GENTS,
COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE
CASTELLÓ:
Per: JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memories i patrimonis).
(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…
(Temátiques): DADES PER A LA HISTÒRIA DEL CAMÍ REIAL DE VALENCIÀ A TORTOSA:
"LES
OBSERVACIONS I EXPERIÈNCIES DEL IL·LUSTRE VIATGER I ESCRIPTOR JOSEPH TOWNSEND,
DEL SEU PAS PER LA “VENTA DELS FRARES” DE LA RIBERA
DE CABANES I PER TORREBLANCA, AL JUNY DE L'ANY 1787".
Escriu: JUAN E. PRADES BEL.
INTRODUCCIÓ: Este article, està dedicat al pas del prestigiós escriptor de viatges i explorador anglés Joseph Townsend per la Ribera de Cabanes, este il·lustre viatger e investigador va recorrer part d'Espanya en un viatge èpic d'un any i mitx, entre 1786 i 1787. En el tram comprès entre València i Tortosa, ja de retorn cap a França, Townsend va utilitzar la ruta de la carretera del camí reial, viatjava en una calesina i anava acompanyat únicament amb l'amo del vehicle, que li feia també de guia turístic i l'assistia en les traduccions i converses amb els natius de les diverses regions espanyoles, quant varen pasar els dos companys per l'actual Ribera de Cabanes, era el día 23 de juny de 1787, i varen parar a descansar de la cabalgata, i a refrescarse a la Venta dels Frares, a la vegada que observar i coneixer l'entorn, la gent i la historia del lloc, pareix que a Townsend li agradava el que veia, i de la Venta dels Frares en resalta les cenies d'extracció d'aigua, i va dedicar-li temps i paraules a la seua estança i experiència de la observació del pas per este territori, el seu testimoni i opinions ens aporten un interesant text notarial d'introducció a la vida de aquells moments, fent un relat sobre la gent i el territori, i les activitats i produccions i els aprofitaments agricoles i ramaders, tot els detalls pronunciats per Townsend están relatats més endavant en la exposició documental, i de la arrivada al Plà de la Ribera d'Albalat començava aixi la redacció: “A les onze del matí ens refresquem en una Venta que pertany als frares del convent de Sant Antoni de València, i les sénies del qual,…” . Townsend amb esta breu frase escrita en 1787, fa un bon aclariment sobre la propietat de la que interprete que es la coneguda posteriorment com la Venta de la Senieta, que pareix va ser construida ja dins de les terres del convent hospitalari de Sant Antoni, posteriorment a la seua amortització o abandonament de la activitat com a venta-hostal, la propia casa-convent podria ser ser la segona Venta dita dels Frares, cosa que personalment creía que la Venta de la Cenieta originalment Venta dels Frares, estava tan sols confrontada amb les propietats del convent hospitalari, i es possible que la Cenieta fos propietat de la casa-convent. La conclusió que en trac, com a teoría de treball i d'interpretació, és que en este indret ens trobem amb diverses denominacions relacionades amb la hospederia i les terres del convent-hospital de Sant Antoni, estos varios topónims i noms d'indrets citats en textos antics son la Venta de la Senieta, la Venta dels Frares 1ª i 2ª, Mesón de los Frailes, Mesón de San Antonio Abad i Convent i casa dels Frares, Venta de Sant Antoni o Venta de Germán. Tot apunta a que els frares del convent de Sant Antoni, varen construir i eren els propietaris de la Venta dita en el segle XVIII dels Frares, i la teníen posiblement arrendada a un particular per a traure rendes amb les que poder mantenir el convent i les funcions hospitalaris de la congregació d'atenció als malalts. El fet es que esta Venta de posible gestió particular o directament portada pels propis frares de la casa-convent a donat servici diari a les diligencies i als seus pasatjers, als correus, i als carreters i viatgers particulars al llarg de dos segles. En l’any 1791 l'Ordre Antoniana va ser extingida en Espanya per el papa Pius VI, a petició del rei Carles III , repartint-se els seus béns i rendes de la Órdre eclesiástica entre hospitals, esglésies locals i ajuntaments, que estaven encarregats de seguir amb el servei prestat per l'Ordre d'atenció als malalts, en desferse el convent van passant a mans privades totes les terres i propietats de l'Ordre en la Ribera de Cabanes. La anterior Venta dels Frares pasa a denominarse alternativament la Venta de la Senieta que coneixem, i en la casa del frares o convent hospitalari es crea la nova Venta dels Frares o Venta de Sant Antoni gestionada per mans particulars, la casa-convent del frares comprenía tota la frontal de cases existens i el claustre, cementeri, celdes dormitori, hort, etc. que correspon a la plaça de detrás de la Venta de Germán ón es fan els bous a festes, la casa convent tenia unes mides rectangulars d'aproximadament uns 60 metros de façana per 50 metres de profunditat, en l’actualitat tot el barri és conegut i denominat com la Venta de Sant Antoni (XVIII-XIX) o Venta de Germán (de construcció al segle XX, sobre l'antiga casa convent). El antic convent poc a poc amb les desamortizacions es va trosejar i van anar desapareixent la seua existencia. De la casa dels frares i el convent-hospederia, tan sols queden les evidencies d'una xicoteta part de l'obra, que han sabut conservar els propietaris, parts del parament del convent són visibles en el Bar La Tasca, i la Casa de Dora i Daniel Mulet, …)
Joseph Townsend va descriure als espanyols que va anar coneixent en el seu viatge: “Van ser moltes les vegades que em vaig veure obligat a admirar la il·limitada generositat dels seus habitants. Si expressara tot el que sent, en rememorar la seua bondat, semblaria adulació; però m'atrevisc a dir que la senzillesa, la sinceritat, la generositat, un elevat sentit de la dignitat, i uns ferms propòsits de l'honor són els trets més prominents i apreciables del caràcter espanyol".
EL VIATGE DE JOSEPH TOWNSEND PER ESPANYA ENTRE 1786 I 1787: Joseph Townsend es un prestigiós estudiós humanista i naturalista, te formació académica de mètge, geòleg, teòleg i oficiava de vicari de Pewsey (Wiltshire, el Regne Unit). Al gener de l'any 1786, a l'edat d'uns 47 anys Joseph Townsend va iniciar un viatge de més d'un any per Espanya, on va tindre l'ocasió de conéixer la cort de Carles III i a importants figures de la política espanyola com el comte de Floridablanca i Francisco Cabarrús, i amics personals com el filòleg Francisco Pérez Bayer i Benicassim. Però, també va entrar en contacte amb la gent senzilla del món rural agropecuari, recopilant dades de molt diversa índole: població, produccions, sous, preus, comerç, impostos, costums. En aquest viatge estudia els temes científics que més li interessen a les regions que visita, com la composició dels sòls, la seua geologia i la seua vegetació, el desenvolupament de l'agricultura i la indústria, les institucions dedicades als pobres i la seua protecció sanitària. Joseph Townsend va descriure les condicions en què vivien els espanyols i el despotisme amb què s'executaven les lleis, i també va fer un xicotet resum de les malalties endèmiques del país. Les vivències que va experimentar en aquest viatge es van plasmar en un llibre titulat “A journey through Spain in the years 1786 and 1787; with particular attention to agriculture, manufactures, commerce, population, taxes and revenue of that country”, esta obra va ser repartida en tres volums, que es van publicar en l’any 1791. El llibre va ser publicat en alemany també en 1791, i en idioma francés en 1809, la versió en espanyol no es va publicar fins a finals del segle XX, probablement a causa de les tirants relacions de l'època entre Anglaterra i Espanya, que desaconsellaven la publicació de llibres en els quals es criticara obertament a les administracions espanyoles, va ser en 1988, quan l'editorial Turner va publicar el llibre de Joseph Townsend amb el títol “Viatge per Espanya en l'època de Carles III (1786-1787)”, amb un pròleg de Ian Robertson. Així descriu Townsend als espanyols que va anar coneixent en el seu viatge: “Van ser moltes les vegades que em vaig veure obligat a admirar la il·limitada generositat dels seus habitants. Si expressara tot el que sent, en rememorar la seua bondat, semblaria adulació; però m'atrevisc a dir que la senzillesa, la sinceritat, la generositat, un elevat sentit de la dignitat, i uns ferms propòsits de l'honor són els trets més prominents i apreciables del caràcter espanyol.
"EL
VIATGE DE JOSEPH TOWNSEND PEL CAMÍ REIAL DE VALÈNCIA A TORTOSA A TRAVÉS DE
MORVEDRE, CASTELLÓ DE LA PLANA, BENICÀSSIM, BENICARLÓ I TORTOSA EN l’ANY 1787".
EXPOSICIÓ DOCUMENTAL: "EL TRAM DEL VIATGE DE JOSEPH TOWNSEND ENTRE CASTELLÓ DE LA PLANA I TORREBLANCA, EN L'ANY 1787":
Traducció al valencià del text de Joseph Townsend originalment escrit en anglès i publicat en francés i alemany:
Texte: “El 22 de juny al matí em vaig acomiadar del meu estimat amic Boneli, i vaig continuar el viatge en una calesina, acompanyat únicament pel meu guia, que era també amo del vehicle. A les cinc del matí del 23 de juny eixim de Castelló de la Plana, i després de descendir fins a un pla ens vam anar aproximant a les muntanyes i a la mar, fins a arribar a les Cases de Benicàssim, on ens parem uns minuts per a admirar una elegant església que allí va fer construir el meu savi amic don Francisco Bayer, amb objecte, segons crec, que albergue la seua sepultura.
- Des de Benicàssim vam ascendir entre les muntanyes, en les quals vaig trobar romer, timó, lavanda, margallons, Junípers, garroferes i gran quantitat de la bella “Nerium oleander”. Va atraure particularment la meua atenció el àloe americà, que creixia a les valls i havia florit a tot arreu, elevant les seues altes piràmides de floretes fins a una altura de més de vint peus.
- Varem veure a curta
distància, a la nostra dreta, el poble d'Oropesa, amb el seu castell ocupant la
part més alta d'una punxeguda penya. En ell, hi ha, un alcaide al comandament
d'una guarnició i defensada per dos canons d’artilleria, que tenen la missió de
protegir el territori enfront de les incursions dels algerians. Per davall
d’esta fortificació s'estén una plana coberta per tot arreu de vinyes i
cereals. Alguns ametlers, figueres i garroferes són testimoniatge del que el
país podria donar de sí; però, per desgràcia, l'agricultor no troba estímuls, i
tot el pla continua faltat d'un reg que les sénies podrien proporcionar en
abundància.
- A les onze del matí ens refresquem en una venta que pertany als frares del convent de Sant Antoni de València, i les sénies del qual, demostren que es pot obtindre amb bastant facilitat aigua, que en esta zona mai deixa de produir els cultius més rics.
- Tots els pobles dels voltants pertanyen al bisbe de Tortosa, que reclama i exerceix en ells un domini temporal. El bisbat s’encarrega de nomenar els magistrats, i rep de renda el 3/37 del blat, l'ordi i l'oli que es produeix, a més de 3/40 del vi. A part estes taxes, el llaurador paga també 1137 del seu gra, i 1140 del seu vi al capellà de la parròquia. Alguns productes estan, no obstant això, exempts del pagament d'estos drets; i així, per exemple, en un poble no cal donar res de la Dacsa o panís que es recull, mentre que en un altre poble semblant la immunitat regeix per als porcs i les garroferes.
- Les ovelles transhumants d'Aragó troben ací pastures d'hivern, pels quals han de pagar a la parròquia de Cavanes mil huit-cents pesos a l'any, dues-centes setanta lliures, a més d'un suplement pel mal que pogueren fer al blat.
- Molts pobles han vist
com les depredacions dels moros els arruïnaven completament i obligaven els
seus habitants a buscar refugi en Cavanes o en altres llocs més fàcilment
defensables.
Torreblanca
es troba en franca decadència. (
ADDENDA:
ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER
JUAN E. PRADES BEL:
L'ORDRE ELS GERMANS HOSPITALARIS DE SANT ANTONI A ESPANYA: L'Ordre Els Germans Hospitalaris de Sant Antoni a Espanya van tindre des del segle XII a Castella i des del segle XIII en el Regne de Navarra dos grans encàrrecs generals (o províncies) per a tots els regnes de la península. La congregació va ser canònicament unida a l'Orde de Malta en 1777 pel papa Pius VI. A Espanya, l'Ordre va ser extingida a petició del rei Carles III per un breu pontifici del papa Pius VI, publicat en 1791, repartint-se els seus béns i rendes entre hospitals, esglésies locals i ajuntaments, que estaven encarregats de seguir amb el servei prestat per l'Ordre d'atenció als malalts. Els membres de l'ordre antoniana van usar un hàbit negre amb la lletra Tau de color blau en el pit. Esta lletra és l'última de l'alfabet hebreu, que en grec correspon a la lletra Tau i és també coneguda com a creu de Sant Antoni.
VENTA
f. (castellanisme). Posada situada fora de poblat (val.); cast. venta. Venta o
posada chica: Hoc diverticulum, diversoriolum, Pou Thes. Puer. 5.
POSADA. Casa o lloc on algú està no contínuament, sinó temporalment, anant de camí o passant-hi un temps relativament curt; cast. posada. Al tornar que nós fèyem del Espital de Burgos en què nós posàuem, trobam-nos ab don Nuno... e apartam-nos ab ell... e anam parlan a la nostra posada, Jaume I, Cròn. 496. Manà'ls donar bones posades e ració, Muntaner Cròn., c. 54. Anaren cascú a ses posades, Pere IV, Cròn. 268. En tota la dita terra no y hauia posada decent per a sa altesa reposar, Villena Vita Chr., c. 1. La Infanta dix: Ací serà la vostra posada per aquesta nit, Tirant, c. 97. Un pelegrí... feya camí... per dins un bosch tot desolat, sense posada, Costa Agre terra 137. Especialment: a) Casa que els senyors o amos de possessió tenen dins la vila, per a allotjar-s'hi els diumenges i altres dies que els convé (Mall., Men.). Cresqué el ninet, y els seus pares... anaren a viure a la vila, ahont hi tenien una posada, Penya Mos. iii, 146.—b) Hostal, casa on es dóna allotjament a canvi d'una paga. Respòs l'ostaler...: en tota la mia posada no tinch sinó una pocha de farina, Graal 35.
BIBLIOGRAFIA:
- Juan Villuga, Pedro (1546):"Repertorio de todos los caminos de España: hasta agora nunca visto en el q[ua]l allará q[ua]lquier viaje q[ue] quiera[n] andar muy puechoso pa[ra] todos los caminantes co[m]puesto por Ped[r]o Juan Villuga vale[n]ciano, e impresso en Medina del Campo por Pedro de Castro, a costa de Juan de Espinosa, en el año 1546".
-Gonzalo Menéndez Pidal, 1992: "España en sus caminos", Madrid, Caja de Madrid, 1992.
-Gonzalo Menéndez Pidal, 1951: "Los caminos en la Historia de España", Ediciones de Cultura Hispánica, Madrid.
- Townsend, Joseph (1791): Viaje por España.
- Pedro Rodríguez de Campomanes, Conde (1761): Itinerario de las Carreras de Posta de dentro y fuera del Reyno. De orden de su majestat Carlos III, Imprenta de Antonio Pérez de Soto, Madrid, 1761.
- Cavanilles, Antonio Josef (1795): Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reino de Valencia. En la imprenta real, Madrid, 1795.
(CONTINUARÁ)
ARCHIVO FOTOGRÁFICO: "LA VENTA DE SAN ANTONIO ABAD DE LA RIBERA DE CABANES. ANTIGUA CASA HOSPITALARIA DE LOS FRAILES ANTONIANOS".
 |
| "Venta de Benecasi", grabado del año 1824, "Vistas en España", autor Edward Hawke Locker. |
Pura Gloria.
