Translate

Mostrando entradas con la etiqueta lagunas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta lagunas. Mostrar todas las entradas

jueves, 30 de julio de 2020

AÑO 1857: (N.º XIII-M) LAS TÉCNICAS AGRÓNOMAS DEL AÑO 1857 Y EL CULTIVO DEL MAÍZ EN EL PRAT DE CABANES Y TORREBLANCA.

GENTES, COSTUMBRES, FOLKLORE, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR"; "HISTORIAS DEL MAR"; “ESPIGOLANT CULTURA: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL PARQUE NATURAL DEL PRAT DE CABANES-TORREBLANCA (CASTELLÓN, ESPAÑA).

"EL CULTIVO DEL MAÍZ EN EL PRAT DE CABANES Y TORREBLANCA; Y UN ANÁLISIS DE AGRONOMÍA DEL AÑO 1857, SOBRE EL CULTIVO TRADICIONAL DEL MAÍZ, EN CORINTIA, ALSACIA Y ESPAÑA".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

EL HISTÓRICO CULTIVO DEL MAÍZ, EN EL PRAT DE CABANES Y TORREBLANCA: El cultivo de mayor desarrollo agrícola de los terrenos pantanosos del Prat, fue el cultivo de maizales (maíz). Un artículo, del año 1857, publicado en la Gaceta nacional, nos deleita con un contenido de información práctica sobre el cultivo del maíz, y viene a testificarnos, y nos explica y plasma de primera mano, los métodos de cultivar el maíz en el siglo XIX. Este cereal se plantó en todo este territorio del Prat de Cabanes y Torreblanca durante un par de siglos, y especialmente masiva fue su presencia en los cuadros de marjales.

LA AGRICULTURA ESPAÑOLA EN EL SIGLO XX:

- La España del siglo XIX, era una sociedad mayoritariamente agraria, pero en general con bajos rendimientos de mieses y económicos; el sector del campo se vio muy perjudicado por múltiples levantamientos en armas, conflictos políticos y las cuatro guerras civiles del siglo XIX. Para mejorar los resultados económicos, e intentar introducir la modernización del sector agropecuario español, se hizo imprescindible la implantación de nuevos cultivos y la mejora de las variedades vegetales existentes y implantar nuevos métodos de comercialización y de exportación, estas prioridades estratégicas de gran calado en el país, hizo que la divulgación y la enseñanza agrónoma fuese muy notoria visible y accesible, tratando de enseñar técnicas y procesos nuevos a los agricultores españoles, y atraer inversores al sector agrícola, para tratar de evolucionar y poder mejorar las producciones y todos los tipos de rendimientos y valores. Esta publicación, contiene información de estudios de la agronomía de la época, donde se muestra un pormenorizado análisis técnico-divulgativo de alto nivel, sobre los procesos del cultivo tradicional del maíz en el año 1857.

EXPOSICIÓN DOCUMENTAL: 

(Documento 1º, del año 1857): GRANDES CULTIVOS: MAIZ. En Corintia se reputa suficiente espacio entre línea y línea dos tercias, y una entre planta y planta, colocada en la misma línea. En Alsacia, por el contrario, las operaciones de las líneas, lo mismo que la de las plantas, es de algo más de una vara, resultando de aquí que en este último caso contiene la fanega unas 6 000 plantas, en tanto que el cultivo meridional contiene á veces más de 30.000.

-  La siembra se hace poniendo en cada hoyo dos ó tres granos de semilla , de los cuales solo se deja subsistir uno después de la germinación.
- Acerca de la profundidad más conveniente para la siembra del maíz, ha hecho Burger experiencias y observaciones importantes, con arreglo á las cuales ha sentado por principio que el maíz enterrado:
á 32/1,000 de vara , salía el 8.° día.
á 45/1,000 de id ...................9.° día.
á 64/1,000 de id .................10.
á 88/ 1,000 de id ................11.
á 100/ 1,000 de id ..............12.
á 110/1,000 de id ...............13.
á 125/1,000 de id.... .......... 14.
- Y en fin, á 16/10,000 no habían podido los gérmenes llegar á la superficie del suelo al cabo de 24 días. Estos ensayos, hechos por Burger en países más fríos que el nuestro, no habrían dado en España los mismos resultados; pero siempre pueden servir para establecer una regla de proporción entre la profundidad á que se siembra el maíz y el tiempo que tarda en salir.
- Examinando atentamente, viese que la caña del maíz tiene mucha propensión á echar de sus nudos inferiores una gran cantidad de raicillas. Esta circunstancia basta por sí sola á indicar que aporcando ó calzando el maíz se favorece notablemente su vegetación, razón por la cual conviene dejar entre las líneas el espacio suficiente para poder practicar dichas operaciones á favor de instrumentos tirados por caballerías. Así mismo es notorio que, para mantener la tierra en el estado de limpieza y de porosidad que exige el cultivo del maíz, importa binar esta planta con frecuencia, operación que también puede hacerse por medio de animales.
- La florescencia y la fructificación del maíz tienen accidentes particulares que establecen notables diferencias entre lo que en esta planta y en las demás especies de cereales se advierte en tales épocas. Las flores machos, separadas de las hembras, asoman en la punta del tallo terminal: concluida la fecundación empiezan á marchitarse, y cortadas entonces sirven muy bien de alimento al ganado, en particular al vacuno.
- En los países fríos, tiene además esta operación, la ventaja de dejar al sol que hiera más directamente sobre las panojas ó mazorcas que contienen el grano. Por este medio se suprimen todas las yemas adventicias que pululan alrededor del tallo principal, y su valor como forraje paga por lo regular los gastos de mano de obra.
- La recolección del maíz se hace con prontitud y sin fatiga, por medio de mujeres y de niños, que van cortando á mano las mazorcas dejando la caña en pie.
- Para activar la madurez del grano, en los países un tanto fríos, se apartan, á mano también, las hojas que cubren la mazorca, y se las deja en este estado durante algunos días. Después de arrancadas las mazorcas se extienden al sol ó en paraje caliente para que se acabaran de secar, hecho lo cual se las desgrana.
- El maíz ocupa un lugar muy preferente en la agricultura general del globo.
- Sus productos son considerables, puesto que, en algunos países, entre los cuales puede contarse el nuestro, dan hasta 50 fanegas de grano por uña de tierra.
- Su grano puede conservarse más fácilmente y más tiempo que el del trigo, al cual iguala en valor nutritivo.
- De los análisis químicos hechos por M. Payen, resulta que el maíz contiene:
De almidón, 71,2.
De gluten y albúmina, 12,3.
De sustancia aceitosa y crasa, 9,9.
De mucílago, 0,4.
De sustancia leñosa, 5.
De sales, 1,2.
Total, 100,0.
A todas las ventajas que llevo enumeradas, reúne el maíz una que no posee ninguna otra planta de la misma familia; esta ventaja es la de limpiar el suelo por efecto de las labores que requiere, y la de prepararlo perfectamente para las cosechas que tras de él han de venir. En los países no demasiadamente cálidos y secos puede por lo tanto cultivarse á manera de barbecho para otra especie de cereales. (Idem.)
FIN. Gaceta núm. 1816, de 25/12/1857, páginas 3 a 4.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN E. PRADES):

El maizal como cultivo regular para purificar el suelo, después de la desecación de los terrenos:
Art. 5.° Efectuados el saneamiento y la desecación de los terrenos, se procederá por el concesionario á purificar el suelo de las sustancias salitrosas que contenga para reducir aquellos á cultivo regular dentro del plazo de 12 años, contados desde la fecha de la concesión; entendiéndose que no se reconocerá como cultivo el aprovechamiento de las yerbas y pastos que el pantano produce espontáneamente, y que tampoco podrá cultivarle el arroz sin expresa autorización del Gobierno. Año 1881.

VARA (0,65 metros): La fanega, como medida tradicional de superficie agraria, equivale a la superficie de 10.000 varas cuadradas (100 x 100 varas, cuya relación con el metro es aproximadamente de 0,65). Según el marco de Castilla, una fanega de tierra equivale a 4.225 metros cuadrados, aunque este resultado es también es enormemente localista; es muy variable según los lugares. .  (Fuentes: RAE, Diccionarios de la lengua española).

FANEGA:  (Fuente: RAE, Diccionarios de la lengua española): La fanega es una unidad de medida de la metrología tradicional española, anterior al establecimiento y la implantación del sistema métrico decimal. Es tanto una unidad de volumen o capacidad como una unidad de superficie, con gran variabilidad según la región. En el marco de Castilla, la conversión es 55,5 litros de capacidad o 6459.6 metros cuadrados para la fanega de superficie. Se utilizaba para medir productos agrícolas o áridos, y fincas agrícolas. Se divide en dos cuartos, cuatro cuartillas o doce celemines.

FANEGA  de capacidad o mesura de líquidos : Medida de capacidad para áridos que, según el marco de Castilla, tiene 12 celemines y equivale a 55,5 litros, pero es muy variable según las diversas regiones de España.  (Fuentes: RAE, Diccionarios de la lengua española).

FANEGA, mesura para cereales: Porción de granos, legumbres, semillas y cosas semejantes que cabe en esa medida.  (Fuentes: Diccionarios de la lengua española).

FANEGA de sembradura: Espacio de tierra en que se puede sembrar una fanega de trigo.  (Fuentes: RAE, Diccionarios de la lengua española).

FANEGA de tierra: Medida agraria que, según el marco de Castilla, contiene 576 estadales cuadrados y equivale a 64,596 áreas. Esta cifra varía según las regiones.   (Fuentes: RAE, Diccionarios de la lengua española) .

FANEGA: (RAE) La fanega es una unidad de medida histórica, anterior al establecimiento y la implantación del sistema métrico, que se refería tanto a mediciones de capacidad o volumen, como a mediciones superficiales de fincas del ámbito agrario. Era fracción de la fanega la cuartilla que, como apunta su propia denominación, suponía una capacidad equivalente a un cuarto de fanega. En ambos casos, es decir, como medida de capacidad y como medida de superficie, la unidad fanega a su vez se subdivide en 2 almudes, en 12 celemines, en 2 cuartos, o en 4 cuartillas.  (Fuentes: RAE, Diccionarios de la lengua española).

CONCLUSIONES (Por Juan E. Prades):

LA AGRICULTURA EN ESPAÑA EN LA SEGUNDA MITAD DEL SIGLO XIX:  A lo largo de la segunda mitad del siglo XIX el sector agrícola en España, se fue involucrando en una trasformación de obra y de pensamiento, con presencia de elementos novedosos como la introducción del uso de abonos químicos, la mecanización de labores, la ciencia y máquinas de la revolución industrial y la ingeniería agrícola, fueron transformando paulatinamente la agricultura, en una actividad similar a la industrial, en cuanto a su conexión con la ciencia y la tecnología. No obstante, la dependencia inexorable de la climatología y las irrupciones de plagas continuaría produciendo periódicas crisis agrícolas.

APROVECHAMIENTOS AGRICOLAS EN EL PRAT DE CABANES Y TORREBLANCA: El territorio del Prat de Cabanes y Torreblanca, ha tenido a lo largo de la Edad Contemporánea (desde el año 1789 en adelante) muchos proyectos para el aprovechamiento y el desarrollo agrícola de las zonas encharcadas y de humedales de la antigua albufera. El desarrollo de proyectos basados en las actividades agropecuarias, fueron de gran importancia estratégica en sus tiempos, como idea de una base fundamental, para un desarrollo autosuficiente de la totalidad del territorio referido y los intentos de creación de riqueza y aprovechamientos para sus habitantes:

FASES:

1 - Transformación del medio ambiente natural, con finalidades para la mejora de la salud pública, para el desarrollo económico y de la agricultura, y la producción de alimentos y forrajes:

Desecación. Saneamiento. Desagües. Terraplenes. Canalización de aguas. Golas para desagüar al mar. Cuadros, Compuertas para regular el caudal de agua para los arrozales.

2 - Explotación de los recursos que las tierras permitiesen, favorecido por las acciones, trabajos y esfuerzos del ser humano:

- Producción de alimentos vegetales como cereales (arroz, maíz, avena); frutas, hortalizas; raíces (boniatos, patatas, cacahuetes); legumbres; pastos cultivados y forrajes (alfalfa, remolacha, maíces, avena, granos, moreras, …); fibras utilizadas por la industria textil (cáñamo, algodón); plantas para la extracción de esencias y aceites para las industrias de aromas y perfumes; cultivos energéticos (eucaliptus, chopos, árboles, obtención de madera y biomasa); plantas jaboneras: salicornias y otras plantas de sal o sosas que se recolectaban masivamente y eran quemadas para obtener diferentes tipos de cenizas para la fabricación de productos de limpieza,  jabones, sosa y lejía. La barrilla pinchosa es la más fina y apreciada de las sosas, de unos 60 centímetros de altura, se tenía que sembrar todos los años.

Las salicornias es de todas las sosas la mejor adaptada y naturalizada en el Prat de Cabanes y Torreblanca, gusta de estos pantanos salitrosos marinos. Las cenizas procedentes de la quema de estas plantas de sal, eran compactadas en bloques o panes para su manipulación y venta a la industria, y eran un componente básico en la elaboración de jabones de todo tipo, tanto duros como blandos. Para los duros servían todas las salsoláceas (salicornias y barrillas); sin embargo, para la fabricación de los blandos o finos era más recomendable la barrilla pinchosa, conocida en Torreblanca como ”barrilla maresa”, planta de sosa, planta de lejía o “planta dels riñóns”.

- Recolección de fibras vegetales silvestres: Juncos, cañas (uso masivo para la agricultura y la artesanía), enea o anea (tifa, espadaña) para la fabricación artesanal de sillas, sillones, canastos, cestas y banastos.

- Fibras herbáceas (pelet, cotonet, garvillo…de uso masivo local y para vender a los pueblos vecinos) estas fibras segadas y secas servían para el acolchado dentro de las cajas de frutas para un mejor transporte y comercialización (uvas, naranjas, peras, melocotones, melones, sandías,..).

- Brossa o broza, hierba alta (tierna, dura, seca) segada masivamente como forraje de pesebre, o como cama de corral, para las vaquerías de leche de la localidad.

- Cinegética: Caza y pesca.

- Minería: extracción de tierra de turba y de carbón de turba.

- Ganadería: pastos y producción de forrajes silvestres y forrajes cultivados.

- Otros proyectos no llegados a término: piscifactorías, puerto pesquero de Torrenostra, fábrica de conservas de verduras, frutas y de pescado, la "Pequeña Venecia" mismo proyecto que Ampuria Brava, Disneyland, Mundo Ilusión, destilerías de turba para la producción de gases combustibles, amoníacos y ácidos acéticos.

TEMÁTICA: La intención de este quien escribe, es la de aportar datos históricos fehacientes, para una mejor interpretación del territorio y mejor entendimiento de los avatares e historias acaecidos en el extenso humedal llamado el Prat, que comparten Torreblanca y Cabanes, este paisaje antiguo  tiene declaración de paraje natural protegido por la Comunidad Valenciana, con la denominación de Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca (Castellón, España). Juan E. Prades Bel, 2020.


ARCHIVO: LOS TRABAJOS EN LOS CULTIVOS DE CEREALES.















viernes, 17 de enero de 2020

TORRELASAL

GENTES, COSTUMBRES, FOLKLORE, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS, Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE  CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR"; "HISTORIAS DEL MAR"; “ESPIGOLANT CULTURA: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Temáticas): DATOS PARA LA HISTORIA DE TORRELASAL.

"ESCALA TURÍSTICA DE VISITA AL POBLADO DE TORRELASAL Y AL PARAJE NATURAL DEL HUMEDAL DEL PRAT DE CABANES -TORREBLANCA".

Escribe: JUAN E. PRADES BEL.

El poblado marítimo de Torrelasal es un lugar acogedor, ancestralmente habitado desde hace más de 4000 años, es un lugar mágico, entrañable y sutil lleno de historia marinera desde el siglo XIX hasta el actual siglo XXI, las visitas panorámicas a esta aldea viene a complementar la oferta geo-turística, agro-rural, botánica y faunística que ofrece el Paraje Natural a través de sus rutas y senderos que comienzan su recorrido partiendo del poblado de Torrelasal (Cabanes, Castellón, Comunidad Valenciana), el Parque Natural protegido del humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca se extiende desde Torrelasal hacia el norte. Es un humedal de importancia medioambiental internacional, con múltiples normas y figuras de protección de aplicación a este ecosistema: Parque natural, Humedal de Importancia Internacional (RAMSAR), Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA) y Lugar de Interés Comunitario (LIC). Desde Torrelasal se inicia la ruta sur de visita al Paraje Natural del Prat de Cabanes -Torreblanca que se extiende a lo largo de la costa hasta Torrenostra a una distancia de unos 8 kilómetros. (JEPB, 2012).

REFERENCIAS Y BIBLIOGRAFIA:

Prades, J. E. (2012): “La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes”. Revista Mainhardt n.º73, agosto 2012.

Prades, J. E. (2014): “Escala turística, visita al poblado de Torrelasal y al Paraje Natural del humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca”. http://juanemilioprades.blogspot.com.es/2014/03/poblado-de-pescadores-de-torrelasal.html.

Prades, J. E. (2014):Municipios y entidades del partido judicial de Castellón de la Plana , año 1962”.

Prades Bel, J. E. (2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011. Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

Prades Bel, J. E. (2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes). Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

Prades Bel, J. E. (2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011. 

Prades Bel, Juan E. (2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.

Prades Bel, Juan E. (2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz (1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

Prades Bel, Juan E. (2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012, página 57, any 2012.

Prades Bel, Juan E. (2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

Prades Bel, Juan E. (2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011.

Prades Bel, Juan E. (2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

Prades Bel, Juan E. (2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

Prades Bel, Juan E. (2013): Playa nudista de la Ribera de Cabanes/Quartel Vell, Playas de Castellón. Patrimonios de la plana del castillo de Albalat, País Valenciá, Comunidad Valenciana, Castellón, Publicación Mis Pueblos, 2013.

Prades Bel, Juan E. (2005): Asentaments i camins ibero-romans al sud del Baix Maestrat entre Alcossebre y Torreblanca. Boletin del Centro de Estudios del Maestrazgo nº74, julio-diciembre 2005, pag. 139-151.

Prades Bel, Juan E. (2006): L'Aljub d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº90, 15 octubre 2006, serie temática Pels camins de la Ribera...

Prades Bel, Juan E. (2006): L'esglesia d'Albalat(La Ribera  de Cabanes). Periódico el7set nº92, 16 de noviembre, año 2006, pag.46, serie temática Pels camins de la Ribera...

Prades Bel, Juan E. (2007): La Font de Miravet (Cabanes). Periódico el7set nº110, 26 de julio, año 2007, pag.42, serie temática Fonts d'aigua.

Prades Bel, Juan E. (2006): Monolit i petroglifo de l'esglesia d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº94, 14 de diciembre, año 2006, pag.32, serie temática Pels camins de la Ribera....


ARCHIVO. TORRELASAL.
                    



























domingo, 10 de noviembre de 2019

SALINAS


VESTIGIS DE SALINES MEDIEVALS A TORREBLANCA, EL COMERÇ DE LA SAL A L’ENTORN DEL TERRITORI MEDIEVAL DE XIVERT I ALBALAT.
JUAN EMILIO PRADES BEL
RESUM: Aquest treball de divulgació, pretén posar en valor d'estudi una antiga i oblidada zona salinera per a l'extracció i l'obtenció de sal marina, es tracta de les salines de Torreblanca que varen ocupar una gran extensió de terres al llarg d'una franja litoral continental que afectà unes 20/ 25 hectàrees de terreny, un indret on els pobladors del lloc en l'època medieval islàmica varen excavar i rebaixar el sòl fins al nivell de mar. L'extracció de sal i el seu comerç ajuden a fer-ne un plantejament sobre l'ocupació rural al voltant de les salines, i les connotacions històriques, culturals i patrimonials dels pobladors que ocuparen estes terres a l'època alt medieval.
RESUMEN: Este trabajo de divulgación, pretende poner en valor de estudio una antigua y olvidada zona salinera de época medieval, que sirvió para la extracción y la obtención de sal marina, se trata de las salinas de Torreblanca que ocuparon una gran extensión de terreno a lo largo de la franja litoral continental que afectó a unas 20/25 hectáreas de terreno, un lugar donde los pobladores medievales del lugar de la época islámica excavaron y rebajaron el suelo hasta el nivel de mar. La extracción de sal y su comercio, son las bases que ayudaran a hacer un planteamiento de estudio sobre la ocupación rural, la economía, y las connotaciones históricas, culturales y patrimoniales de los pobladores que ocuparon estas tierras alrededor de las salinas en época medieval.
ABSTRACT: This work outreach, seeks to value study an ancient and forgotten medieval salt area, which was used for the extraction and production of sea salt is the salt of Torreblanca which occupied a large area to along the continental coastline that affected about 20/25 acres of land, a place where medieval inhabitants of the place of the Islamic period excavated and lowered the floor to sea level. Salt extraction and trade, are the bases to help you make an approach to the study of rural employment, the economy, and the historical, cultural and economic connotations of the people who occupied these lands near Salinas in medieval times.
EXPOSICIÓ:
L'orografia litoral continental de Torreblanca (Castelló, comarca Plana Baixa, Comunitat Valenciana) es caracteritza per tenir una costa baixa, amb zones fàcilment inundables amb nivells de sòl o per baix o a nivell del mar, que s'estenen al llarg del litoral continental torreblanquí, llocs on antany van existir i encara existeixen llacunes costaneres i zones fàcilment inundables. En aquest medi costaner de litoral baix, en la zona nord de la costa de Torreblanca / Torrenostra, que s'estén fins a Capicorb (al terme d'Alcalà de Xivert), fa aproximadament uns mil anys, en l'alta edat mitjana es va iniciar una activitat econòmica molt lucrativa i necessària en l'època, es tractava del comerç de la sal, amb la construcció en aquest medi de salines (canals, eres, parcel-les) per a la producció i elaboració de sal marina. La lectura que es desprèn de la interpretació del medi físic que envolta el lloc, és que ens trobem amb un territori amb activitats econòmiques enquadrades en l'edat mitjana, sent testimonis de l'evidència del que va poder haver estat una important zona salinera, avui dia es mostra com un dipòsit natural on va haver-hi estanys, eres, parcel-les per a l'evaporació de l'aigua del mar. La zona de vestigis de sòl que probablement albergaven les salines es troben a la zona nord de Torrenostra, es tracta d'una zona delimitada i anomenada amb els topònims Clot d'en Tomàs / Prat d'en Bel, es tracta d'un terreny ubicat al costat del litoral i paral·lel a la mar amb una orientació nord-est / sud-oest, amb una extensió d'aproximadament uns 1000 metres de llarg i unes 20/25 hectàrees de terreny afectat, que tenen els següents límits confrontants, a l'est limita amb la “Cañada del Mar”, un camí ramader històric i mil-lenàri costaner, que circula en paral·lel a la costa mar Mediterrani, està via ramadera discorre pel Serradal amb una amplada de 45 metres a partir de la vora de la mar, avui dia el camí antic que va existir a trams, està desaparegut per l'acció marina, a l'oest limita amb el camí del Campàs i al camí l'Atall de Torrenostra a Capicorb, al sud aquesta acotada per la fàbrica del peix una construcció de mitat del segle XX, i al nord-est limita amb la finca agrícola de El Campàs, en total l'àrea d’exploració ocupa aproximadament unes 25 hectàrees de terreny que es van haver de transformar per poder habilitar i desenvolupar l'activitat salinera, el subsòl i base d'esta àrea és rocós format per un subsòl de roques de conglomerat de sediments quaternaris dipositat per vies fluvials fa aproximadament un 1.000.000 d'anys, estes roques a la part central de l'àrea central de la zona salinera afloren a la superfície, per construir les salines es van haver de rebaixar el nivell de sòl, per a poder cobrir les parcel-les d'aigua de mar , les terres i pedres que es van excavar i extraure es van traslladar i acumular a la part central del Clot d'en Tomàs-Prat d'en Bel, ubicant-les en el lloc on més afloraven i emergien les roques , aquesta terra va servir en el seu nou lloc per elevar el terreny i crear nova terra de conreu que ocupava la part central de l'àrea entre les salines i que encara existeix. Aquestes salines arcaiques es van explotar en època islàmica, els vestigis d'hàbitats dispers d'aquesta cultura envolten les salines, com s'ha pogut apreciar amb les grans remocions de terres al llarg de tot el segle XX, amb aixecament i l'anivellament de les terres i bancals per irrigar-los, en uns 60 anys s'ha aixecat, remogut i anivellat tot el subsòl gradient pla del terme de Torreblanca quan passa de ser una zona de secà a ser zona d'irrigació i regadiu per la perforació de múltiples pous artesians, una transformació del secà a regadiu que va transformar les terres i va alterar el paisatge cultural arcaic. Cal esmentar l'existència d'un gran cementiri islàmic que va aparéixer en la transformació mecànica a mitjan segle XX en la part baixa de la finca del Mas del Vaporet, que dóna evidència de la importància de la zona com a hàbitat en època islàmica. El límit més septentrional de les salines es trobaven al costat del límit sud de la finca agrària del Campàs, aquest marge estava delimitat fins fa uns 20 anys per una alineació de palmeres datileres plantades en els marges de la nobiliària finca, aquesta alineació va ser un últim reducte i el lloc d'extinció del que va ser un antic cultiu a l'època medieval de la finca del Campàs, en què va existir antany un extens palmerar que va existir al costat del mar a la costa de Torreblanca. Els terrenys de les salines amb un sòl de terra format per dipòsits amb escassa permeabilitat compost de partícules de argiles, margues i llims, es van llaurar i anivellar en els anys 60 del segle XX, per plantar arròs, però no va ser un terreny apte per l'altíssima salinitat que contenia el terreny pel qual es va abandonar el projecte. Amb el cultiu i l'anivellació del terreny per a l'agricultura es van esborrar els vestigis dels marges de les eres i les parcel-les salineres. En la dècada de finals dels anys seixanta i principis del setanta l'exèrcit de terra va fer maniobres militars en aquest lloc durant uns anys, arribaven les companyies per ferrocarril a l'estació de Torreblanca, i baixaven a la costa a muntar els campaments, feien pràctiques de tir d'armes lleugeres i artilleria, l'exèrcit va habilitar la zona anomenada la trinxera per acampar, terraplenant per a tal fi un quadró del terreny saliner inundable d'unes dues hectàrees que van alçar més d'un metre, terraplenat el terreny amb graves i còdols del Serradal confrontant. A les salines han proliferat com a vegetació autòctona el canyís i les salicòrnies (salobreres) que han servit de pastura durant segles per al bestiar oví i boví. 
CONCLUSIONS:
La finalitat de l'elaboració de la sal, i la destinació de la producció al comerç, seria fonamentalment per al proveïment de sal als ramats de bestià, per a la salaó de peix i per al consum humà. L'economia salinera d'este indret, va poder ser un element substancial per a l'organització d'este territori medieval d'Albalat, Torreblanca, Xivert, Alcalà i Capicorb. Hi a la possibilitat d'establir certes relacions entre l'explotació salinera, i una de les activitats econòmiques més important en l'època medieval com va ser la ramaderia.
ADDENDA:
- (Jaume I, ordena als homes dels termes de Morella, Culla, Cervera, Coves de Vinromà, Albalat i Benifassà, no compren sal que no siga de Peníscola).
Fuente: J. Sánchez Adell (1975): "Notas para la historia de la sal en la Edad Media". Millars, II. Castelló (1975), pp. 29-45. Revisada la transcripció en 1999 a partir del manuscrit de referència
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí nº 1754 de Jaume I. Còpia autoritzada de 1304. Año1263, agost 24. València
Texte original: “Hoc est translatum bene et fideliter factum idus ianuarii anno Domini millesimo trescentesimo tercio, sumptum a quadam litera papirea illustrissimi domini Jacobi, felicis recordacionis regis Aragonum, sigillata sigillo suo minori cereo fixo in dorso, tenor cuius litere dignoscitur esse talis:
Jacobus Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.
Fidelibus suis universis hominibus de Morella et terminorum suorum, de Culla et terminis suis, de Cervaria et terminis suis, et hominibus de Coves et terminis suis, de Exivert et terminis suis, et hominibus Albalat, et termini fratrum de Benifazano; salutem et graciam.
Mandamus vobis firmiter, quatenus omnes vos superius nominati, utamini de sale Paniscole et accipiatis de eodem et non aliquo alio sale.
Et hoc non mutetis aliqua racione.
Scientes quod si aliquis vestrum usus fuerit alio sale, nisi de sale Paniscole supradicto, unicumque inventus fuerit utente alio sale, amitat bestiam et omnia que secum apportabit sine aliquo remedio.
Datum Barchinone IX kalendas septembris anno Domini millesimo ducentesimo sexagessimo tercio.
Sig+num Petro Ferrarii, notarii publici Valencie, testis.
Sig+num Mathei Calonge, notarii publici Valencie, testis.
Sig+num Guillermi de Verneto, notarii publici Valencie, qui hec fecit fideliter translatari die et anno in prima linea contentis”.

CARTA PUEBLA DE CABANES:
- (Año 1243, juny 19. Ponç de Torrelles, bisbe de Tortosa, atorga la carta pobla de Cabanes).
Fuente: Enric Guinot Rodríguez (1991): “Les cartes de poblament medievals valencianes”.
Edició d'Enric Guinot Rodríguez. València 1991, pp. 170-173.:
Texte original: “Notum sit cunctis quod nos, Poncius, Dei gratia dertusensis episcopus, et nos Guillelmus, prior eiusdem loci, assensu et voluntate totius capituli nostri, damus et concedimus vobis Johani de Na Rama, Allegre, P. Ferrario, A. Cathalano, Aquiloni de Cabacerio et Bartholomeo de Alcurisia, et omnibus aliis populatoribus presentibus ac futuris, villam de Cabanis cum suis terminis et affrontationibus universis, sicut includitur ab oriente in serra sub Quexa, que dividit cum Albalato; a merydie in visu Mirabeti et in serra que dividit cum Suffera et Rixser, usque in visu de Burriol, de serra in usque ad podium de Gaydones, et de podio de Gaidones usque ad archum sicut dividit cum Villafamez, de archu usque ad mesquitam que dividit terminos de Cabanis et de Benifaxo; a circio in capite honoris Petri Alegre, et sicut terminus dividit ad baranchum de Subarra, [et de barrancho de Subarra] usque ad serram de Quexa, que dividitur cum Albalato.
Sicut dividunt istis terminis et affrontationibus includuntur, damus vobis et vestris in perpetuum per nos et omnes nostros successores dictam villam, cum omnibus terris, lignis, arboribus, aquis, pascuis, ad omnes usus vestros, cum suis pertinentiis et universis ad bene populandum, excolendum et laborandum.
Ita quod in eadem villa instituatis octuaginta populatores qui in ipsa villa hereditatem et suas habeant mansiones continuam residentiam facientes.
Ibidem, infra autem predictos terminos ville de Cabanis supradicte, nostram nobis dominicaturam retinemus.
Damus etiam vobis et vestris in perpetuum vallem de Rixer, in qua vestros ortos construatis. Set in eadem villa retinemus nobis molendina et duos ortos, quorum ortorum unusquisque in se contineat unam fanechatam seminature.
Retinemus etiam nobis et successoribus nostris decimam et primiciam panis, scilicet vini et olei et ortaliciis, et de omnibus aliis fructibus quos terra producit.
Et decimam et primiciam similiter de omnibus animalibus in hunc modum, quod pro vitulo, pullino, eque vel asine, detis nobis pro unoquoque VI denarios iachcenses, et de omnibus autem capris et porcis detis nobis decimam et primiciam fideliter et integre, et de pullis vero et anseribus, si populator unum habuerit vel centum, aut amplius, det nobis pro decima unum quilibet populator.
Item, pro locido retinemus nobis quod unaquaque hereditas populatoris det nobis mediam fanecham tritici et mediam fanecham ordei, liceatque vobis ferrarium vestrum vel ferrarios habere quos volueritis. Si vero ferrarius fuerit indecens vel mali operator, et vos a nobis moniti dictum ferrarium corrigere volueritis, nos ipsum expellere possimus et vos alium inducatis, qui operam faciat populatoribus competenter. Quicumque autem ferrarius aut ferrarii inductus vel inducti fuerint, teneantur opera facere episcopo et priori, que necessaria fuerint laboratoribus nostrarum dominicaturarum, sine omni missione nostra vel expensa, et de locido vero absolvimus omnes populatores ab hoc presenti festo sancti Johannis usque ad duos annos, et ex tunc ab omnibus dictum locidum habeamus.
Item, retinemus nobis quod unusquisque venator predicte ville de Cabanis teneatur nobis dare, si venationem exercerint semel in anno, et in Natale Domini, duo paria cuniculorum.
Item, retinemus nobis omnes furnos et molendina que in termino dicte ville de Cabanis, et in valle de Rixer edificari poterunt; itaquod nos teneamur vobis coquere panem pro vicesimo quinto pane; teneamur vobis bladum molere pro sexta decima mensura.
Si quidem, retinemus nobis et successoribus nostris iusticias et stachamenta atque firmamenta.
Predicta autem omnia damus vobis et successoribus vestris, ad bonas consuetudines civitatis Illerde.
Si vero causa sive placitum fuerit inter vos omnes, et vos vel aliquem de universitate vestra, teneamini sub nostro iudice respondere, qui vobis non possit nec debeat esse suspectus, et si ab illo volueritis appellare liceat vobis.
Ita tamen, quod coram alio iudice a nobis constituto, qui suspectus haberi non possit causam appellationis prosequamini sub eodem.
Et si causa sive placitum inter nos et vos fuerit, liceat vobis semel appellare a baiulo sive iudice nostro, qui ibi pro nobis fuerit institutus ad convicinos vestros.
Et si aliam appellationem facere volueritis ad nos, faciatis eandem.
Idem retinemus nobis exercitum, ut quandocumque episcopus dertusensis, vel ecclesia, exercitum fecerit vel cavalcatam, teneamini sequi ipsum; sed ad cumulum gratiarum, vos ab omni exercitu vel cavalcata absolvimus, ab hoc preterito festo Pasche usque ad sex annos.
De omnibus siquidem inventionibus vel trobis, hanc inde medietatem inventor et nobis aliam retinemus.
Addimus etiam districtius inhibentes, quod nullus miles vel populator seu habitator ville de Cabanis vel totius termini Mirabeti, in cuius termino predicta villa consistit, guerram vel pignus aliquod facere presumat, nisi de spetiali licentia episcopi et prioris liceatque vobis et vestris predecessoribus in perpetuum honores et possessiones predicte ville de Cabanis vendere, inpignorare, vel alienare, omni vestro consimili laboratori, preter militibus atque sanctis.
Quod est actum XIIIº kalendas iulii anno Domini Mº CCº XLº IIIº.
Ego, Poncius, dertusensis episcopus subscribo.
Sig+num Guillermus, prioris. Ego, Dominicus, prior claustralis, subscribo, sig+num. Ego Bernardus, archidiaconus dertusensis, sig+num. Arnaldi, dertusensis sacriste, sig+num. Petri de Podio, dertusensis hospitalarii, sig+num. B. de Fenolario, precentoris Dertuse, etc”.

BIBLIOGRAFIA :
-M. BETI: "La gabela de la sal en Peñíscola", BSCC I, 1920.
-N. P. GÓMEZ SERRANO: "Contribució al estudi de la molinería valenciana mijeval", II Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Valencia, 1923.
-ALMELA Y VIVES, F.1961: "Aspectos del vivir cuotidiano en la Valencia de Fernando el Católico", en el V Congreso de Historia de la Corona de Aragón, tomo 5, Zaragoza, 1961, págs. 203-261.
- F. QUEROL FAUS; La vida valenciana en el siglo XV, Valencia, 1963.
- F. ROCA TRAVER: "El tono de la vida en la Valencia medieval", BSCC LIX, 1983
- AZUAR, R. 1999: El paisaje medieval islámico del sur valenciano, pp. 49-59. Geoarqueologia i quaternari litoral. Memorial Maria Pilar Fumanal. Universitat de València, València.
- FUMANAL, P. 1993.: Litoral y poblamiento en el litoral valenciano durante el Cuaternario reciente: Cap de Cullera-Puntal de Moraira, pp. 249-259. Estudios sobre Cuaternario. Medios sedimentarios. Cambios ambientales. Hábitat humano. Universitat de València.
- LÓPEZ GÓMEZ, J. y LÓPEZ GÓMEZ, A. 1986: El poblamiento tradicional en las costas
valencianas: la dualidad ribera-huerta. Cuadernos de Geografía, 39-40: 263-288.
- MARTORELL, J. 2001: El món mariner del Cabanyal. Engloba Ediciones. Valencia.
- MATEU, J., SANCHIS, C. i FERRI, M. 1999: El golf de València durant els segles XVI i XVIII. Canvis ambientals, 367-374. Geoarqueologia i quaternari litoral. Memorial Maria Pilar Fumanal. Universitat de València, València.
- PIQUERAS, J. 1999: El espacio valenciano. Una síntesis geográfica. Editorial Gules. Valencia.
- ROSSELLÓ, V. 1986: L’artificialització del litoral valencià. Cuadernos de Geografía. 38: 1-28.
- ROSSELLÓ, V. 1991-1992: El terme Grau i la nomenclatura dels estanys litorals. Notes de Geografia Física, 20-21. Universitat de Barcelona.
 -MARTÍ DE VICIANA, RAFAEL: Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino, Tomo III. Valencia: Departamento de Historia Moderna de la Universidad de Valencia, 1972.
- BOIRA I MAIQUES, JOSEP VICENT, 2004:  Paisaje cultural y patrimonio litoral valenciano. Departament de Geografia. Universitat de València.
- PLATA MONTERO, A. 2006: El ciclo productivo de la sal y las salinas reales a mediados del siglo XIX, Vitoria, 2006.
- Sánchez Adell, J. (1975): "Notas para la historia de la sal en la Edad Media". Millars, II. Castelló (1975), pp. 29-45. Revisada la transcripció en 1999 a partir del manuscrit de referencia.
- PRADES BEL, Juan E. (2012): “Castillo de Xivert”. Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios. 2012.
- PRADES BEL, Juan E. (2012): “Capicorp”. -2-1-2012. Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios. 2012.
- PRADES BEL, Juan E. (2013): Cultura y patrimonio natural de Torreblanca. Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios. 2013.
- PRADES BEL, Juan E. (2013): “La geologia de la Plana de Albalat” . 20-1-2013.Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios.  2013.
- GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1991): “Les cartes de poblament medievals valencianes”.
Edició d'Enric Guinot Rodríguez. València 1991, pp. 170-173.
ARCHIVO: SALADARES.