ORPESA/OROPESA DEL MAR

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:

ORPESA/OROPESA DEL MAR EN EL AÑO 1.896, (DATOS PARA SU HISTORIA).

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

Datos del municipio de Orpesa/Oropesa del Mar (Castellón, Comunidad Valenciana) de hace 119 años recogidos en una antigua guía provincial de información general escrita y publicada en el año 1896 por Carlos Llinás y José Vilaplana, cuyos estudios y datos de la provincia se basaron en varias fuentes y en estudios publicados por el Instituto Geográfico y Estadístico, cuyo largo título era el siguiente “Castellón y su provincia. Noticias históricas, geográficas y estadísticas. Guía oficial y sumario industrial y mercantil. Seguidos de un indicador de legislación”, obra publicada en el año 1896 por la Tipografía de A. Monreal-Centro Hipotecario, Castellón-Valencia. En la cual en la parte tercera del libro dedicado a los pueblos de la provincia, se hacían referencias en la pag.72-73 al municipio de Orpesa/Oropesa del Mar con el contenido de las citas textuales siguientes (sic):

“OROPESA. 200 edificios y 688 habitantes. Forma la punta de su nombre.

Orpesa/Oropesa del Mar, años 70 del siglo XX

- Lindes: con Benicasim, Cabanes y el mar.

- Historia: Fué fundada por Sicorio en 1570 antes de J. C., llamándose Oro; los griegos focenses la convirtieron en Oropesa. Se cree que fué la Etevosa de los rómanos y que en ella murió Sertorio, El duque de Segorbe derrotó en sus campos á los agermanados. En la guerra de independéncia fué su castillo sitiado dos veces, volándole Souchét después de heróica resistencia de la guarnición. Nació en Oropesa D. Manuel Martí Zaragozá, lengüista doctísimo y escritor reputado.

- Producciones: - Las principales son algarrobas y cereales.

- Contribución: - Por urbana, 656'96 pesetas; por industrial, 410'40 p.; por rústica y pecuaria, 2884'75 p, y por consumos, 1.720´p.; Total, 5.672'11 pesetas.

- Está en su término la pantanosa laguna de Albalat ó de los Anades, cuya desecación en vano se ha intentado repetidas veces.

- Celebra fiestas el día de San Jaime y el 8 Octubre

Orpesa/Oropesa del Mar, siglo XX

- Tiene faro de 3ª. Es puesto de carabineros y estación de F. C., pasando también por él la carretera de Barcelona.

- Personal: Alcalde, D. Emilio Tárrega; Secretario Ayuntamiento, D. Felipe Meliá; Juez Municipal, D. José Riera; Fiscal Municipal, D. Tomás Lloréns; Cura Párroco, D. Valentín Aiza; Maestros, D. Federico Vidal y doña Vicenta Bayot; Torreros, D. Ramón Catalán y D. Eugenio Sales; Jefe estación F. C., D. Cirilo Llácer.”

FUENTES, BIBLIOGRAFIA, HEMEROTECA:

Llinás, Carlos - Vilaplana, José (1896): “Castellón y su provincia. Noticias históricas, geográficas y estadísticas. Guía oficial y sumario industrial y mercantil. Seguidos de un indicador de legislación”. Tipografía de A. Monreal-Centro Hipotecario, Castellón-Valencia. 244p. ,1896.

BIOGRAFIA: Manuel Martí Zaragozá “Dean Martí”, nació en Oropesa del Mar, Castellón, el 19 de julio de1663 , fue óbito en Alicante, el 21 de abril de 1737; escritor, helenista, epigrafista, arqueólogo y humanista español. Obras literarias : Sylva de Tyberis alluvione, Roma, 1688.; Notae in Theocritum.; Satyromastix.; Apasterosis, Madrid, 1722. ; Epistolarum Libri duodecim, Madrid, 1735; segunda edición, Amsterdam, 1738.; Pro crepitu ventris, Madrid, 1737.

VIES PECUÀRIES DEL TERME DE CABANES

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DEL TERME MUNICIPAL DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
VIES PECUÀRIES DEL TERME DE CABANES

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ: En l’actualitat ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals també són uns corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes que permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitud d’espècies de la fauna i la flora. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors de comunicació, històrics, paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos adicionals per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la botánica, el cicloturisme, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà neorural sentir goig de la naturalesa i poder facilitar-li la experiencia de

relacionar-se amb ella a través dels històrics itineraris de les vies pecuaries que cal preservar.

EXPOSICIÓ: Les principals Vies Pecuàries existents en el terme municipal de Cabanes són les següents: Corde'l de l'Arc Roma, Vereda del camí Vell de Benlloc, Vereda del camí Vell de Castelló, Colada del pou de la Bota, Colada de la Forqueta, Colada de la Bassa Blanca, Colada del Pinet, Vereda de la Ratlla dels Romans, Colada del Pou del Bou, Colada del Corral Nou, Colada del Pou la Blanca, Colada del barranc de Miravet, Vereda de la Mollona, Colada del Mar, Carrerassa de Torre la Sal, Colada del camí de La Tall, Colada de Don Carlos, Colada de Güell, Colada del Escorredoret, Colada del Castell, Colada de les Egües, Colada del Meme, Colada del Pou Nou, Colada de Torre la Sal, Colada de la Casilla, Colada de l'Abeurador de Miravet, Colada de Grilla, Colada del Corral d'Alberic, Colada de las Torres i Colada de la Ratlla. (JEPB, Torreblanca, 2015) 

ADDENDA: En documentació d'octubre 2008 aprovada pel Ple municipal de 26 de març de 2009 de l'Ajuntament de Cabanes, consta el següent còmput amb la descripció de les superfícies de les vies pecuàries afectades pel desenvolupament urbanístic del sector Torre de la Sal del PGOU de Cabanes:

Camí ramader núm. 12:Assagador/Vereda de la Mollonada 10.289,75 m² 8.639,69 m² (1)

Camí ramader núm. 23:Assagador/Colada de la Casella 2.117,19 m², 0 m² (2)

Camí ramader núm. 22:Assagador/Colada de la Torre de la Sal 11.129,21 m² 11.415,74 m².

Camí ramader núm. 14:Assagador/Colada del Camí de l’Atall 13.085,62 m² 26.759,46 m²

Camí ramader núm. 21: Assagador/Colada del Pou Nou 18.278,60 m² 11.419,58 m² (3)

(1) La superfície restant s'inclou en la Colada del Camí de l'Atall.
(2) La seva superfície queda inclosa en la Colada del Camí de l'Atall
(3) La superfície restant s'inclou en la Colada del Camí de l'Atall.

CORRAL DEL CERDÁ/CORRAL D'OÑA

ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME DE TORREBLANCA
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
CORRAL DEL CERDÁ/CORRAL D'OÑA
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ: El corral del Cerdá és un dels pocs corrals antics que queden al terme de Torreblanca, el qual és una mostra testimonial escassa i descriptiva d'aquests senzills tipus de construccions ancestrals, fets a l'estil de l'antigor com tradicionalment s'han fet durant segles

els corrals amb pedra seca i morter de terra, arena, graves i cals. Este article esta dedicat exclusivament al Corral del Cerdá, popularment conegut com el corral d'Oña, esta instal·lació ramadera va ser l'establiment de referència i fundació de la dilatada història d'una de les mítiques ramaderies de bous braus que han tingut al terme de Torreblanca, és la ramaderia fundada per la família Crespo més conneguda entre la gent del bou i veïns de Torreblanca pel sobrenom de “Oña” (els bous d'Oña). Els Oña són una saga familiar de ramaders de braus que durant tres generacions han portat en el seu ADN el nom de Torreblanca per tots el pobles i places de la província de Castelló i Terol, l'actual propietari d'este corral i continuador de la ramaderia de Oña és José Albert Llanes de Torreblanca. Alguns dels bous i vaques més populars de la ramaderia varen ser: Venenosa, Florista, Maravilla, Gitana, Salamera, Taronja, i bous Carbonero, Bandejero, Morico, Revuelto i el bou més famós i d'exit que va ser el mític Valenciano.
DESCRIPCIÓ: El corral del Cerdá de la “Carrassa dels Mangraners” es troba al costat de la partició de distribució agrària de les partides rurals del “Cerdá” i de "Els Pascualets" en el terme municipal de Torreblanca, va ser ubicat en la mallada ramadera dels Pascualets, també dita del Cerdá, de La Pedrera o dels Mangraners, hi és al pas d'un assegador pecuari, que

continua, amb l'inici d'un nou tram, és la carrerada ramadera local coneguda com la Carrassa dels Mangraners que a permitit durant segles arribar els ramats de bous i altres a les pastures del humedal del Prat de Torreblanca, a les marxa'ls i fins i tot a la mar a buscar el pas de la Canyada del Mar, i també els ramats, a través de esta via pecuària, podien accedir a les pastures del secà en les garrigues de la muntanya de la Mallà Grossa, els Revolcadors, Racó de la Medisa i altres indrets de les muntanyes de Torreblanca. El corral també està al costat del pas transversal NE-SO d'un antic camí ibèric, convertit en algún tram en l'actual camí del Cuartico (itinerari Torreblanca-Cuartico-Cabanes). La construcció original i l'ús no va ser la de fer-ne un sol corral com avui és el seu ús i propietat d'un sol amo. El corral ja estava fet, antes de l'any 1926, els amos antics que el varen construir molt possiblement foren llauradors benestants, i varen construir dos recintes de sendes propietats, és un conjunt de dos corrals originalment rasos sense cobert que compartien la mateixa paret mitgera. La concepció original de la construcció va ser la de fer dos corrals simètrics adossats i destinats a albergar animals de ramaderia extensiva, originalment ambos corrals i tenien sendes casetes adossades a les parets exteriors de cada corral, junt a la porta d'entrada als recintes dels animals. Les planimetries d'ambos corrals són de planta

rectangular, i varen ser construïts a meitat vessant d'un Tossalet, en la cara més arraserada al cara-sol que mira cap al Sud, este antic “retiro de ganado” es troba molt arrecerat traç el paravent de la muntanya i queda ben amagat dels gèlids vents del Nort. Els dos recintes varen ser construïts seguint el mateix desnivell de la pronunciada pendent de la muntanya, i assentat sobre un sol pelat de roca viva calcària cretàcica. El corral amb els anys ha anat suportant reformes i obres de manteniment, s'han elevat els murs de tancament més catxos per ser el més dèbils, és van obrir dos obertures adequant-les per a servir de moll de càrrega i descàrrega dels camions dels bous, i també fent un reforçament del perímetre d'obra nova amb blocs de formigó, huecos i ciment. A pesar del desgast per l'ús i per les reformes de a condicionament i manteniment de la instal·lació, el corral com a conjunt no a perdut la seua identitat i fisonomia. En l'actualitat de la segona dècada del segle XXI, la part Est del corral està en un estat prou original, en canvi el corral Oest està molt transformat, en este recinte es conserva una pedra-fita del corral, en general l'estat murer és bo i el conjunt conserva l'essència singular d'un corral antic. Avui dia encara dona alberg a caps de bestiar boví. Durant moltes dècades ha sigut el corral de referència de la ramaderia de bous braus d'Oña. (1) El Corral Est, amb unes mides de 20x13 metres i un total aproximat d'uns 260 m2 de superfície construïda, és un corral ras sense cobert, que está mol poc modificat. Va ser construït sobre una forta pendent i sobre un sol nu de roca calcària. La caseta que servia de refugi per als pastors té unes mides d'uns 8x4,5 metres aproximadament, esta adossada a la paret exterior del corral, al costat de la porta d'accés a l'interior del corral, hi han uns tres metros de porta a porta, es tracta d'un habitatge per al pastor, el sostre és molt apuntat i és a dos aigües i està cobert per cabirons i teules de terra cuita. La porta de fusta té un recobriment de xapes de ferro en la part inferior amb la intenció de protegir la fusta de l'aigua, té un brancal alt de pedra i un fumeral d'extracció de fums en la part superior i més alta de l'interior de l'habitatge. Crida l'atenció el llindar travesser superior de la porta, és un llindar pla i gran, de pedra picada en bast, ressalta la curvatura superior per a descarregar les forces muraries carregades damunt d'ell i desviant el pes cap als laterals per evitar que col·lapse la llinda, és una pedra de llinda amb un disseny estudiat i típic en els tallers dels antics picapedrers de Santa Magdalena de Polpís dels segles XVIII i XIX. Un altre element llamatiu del corral és el gravat d'una creu gran d'uns 20 centímetres esculpida rústicament en el llindar de pedra de la caseta, va ser gravada en la part superior del pilar esquerre de la porta, es tracta d'una creu feta molt possiblement per alguns dels pastors que va habitar en este corral. El motiu i la funció d'esta creu, ja que buscar-lo en el món de les supersticions, antigament en el precari mon rural i agrari precientífic de la comarca, es creia que col·locar una creu a la

porta d'una casa podia arribar a protegir o minimitzar per als seus habitants dels efectes de les malalties i de les dolencies, en segles passats era freqüent i corrent que la gent per promesa fera creus tallades o amb materials en les llindes de les portes o de les finestres. El mateix succeeix amb els estables i corrals, llocs pel recolliment dels animals, una creu sobre la porta del corral o a l'interior de l'estable és suponia que arribat el cas els podia protegir d'algunes malalties, maledicció i del mal d'ull de les bruixes contra els animals. Esta creu de llindar que hi ha al corral del Cerdá forma part d'un pensament màgic arcaic que no ha desaparegut, ja que en l'actualitat són moltes les persones que segueixen creient en les facultats protectores de certs amulets, rituals o fórmules que almenys els reconforta empíricament en la part suggestiva més interior. Els pictogrames de creus ja tenien estes significacions i usos en la superstició com amulets protectors i màgics, en temps prehistòriques i en cultures molt més anteriors de què este tipus de pictograma fóra adoptat com a símbol religiós pel Cristianisme. (2) – El Corral Oest amb unes mides del recinte de 20x14 metres, amb un total aproximat d'uns 280 m2 de superfície construïda. Este corral en part està cobert i està molt més transformat que el corral continuo. L'antiga caseta de pastors va ser transformada i ampliada en una àrea per a fer el triador del bestiá i un carregador elevat, originalment la caseta del pastor estava adossada a la paret exterior al costat de la porta d'accés a l'interior del corral, i en la mateixa posició i mides molt similars a la de l'altre corral. A l'engul Oest encara es conserva erigida una pedra-fita, que l'acredita com a corral amollonat lo qual son senyals per a poder ser ocupat o no. Coordenades: ETRS89, latitud 40º12'33,50''N, longitud 0º10'89,79'' E. X: 259.575,24. Y: 4.454.816,62. HISTORIA DE LA GANADERIA DE RESES BRAVAS DE DANIEL CRESPO "OÑA" DE TORREBLANCA. “En el término de Torreblanca, bueno para la crianza de bravo en la Comunidad Valenciana, se creó a partir de1926 la ganadería de "Oña". Después de la Guerra Civil 1936-39 el abuelo, José Crespo Gil, le compra a Samuel Flores, unas treinta vacas, traiéndolas a pie desde Albacete hasta las tierras de la Plana Alta de Castellón. Una vez en el Prat, junta las samuelas con vacas del terreno y toros del terreno. Y así durante veinte largos años. En 1947 se le vende la mayor parte de la ganadería a Batiste "El Gallo", y este último le vendería una punta a L'Hortolà. Por otra parte el hijo del ganadero, Daniel Crespo Roca, Oña, y su primo Vicente Compte quieren seguir con el ganado bravo. Los cuales añaden animales de V. Peris, German Vidal y Lozano de Valdelinares. Aún asi la ganadería se queda corta para cubrir todos los festejos a realizar, ya que los animales necesitan descanso tras las actuaciones. Y deciden comprar una buena parte del ganado de Teranyana de Vilanova que era procedente de Dulio de la Pobla de Tornesa. Muchas de las ganaderias de nuestra comunidad han intercambiado vacas o sementales a lo largo de su historia, pero "Oña" realiza muy pocos refrescos de sangre. En 1972 le compra el resto de las vacas a Teranyana, que ya tenia origen de esto como hablamos en el capitulo I. Y más adelante una pequeña punta de vacas a Andres Larios de Cuenca. Sus animales son famosos en la zona vendiéndole un buen lote a Besalduc de Sant Mateu en 1987, a Lucas de Vilafames en dos ocasiones en 1972 y 1974. A Juan Faet de Almenara incluyendo un toro y en 1993 a Germán Vidal. En 1999 Daniel Crespo le vende la ganadería, muy a su pesar, a José Albert Llanes, que mantiene el hierro. Los animales de "Oña" son poco corpulentos, culo de pollo y cuello fino. La arboladura les nace por encima de la testuz. Son listos, inquietos y de fuerte acometividad ante la presencia de la caña”. Articulo publicado en:
calleyplaza.blogspot.com.es/2011/11/daniel-crespo-ona-capitulo-I.html
calleyplaza.blogspot.com.es/2011/12/daniel-crespo-ona-capitulo-II.html
Agraiments a: José Albert Llanes, Daniel Crespo “Oña”, Amador Prades Domenech i Manuel Folgueroles Bellés .

“En homenatge als pastors, hòmens conscients, dels batecs de les ánimes de la terra i del firmament, i dels lligams de l'hom i la naturalesa”. (JEPB, Torreblanca, 2015) 

BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “ Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

LA VEREDA DE LA MOLLONÀ

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Temáticas): EL PAISAJE CULTURAL DE CAPICORB, PATRIMONIO NATURAL, HISTÓRICO, HUMANO Y CULTURAL.

(Temáticas): LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA D'ORPESA, LA RIBERA I CABANES (CASTELLÓ).

"LA VEREDA DE LA MOLLONÀ, UN CAMÍ RAMADER COMPARTIT PER CABANES I ORPESA".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Vereda de La Mollonà és un antic camí ramader de la província de Castelló (Comunitat Valenciana) que separa els termes municipals i jurisdiccionals d'Orpesa del Mar i Cabanes. Tot el seu itinerari corre compartit entre dos termes a cavall sobre la mateixa ratlla de partició dels termes d'Orpesa i Cabanes, és una carrerassa compartida per ambos pobles, els

Vereda de La Mollonà

mollons de partició són al centre de la carrerassa i cada terme aporte al pas el terreny de mitja carrassa. L'inici de la vereda ramadera de La Mollonà comença a l'extrem sud de la serra d'Orpesa, en el molló de partició dels tres termes (Orpesa, Benicàssim i Cabanes) des de lo alt dels montes mou en direcció Nord i comença a baixar per a buscar el pla litoral d'Albalat, seguint sempre per la mateixa ratlla de partició de termes a buscar l'aljub medieval d'Orpesa, que està contra el riu Chinchilla, i des de ahí trenca la direcció per a dirigir-se a acabar contra la mar. Esta vereda té un ample legal de 20,89 metres segons fa referència l'Orde Ministerial de 22 de desembre de 1.962, i una longitud aproximada d'uns 10.000 metres de recorregut, conta'n des de l'inici en el mateix molló dels tres termes, a buscar el litoral marítim per on passa i es fusiona amb la Colada Realenga del Mar o Canyada del Mar. (JEPB, Torreblanca, 2015) 

Vereda de La Mollonà

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I ARXIUS DOCUMENTALS:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “ Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

 

LA CARRERASSA DEL MEME

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA I CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DEL MEME
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrerassa del Meme és un dels camins ramaders que i han en La Ribera, al Pla del castell d'Albalat en el terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), esta via pecuària començava al peus de la muntanyeta de Vaquero, al costat de l'actual cementeri de la Ribera de Cabanes, i anava des de la Carrerassa de Les Torres fins a la Colada Realenga del Mar que passa paral·lelament a la costa i litoral mediterrani, en un recorregut d'uns 2.300 metres d'itinerari totalment recte. La carrerassa del Meme tenia la finalitat de permetre el pas a les raberes transhumans  i locals, i als  pastors dels voltants del polígon d'aprofitament de pastos número 5 anomenat "Mollonà-Pedrera", per a transitar per les pastures i desplaçar-se des de les muntanyes fins a la mar en direcció transversal Oest-Est per poder creuar per esta via amb facilitat les àrees de cultius agrícoles del Pla litoral de la Ribera de Cabanes, per tal d'arribar a les pastures del Prat de Cabanes, i connectar les pastures i abeuradors salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secà. Esta carrerassa té un ample legal que no real d'uns 35 metres. Les pastures i abeurades salobroses del prat aportaven a les raberes de pastura en extensiu la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària, molt essencial per al correcte creixement, desenvolupament i reproducció del bestiar que ingereix molt poca sal en la seva alimentació natural. El contingut de la sal (sodi i clorur), són elements minerals essencials per a evitar la deshidratació, i per afavorir la digestió i l'assimilació dels aliments, i la millora de l'estat de salut dels animals en general.
. El recorregut d'esta carrerassa del Meme és el mateix de sempre però en l'actualitat és un camí agropecuari asfaltat per a permetre circular al transit rodat agrícola. Al pas del camí ramader ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, estos són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani (entre els quilòmetres 401 i 402) que passarem per d'amunt d'un pont elevat (pont del cementeri), la carretera CN-340 (en el punt quilomètric 1.002) que cal creuar a peu pla, i el FFCC València-Barcelona (entre els quilòmetres 97 i 98) que es creua per davall d'un pont (pont de Pitarch). Antigament havia un tancat o corralissa de bous al cap d'amunt ha l'inici de la carrerassa al peus de la muntanyeta de “Vaquero”. Sobre el topònim del Meme pareix que correspon a l'apodo o mal nom apel·latiu d'un personatge conegut com el Meme. “Meme” en singular o “Memes” en plural és un mal nom conegut i popular, que correspon a un sobrenom històric familiar que tenen com apel·latiu els components de varies families de Torreblanca, la Ribera i Cabanes.

ADDENDA: (1) La Carrerassa del Meme esta dins del Polígon d'aprofitament de pastos número 5 anomenat "Mollonà-Pedrera" que comprén una extensió superficial pastable subjecta al règim d'ordenació de pastos de 1.414,31 hectàrees. Comprèn els polígons cadastrals núm 8, 9, 21, 22, 23, 29 i 30. El polígon "Mollonà-Pedrera" ve delimitat de la forma següent: Nord, polígon Albalat; Sud, terme d'Orpesa; Est, finca de l'Ajuntament de Cabanes denominada Prat  i al Oest, els polígons Mocoro i Miravet.

(2)Projecte de llei, de la Generalitat, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana (RE número 83.632). De l’ús i aprofitament de les vies pecuàries, autoritzacions d’ocupació temporal. Capítol I : Dels usos comuns generals i especials. Secció primera, Usos comuns generals: prioritari, compatibles i complementaris. Article 26 De l’ús general prioritari: L’ús tradicional de les vies pecuàries per a la transhumància estacional, la transterminància i la resta de moviments de bestiar de qualsevol classe serà lliure, gratuït i prioritari a qualsevol altre. En el normal trànsit per les vies pecuàries els ramats podran aprofitar lliurement els fruits i els productes esponta- nis d’aquelles. Així mateix, podran abeurar, pernoctar i utilitzar els descansadors que hi haja o que s’hi puguen crear.
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

TOPONIMOS Y NOMBRES GEOGRAFICOS MAS RELEVANTES DEL TERMINO DE CABANES

Topònims i  noms geogràfics més rellevants del terme de Cabanes, (Castelló):

    Noms:
1    Agulles de Santa Águeda
2    Albalat (partida de)
3    Albalat (fondo de)
4    Alchup
5    Alto Del Colomer
6    Assagador De Don Carles
7    Balsa De Quila
8    Barranc De La Rabosa
9    Barranc De Miravet
10    Barranc De Perchets
11    Barranc De Perrills
12    Barranco
13    Buscarrons

103    Instituto Torre La Sal

14    Camí Mortorum
15    Camino De Miravet
16    Camino Viejo
17    Campello
18    Camping Torre La Sal
19    Carrerasa De Les Eguas
20    Carrerasa Del Cuadro
21    Carrerasa Torre La Sal
22    Carrerassa De Escorredoret
23    Carrerassa De Güell
24    Carrerassa Del Castell
25    Carril De Valencia
26    Casa Campaina
27    Casa De Benafigos

28    Casa De La Sierra
29    Casa De Martino
30    Casa De Montoliu
31    Casa De Tena
32    Casa Del Llister
33    Casa Del Ponset
34    Casa Del Rullo
35    Casa El Garcho
36    Casa Perdiu
37    Casa Reposo Los Madroños
38    Casa Velasque
39    Caseta De La Mare De Déu
40    Caseta La Falcona
41    Caseta Sensegaña
42    Castell D'albalat
43    Castillo De Miravet
44    Castillo De Sufera
45    Cerro Campello
46    Cerro La Bomba
47    Cerro Mocorró
48    Colada De La Casilla
49    Colada De La Raya
50    Colada De Las Torres
51    Colada Del Barranc De Miravet
52    Colada Del Pou De La Bota
53    Colada Del Pou Nou
54    Colada Realenga Del Mar
55    Cordel Del Arco Romano
56    Corral De Comin
57    Corral De País
58    Corral De París
59    Corral De Queralt
60    Corral De Turio
61    Corral Del Horta
62    Corral Del Morrut
63    Costa Bella
64    Costa Del Campello
65    Cova Del Bisbe
66    Cuesta Del Cuartero
67    Depósito De Agua Potable Ribera
68    Donolivé
69    El Alchubet
70    El Azafranar
71    El Borseral
72    El Broseral
73    El Cerdanet
74    El Collet
75    El Empalme
76    El Escarnal
77    El Miravet
78    El Negre
79    El Pla De Alberich
80    El Polido
81    El Prado
82    El Prat De Cabanes I Torreblanca
83    El Pulido
84    El Rench
85    El Renc
86    El Tancat
87    El Ventorrillo
88    Els Armaris
89    Els Perchets
90    Ermita De La Asunción
91    Ermita De Les Santes
92    Ermita De San Miguel
93    Ermita Santa Águeda Y San Antonio
94    Ferradura
95    Fondó De Les Figueres
96    Font De Miravet
97    Font De Perelló
98    Font Salada
99    Font Tallada
100    Fusta
101    Gasiona
102    Gombí
103    Instituto Torre La Sal
104    La Costa
105    La Costá
106    La Cova
107    La Font Talla
108    La Lloma
109    La Molloná
110    La Pedrera
111    La Ribera
112    La Ribera
113    La Ribera De Cabanes
114    La Señora
115    Langostino
116    Les Codines
117    Les Marjals
118    Les Morenes
119    Les Santes
120    Les Santes
121    Los Llorenzos
122    Malla Grossa
123    Mallada Ampla
124    Mas Bou
125    Mas Céspedes
126    Mas Cuevas
127    Mas D'orelleta
128    Mas De Abelo
129    Mas De Albalat
130    Mas De Aquino
131    Mas De Bernardino
132    Mas De Bruna
133    Mas De Cameta
134    Mas De Campello
135    Mas De Casan
136    Mas De Celades
137    Mas De Charin
138    Mas De Chochim
139    Mas De Cholito
140    Mas De Cipriano
141    Mas De Climent
142    Mas De Coc
143    Mas De Cullero
144    Mas De Dotres
145    Mas De Ferradura
146    Mas De Gamba
147    Mas De Garramar
148    Mas De Greisech
149    Mas De Guimerá
150    Mas De La Marquesa
151    Mas De Llovet
152    Mas De Manzano
153    Mas De Moliner
154    Mas De Pero
155    Mas De Pigo
156    Mas De Raboso
157    Mas De Rita
158    Mas De Roig
159    Mas De Roque
160    Mas De Rovira
161    Mas De Santiago
162    Mas De Sec
163    Mas De Secos
164    Mas De Selmo
165    Mas De Tacons
166    Mas De Tarambana
167    Mas De Teulera
168    Mas De Vullgau
169    Mas Del Relonger
170    Mas Del Relonger
171    Mas Del Sequet
172    Mas El Maquil
173    Mas La Senieta
174    Mas Lanarda
175    Mas Rosaura
176    Mas Toriá
177    Mas Venancio
178    Masía Cándido
179    Masía Dávalos
180    Masía De Santa María
181    Masía El Gallo
182    Mojón Playa
183    Molino De Monferrer
184    Monte De Santa Águeda
185    Mortorum
186    Noguerets
187    Parc Natural El Prat De Cabanes
188    Pla De Burgá
189    Pla De Climent
190    Platja Cuartel Viejo
191    Platja De La Ribera
192    Platja La Ribera De Cabanes
193    Pobet Teulería
194    Pou De La Bota
195    Pou De La Mare De Déu
196    Pou De Les Foies
197    Pou La Hidráulica
198    Pozo De La Nina
199    Pozo Del Caballo
200    Pozo Las Torres
201    Puente De Pitar
202    Puntal Bajo
203    Racó De Gombi
204    Racó De La Caldera
205    Racó De La Rabosa
206    Racó De La Taulera
207    Racó Del Cervo
208    Rambleta
209    Rincón De Canelles
210    Rincón Negro
211    Roca De Mediodía
212    Rotes
213    Rótes
214    Serra Del Desert De Les Palmes
215    Serra Navives
216    Sierra De Ferradura
217    Tancat De La Munda
218    Torre
219    Torre Del Carmen
220    Torrocà
221    Tossal Redó
222    Umbría De Franco
223    Urbanización Ribera Del Mar
224    Verdoia
225    Vereda De La Tall
226    Villa Conchita
227    Villa Perts

ALTRES: Fondo de Albalat

EL CAMÍ RAMADER DE L'ASSEGADOR DE DON CARLOS

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA I CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
EL CAMÍ RAMADER DE L'ASSEGADOR DE DON CARLOS
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
L'assegador de Don Carlos és un camí ramader del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), la sendera es forma en la partició de la ratlla de termes de Cabanes i Benllóc, esta via pecuària baixa pel fons del barranquet del Brufol que és un ramal del barranc del Toll. Una dressera anava per la mallà barranc amunt, continuan per dins del terme de Benllóc a

buscar el camí del Cuartico i la bassa del Cullerá, situats al cap d'amunt del barranc del Brufol ha una distancia d'uns 800 metres més amunt de la ratlla de termes. Este assegador té un ample legal que no real d'uns 35 metres i una longitud aproximada d'uns 3.100 metres de recorregut, a contar des de l'inici a la ratlla de termes que pasa pel mitx del barranc del Brufol o del Contador, baixa'n pel fons del barranc en direcció Est, deixa atrás la muntanya i a partir del corral del Contador entra al pla per creuar-lo, i anar a buscar i acabar en trobar-se amb la zona d'humedal del Prat de Cabanes. La carrerassa de Don Carlos tenia la finalitat de permetre el pas als ramats del polígon d'aprofitament de pastos nº 6 anomenat "d'Albalat", per connectar i permetre moures a les raberes entre les diverses árees de pastures: Prat de Cabanes, Fondo de Les Figueres,  el barranc del Contador, abeuradors salobres, marxals i quadrons i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secà. Les pastures i abeurades salobroses del Prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. El recorregut de esta carrerassa en alguns trams ha desaparegut el pas, i en altres encara és possible seguir a peu, el itinerari passa per les partides de les Verdoies, la Mallá Ampla, el Contador i la Torrocá. Al pas del camí ramader ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, que creuen, intercepten i desconnecten la carrerassa tallant e impedin totalment el pas històric, estos impediments són l'autopista AP-7 E-15 del

Mediterrani, la carretera CN-340 i el FFCC València-Barcelona. Per a poder accedir al prat, històricament la carrerassa baixava recta com un fil fins al prat, però en l'actualitat cal pegar una bona volta i revolta per a poder superar les tres vies de comunicació que li tallen el pas, tal com és pot comprovar en quant s'arriba per la dressera del corral dels Cuartiqueros i a la tanca de l'autopista ens tallaá el pas, per creuar els ramats han de desviar-se del traçat històric anant cap al Nord-est seguint pel camí de contra l'autopista, ha el curs hídric del barranc del Toll que està a una distància des de el corral dels Cuartiqueros d'uns 500 metres, en el barranc cal anar i seguir pel mateix llit de cudols i passarem per baix de dos ponts, que pertanyen al de l'autopista AP-7 i el pont de la CN-340, i tot seguit trobarem un camí asfaltat, es tracta de la carrerassa de l'antic camí Vell de Castelló, caldrà virar per ell cap a la dreta per a trobar-nos a 125 metres amb la carrerassa de la Ratlla, per on s'ha de continuar en direcció cap a la mar, creuarem les vies del ferrocarril fàcilment per damunt d'un pont elevat, continuarem recte uns 440 metres, mentre passarem contra la corralissa de bous d'Oña que deixarem a l'esquerra i a la distància dita trobarem l'encreuament amb l'assegador o vereda del camí l'Atall, que caldrà continuar uns 650 metres en direcció Sud-oest cap a les agulles de Santa Agueda i per la partida de la Torrocá , als 650 metres trobarem un nou cruce de camins que correspon a la part final de la vereda històrica de Don Carlos que habiem

perdut, la continuarem uns 500 metres fins a finalitzar al prat, on antigament havia un tancat o corralissa de bous. En l'actualitat tota la zona esta molt desfigurada i transformada per ser una explotació minera en actiu d'extracció de turba del Prat de Cabanes.

ADDENDA:(1) L'assegador de Don Carlos esta dins del Polígon de pastos número 6 anomenat "Albalat" que comprén una extensió superficial pastable de 1.113,83 hectàrees, subjectes al règim d'ordenació d'aprofitament de pastos. El polígon nº 6 d'Albalat comprèn els polígons catastrals núm 3, 4, 5, 6, 18 , 19 i 20. El polígon ve delimitat de la forma següent: NORD, terme de Torreblanca i Benlloch; SUD, polígon Mollona-Pedrera; EST, finca de l'Ajuntament denominada Prat i OEST, polígon Pou de la Roca.

(2) El topònim de Don Carlos, ens transporta als conflictes de les guerres carlines del segle XIX. Popularment és creu que el topónim es refereix o correspon a l'infant Don Carlos que era Carlos María Isidro de Borbón i Borbón (1788-1855) i primer pretendent carlista al tron espanyol, amb el nom de Carlos V. La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó. (JEPB, Torreblanca, 2015)

BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p) 

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

 

CARRERASSA DE L'ESCORREDORET

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DE L'ESCORREDORET, UN CAMÍ RAMADER DE LA RIBERA
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Carrerassa del Escorredoret és un camí ramader de la Ribera en el terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), té un recorregut local i autòcton, el seu inici comença en la mallada del corral del Sabatero, una instal·lació ramadera ja desapareguda que estava a peu de monte contra la corba principal del barranc de la Rabosa. Este camí ramader o pas és en un punt planet del barranc i centrat entre les partides de La Verdoia i d'Albalat, on acudia el bestiá que habia en l'extrem septentrional de la Mallà Grossa, en eixir de la mallada es

Carrerassa del Escorredoret, La Ribera de Cabanes

formaven dos bifurcacions o carrasses, estes són la carrerassa Güell i la carrerassa del Escorredoret. És la carrerassa del Escorredoret la que ens ocupa, i tenia un ample legal d'uns 35 metres i una longitud aproximada de recorregut d'uns 2.300 metres, conta'n des del seu inici en el desaparegut corral del Sabatero per l'acció deforestadora de les grans transformacions citricoles d'un capitalisme nociu de mans mortes i destructiu, apart de l'observació la carrerassa baixa en direcció Est, creua el pla per anar a buscar i acabar en trobar-se amb el camí i vereda de l'Atall i posteriorment amb el camí del Pont Roig o camí del Fondo de les Figueres on acaba esta via pecuaria local, que tenia la finalitat d'obrir el terreny als conreus tradicionals i permetre el pas als ramats per a poder arribar a connectar les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, les abeurades salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de muntanya en el secá. Les abeurades d'aigua salobrosa del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. Corrals propers: corral del mas de “Primitivo”, Corral de Pepe del Castell, corral del Sabatero (desaparegut),.... El recorregut de la carrerassa en part encara és seguible a peu. Al pas del camí ens trobarem amb tres importants vies de comunicació que creuen i intercepten la carrerassa i cal salvar-los, són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani pel quilòmetre 399, la carretera CN-340 (entre els quilòmetres 1004 i 1005) i el FFCC València-Barcelona (entre els quilòmetres 100 i 101) que tan sol té un pontet de desguàs d'aigües, i seguidament ens trobem amb l'assegador o vereda del camí l'Atall. 

Carrerassa del Escorredoret

NOTES: (1) La carrerassa del Escorredoret esta dins del Polígon de pastos número 6 anomenat "Albalat" que comprén una extensió superficial pastable de 1.113,83 hectàrees, subjectes al règim d'ordenació d'aprofitament de pastos. El polígon nº 6 d'Albalat comprèn els polígons catastrals núm 3, 4, 5, 6, 18 , 19 i 20. El polígon ve delimitat de la forma següent: NORD, terme de Torreblanca i Benlloch; SUD, polígon Mollona-Pedrera; EST, finca de l'Ajuntament denominada Prat i OEST, polígon Pou de la Roca.
ADDENDA: En l’actualitat ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals també són uns corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes que permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitud d’espècies de la fauna i la flora. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la botánica, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà sentir goig de la naturalesa i poder relacionar-se amb ella. (JEPB, Torreblanca, 2015)
  BIBLIOGRAFIA:

- Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. m.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, página 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.

- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla / “Carrassa de la Ralla”

- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.

Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.