".

Paseo Marítimo, Torrelasal.

"Columnas de los Pasos Perdidos". 
Monumento memorial del antiguo templo romano. Las "Columnas de los Pasos Perdidos", son un etéreo pórtico para panorámicas y sueños, simulando un pasaje imaginario a modo de altar de juramentos, el paso permite sentir en ciertas personas el mundo espiritual, el terrenal y el profano.

File:Paseo marítimo de Torrelasal, la Ribera de Cabanes, Castellón.JPG.

CABANES, PAISAJES Y MEDIO AMBIENTE

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:

LUGARES DE INTERÉS MEDIOAMBIENTAL Y PAISAJÍSTICO DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE CABANES :

Por JUAN EMILIO PRADES BEL

Los espacios de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes en la comarca de la Plana Alta (Castellón, Comunidad Valenciana) que cuentan con algún tipo de protección son inventariados en la siguiente relación índice:

-El Parque Natural del Prat de Cabanes: Espacios Naturales Protegidos, contemplados en la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat Valenciana, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana.

-El Paraje Natural del Desert de les Palmes declarado según Decreto 149/1989, de 16 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana. Comprende además de Cabanes parte de los términos municipales de Benicàssim, Puebla Tornesa, Borriol y Castelló de la Plana.

-La Zona Húmeda Parque Natural Prat de Cabanes (Zona 2)

-LIC Prat de Cabanes y Torreblanca: LIC: Lugar de Interés Comunitario (Directiva 92/43/CEE; Acuerdo de 10 de julio de 2001 del Gobierno Valenciano).

-LIC Desert de les Palmes: LIC Desert de les Palmes, a favor de la Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.

-ZEPA Prat de Cabanes y Torreblanca: (ZEPA) Zonas de Especial Protección para las Aves (ZEPA’s), según la Directiva 79/409/CEE, del Consejo de 2 de abril, relativa a la conservación de las Aves Silvestres.

- La microrreserva vegetal del Alt del Colomer (Cabanes).

- La microrreserva vegetal Platja del Quarter Vell (Cabanes).

- La microrreserva vegetal de Torre de la Sal (Cabanes).