CARRERASSA DE GÜELL

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA I CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DE GÜELL, UN CAMÍ RAMADER DE LA RIBERA
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Carrerassa de Güell és un camí ramader local i autòcton del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), el seu inici comença en la mallada del corral del Sabatero, una

instal·lació ramadera ja desapareguda que estava a peu de monte contra la corba principal del barranc de la Rabosa. Este camí ramader o pas del ganado recollia el bestiá que pasturava per l'extrem septentrional de la Mallà Grossa, és en un punt planet del barranc entre les partides de La Verdoia i d'Albalat, on confluïen o es formen dos bifurcacions o carrasses, són la carrerassa Güell i la carrerassa del Escorredoret. Esta carrerassa Güell té un ample legal d'uns 30 metros i una longitud aproximada d'uns 1.600 metres de recorregut, conta'n des de l'inici en el mateix barranc de la Rabosa, anant en direcció Est creua el pla per anar a buscar i acabar en trobar-se al fi amb el camí i vereda de l'Atall. La carrerassa de Güell tenia la finalitat d'obrir el terreny als conreus i permetre el pas als ramats del Polígon d'aprofitament de pastos número 6 anomenat "Albalat", i permetre el traslado de les raberes entre les diverses árees de pasturatge : com són el Prat, el Fondo de Les Figueres, els abeuradors d'aigua salobre, les marxals i quadrons i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secá. Les abeurades d'aigua salobrosa del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. Corrals propers: el de “Primitivo”, corral d'Eugenio, corral de Leuba, corral del Sabatero... El recorregut de la carrerassa encara és seguible a peu avui dia per la partida del Fondo d'Albalat, al pas del camí ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, que creuen i intercepten la carrerassa, i cal salvar-los, són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani que té un gran pont elevat per passar-la, la carretera CN-340, que cal creuar-la a peu pla i esta en una corba, és un pas perillós per als ramats, i el FFCC València-Barcelona que tan sol té un pontet de desguàs d'aigües, i seguidament hi ha tan sols 50 metres ja es trobe amb l'assegador o vereda del camí l'Atall que té un ample legal d'uns 36 metres, cosa no certa per què ha sigut reduït molt l'ample de pas per l'aprofitament dels cultius agrícoles que han invadit i han aprofitat l'espai públic, reduint el pas a una mínima expressió del que va ser. (JEPB, Torreblanca, 2015)
NOTES:
 (1) La Carrerassa de Güell esta dins del Polígon de pastos número 6 anomenat "Albalat" que comprén una extensió superficial pastable de 1.113,83 hectàrees, subjectes al règim d'ordenació d'aprofitament de pastos. El polígon nº 6 d'Albalat comprèn els polígons catastrals núm 3, 4, 5, 6, 18 , 19 i 20. El polígon ve delimitat de la forma següent: NORD, terme de Torreblanca i Benlloch; SUD, polígon Mollona-Pedrera; EST, finca de l'Ajuntament denominada Prat i OEST, polígon Pou de la Roca. 
(2) El topònim Güell, al parèixer fa referencia o té alguna cosa ha vore amb la coneguda saga familiar dels Güell de Barcelona. 

BIBLIOGRAFIA:

- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader

- Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. m.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, página 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.

- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla / “Carrassa de la Ralla”

- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.

Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

 

LA COLADA DE LES TORRES

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA I CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA COLADA DE LES TORRES, UN CAMÍ RAMADER
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Colada de les Torres és un històric camí ramader del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), el seu inici comença en un indret medieval important com és el voltant del castell d'Albalat, on va estar ubicat l'antic poblat d'Albalat ja desaparegut, que va existir entre els segles XIII-XVI, era una xicoteta entitat municipal de l'antic Regne de València, i un lloc per on va passar el rei en Jaume I, que va fer parada en la seua església de Nostra Senyora de l'Assumpció o Santa Maria. Este indret és un lloc de mallada on confluïen tres vies pecuàries (Carrerassa de les Torres que ve pel camí romà, la Colada de les Torres que

continua en direcció cap al terme de Torreblanca i la carrerassa del Castell que porta a les pastures del Prat de Cabanes). La Colada de les Torres, té una longitud aproximada, d'uns 3.300 metres de recorregut, conta'n des de la mallada de l'església d'Albalat, anant en direcció Nord-est creuant en perpendicular el pla per anar a buscar el terme de Torreblanca on entra per la carrerassa de la Ratlla i continua pel Camí Vell de Castelló a trobar dita població. El seu recorregut esta molt desfigurat però en part encara és seguible a peu, el camí ha sigut tallat i modificat el seu traçat en varius trams, per la construcció de noves vies de comunicació com varen ser l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani que esta superposada i la carretera N-340 i també ha sigut reduït molt l'ample de pas per l'aprofitament dels cultius agrícoles que han invadit i aprofitat l'espai públic.
ADDENDA: La Colada de les Torres esta dins del Polígon de pastos o Cuarto ramader número 6 anomenat "Albalat" que comprén una extensió superficial pastable de 1.113,83 hectàrees, subjectes al règim d'ordenació d'aprofitament de pastos. El polígon nº 6 d'Albalat comprèn els polígons catastrals núm 3, 4, 5, 6, 18 , 19 i 20. El polígon ve delimitat de la forma següent: Nord, terme de Torreblanca i Benlloch; Sud, polígon Mollona-Pedrera; Est, finca de l'Ajuntament de Cabanes denominada Prat i Oest, polígon Pou de la Roca. 
(JEPB, Torreblanca, 2015)

BIBLIOGRAFIA:

- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. (s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, página 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial. (s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla / “Carrassa de la Ralla”

- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.

Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.

- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña. (s/p)

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

 

CARRERASSA DE LA RATLLA

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE TORREBLANCA
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DE LA RATLLA / “CARRASSA DE LA RALLA DE TERMES”
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ: La carrerada coneguda com carrerassa de la Ratlla de Termes pertany al terme municipal de Torreblanca en la comarca de la Plana Alta (Castelló, Espanya), és tracta d'un antic assegador de ganado, en la actualitat encara està considerat i reconegut com un pas de servei per al trànsit de bestiar a peu. Històricament este camí ramader ha format part de la xarxa de vies pecuàries dels territoris de l'antic Regne de València, estes antigues vies i passos del bestià es van institucionalitzar al llarg de tot el Regne de València des del segle XIII fins a l'actualitat. Les històriques vies pecuàries medievals van ser protegides pels reis, on en els vials principals es cobraven impostos als ramaders, al atravessar ponts i fronteres de senyorius i regnes, no és el cas d'este assegador que té un recorregut autòcton per dins del terme de Torreblanca. L'assegador de la Ratlla de Termes és encara en l'actualitat una via pecuària en ús i un corredor

mediambiental totalment recte, que permet als pastors i als ramats enllaçar les malees i garrigues de les muntanyes amb la Canyada del Mar, Reial de la Marina o Marítima que circula pel costat de la línia de costa. Els locals nomenen i coneixen a esta via pecuària local com la “carrerassa de la Ratlla”, que ha segut molt transitada i a permès als ramats especialment els de bovins ascendir cap a les muntanyes a pasturar als comuns de les malees del secà i boverals del Pla de les Roques, les Malees, i Revolcadors, majoritàriament este vial pecuari permetia als pastors practicar una alternança entre pastius relativament pròxims, com són les garrigues de muntanya del secà i els plans agrícoles litorals i els abeuradors i "pastisals" del Prat pantanós de Torreblanca.
EXPOSICIÓ: La “carrassa de la Ralla” entra al terme municipal de Torreblanca procedent del veí terme de Benllóc per el Molló dels Tres Termes (Cabanes, Benllóc i Torreblanca). D'una quota aproximada d'uns 230 metres d'altitud sobre el nivell del mar, la carrerassa marxa en ràpid descens en direcció NO-SE, a buscar el pla litoral de Torreblanca, en una línia recta, que baixa en paral·lel a cavall sobre la mateixa línia jurisdiccional que separen els termes municipals de Torreblanca i Cabanes. La carrerassa té una amplària legal de 15 metres, una longitud aproximada de 4.600 metres de recorregut des del Molló dels Tres Termes fins a la mar, passant en el seu descens per les partides rurals de la Cova d'en Cabás, Bonichous i

Verdoyes, passa per la zona d'assarbs o marchals i per El Escarnat, acabant en la via pecuària de la Canyada de la Mar (també dita Realenga, Marítima o Mediterrània) que circula pegada a la mar. El trànsit ramader usuari d'esta carrerassa està associat majorment al pas habitual dels ramats local, i ha segut molt utilitzat pel bestià que pasturaven en les deveses comunals i boverals de Torreblanca, i que els permetia anar de la zona pantanosa del Prat de Torreblanca fins a les pastures de les garrigues del secà situades al cara-sols i ha les parts altes de les muntanyes. Al llarg del seu recorregut des de les muntanyes fins a la mar s'entrecreuen o

conflueixen amb este pas vial uns altres camins i vials de comunicació tots orientats en direcció NE-SO, estos vials són: l'autopista AP-7 E-15, la carretera CN-340 , la Colada Camí vell de Castelló, el FFCC València-Barcelona, la Vereda de l'Atall, la Carrerassa de la Piqueta, la Carrerassa de Monet de d'Alt, la Carrassa de Monet de Baix-la Querola i acabant el seu recorregut finalment a morir en la mar, al enllaçar amb la Canyada del Mar (de la Marina, Realenga, Marítima o Mediterrània). A les colades ramaderes els valencians les anomenem carrerades, assegadors o assagadors, i tenen esta denominació els vials pecuaris que tinguen una amplària no superior als 20 metres. 
ADDENDA: En l’actualitat del segle XXI ens trobem amb un gran canvi econòmic, social, laboral i estructural, que ha produït la pèrdua progressiva de la ramaderia extensiva i amb esta, també la perduda de pastors, corrals, pastures i vies pecuàries, junt amb una falta de delimitacions clares de les vies pecuàries, s'ha provocat i produit l’ocupació agrícola o urbanística de molts trams de vies pecuàries que van desapareixen, ja que advertir que estes vies o ramals de pas són també corredors ecològics i biològics, a través d'estes vies naturals i verdes permeten sovint connectar distints espais naturals, les propies carrerasses i canyades si no están del tot asfaltades són llocs on han trobat acomodo multitut d’espècies de la fauna i la flora local. Devem de coinciar-nos i arribar a tindre la consideració i la perspectiva, de sentir els histórics ramals i assegadors ramaders com uns espais dignes de conservació pels hàbitats ecológics que alberguen i pels seus valors paisatgístics i medioambientals. De arribar a produirse un sentit nou de consciència col·lectiva i activament positiva per a la preservació de la memòria tangible i real del vials antics, seria convenient marcar-los i senyalitzar els itineraris i buscar de fomentar nous tipus d’usos per a les vies pecuàries, com poden ser les activitats recreatives i mediambientals, com el passeig, la observació, la botánica, el senderisme i altres activitats esportives a l'aire lliure que puguen permetre al ciutadà sentir goig de la naturalesa i poder relacionar-se amb ella. (JEPB, Torreblanca, 2015)
Diccionari catalá:
Carrerada: Camí ramader, que segueix el bestiar quan puja o baixa de les muntanyes als plans.
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.

- Prades Bel, Juan E.(2015): El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

LA CARRERASSA DEL CASTELL D'ALBALAT

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)

 LA CARRERASSA DEL CASTELL
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrerada anomenada "carrerassa del Castell" és una via pecuaria que está en La Ribera de Cabanes (Cabanes, Castelló, Comunitat Valenciana), este camí ramader es forma i naix en un históric indret medieval com és el propi Castell d'Albalat i l'esglèsia de reconquesta de Nostra Senyora de l'Assumpció o Santa Maria , on va existir l'antic i desaparegut poblat d'Albalat que va pertànyer al Regne de València, l'ubicació del lloc és al pas de l'antic camí romà per on va passar el rei en Jaume I, que va fer parada en l'església fortificada d'Albalat. Este indret és una mallada de corrals on confluïen tres vies pecuàries (Carrerassa de les Torres que ve pel camí romà, la Colada de les Torres i la carrerassa del Castell). La carrerassa del Castell, té una longitud aproximada, d'uns 1.600 metres de recorregut, conta'n des de l'Aljub d'Albalat, anant tan sols en direcció cap a la mar fins a les pastures del humedal del Prat de Cabanes. La mallada correspon a l'antic poblat independent d'Albalat que va existir entre els segles XIII i XVI, este poblat menut va ser ubicat a peu de monte a la part baixa del castell, per estos antics pobladors la ramaderia va ser una activitat important, i ha perdurat dita activitat fins a principis del segle XXI, perquè sempre han hagut pastors i ramats en este indret, els pastors més recents han sigut Pepe del Castell (epd) que tenia el corral i el mas in situ i Clemente que té el seu corral a uns 200 metres. Al lloc queden varios corrals de ganado un tan arruinats, tres cases, un aljub medieval i l'esglèsia, al estar ubicat a peu dels montes comúns i públics, l'acces a estes pastures era directe i els ramats tan sols eixir dels corrals i anar cap a la part Oest on estava l'aljub, tot al volta'n seu han sigut bancals de cultiu i tan sols a 200 metres més amunt dels propis corrals ja començaven els montes del comú, segles enrere el camí de la

carrerassa es difuminava en quant no hi havien cultius ni terres agrícoles, estes és concentraven ha les parts planes i baixes i als peus dels vessants i carasols dels turons, en les parts altes les raberes ja es podien escampar per les partides del Corral de País i Les Fontanelles, El Salt de la Novia, Albalat, Racó de la Rabosa, la Mallá Grossá i la Serra Navives, la carrerassa portava a les pastures del prat i les zones de sènies de regadiu, i permetia als pastors practicar una alternança entre terres de pastura relativament pròximes i ben diferents com són les garrigues de muntanya del secà, el plá, els quadrons, les sénies i

els pastisals del Prat pantanós de Cabanes. En l'actualitat i al llarg del segle XX són varios els vials de comunicació que és tropese la carrerassa, estos són la l'autopista AP-7 E-15 que per salvar este obstacle, es va construir un gran pont per passar la carrerassa i donar pas a les raberes i als llauradors, la carrerassa es trobe posteriorment amb la carretera N-340 (antic Camí Reial de Castelló) (entre els quilómetres 1004 i 1005), a continuació el FFCC València-Barcelona (entre els quilómetres 99 i 100) tan sol té un pontet de desguàs per on passen els animals , més avall és troba amb l'antic assegador o vereda del camí l'Atall i pel camí del Pont Roig o dels Quadrons acaba la

Carrerassa del Castell, La Ribera de Cabanes

carrerassa finalment als pastisals del Prat de Cabanes. (JEPB, Torreblanca, 2015) 

Pont de la carrerassa del Castell

BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

 

LA CARRERASSA DE LES EGÜES DE LA RIBERA DE CABANES

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DE LES EGÜES
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrerassa de les Egües és un històric camí ramader del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana) que ha format part de la xarxa de vies pecuàries dels territoris de l'antic regne de València, estes antigues vies i passos tradicionals del bestià es van institucionalitzar al llarg de tot el Regne de València des del segle XIII fins a l'actualitat. La carrerassa de les Egües naix al corral de País i acaba a la mar a l'antic cuartel dels Carabiners, este ramal té una longitud aproximada d'uns 3.600 metres de recorregut contan des de el propi corral de País, fins a la mar a l'antic cuartel dels Carabiners. Al costat del corral de País está el tancat o corralissa de bous braus de lidia de Fernando Salvador “l'Hortolà” (epd), en l'actualitat este ferro o divisa pertany als Germans Miró de la ramaderia de bous braus “La Ribera”. La carrerassa de les Egües és un ramal que ve a confluir amb l'assagador que baixa des de l'Arc Romà de Cabanes i que passa per contra la corralissa, el ramal de les Egües deixa i es

Carrerassa de les Egües, La Ribera de Cabanes

desprén de la canyada principal per a creuar en direcció NO-SE i en línia recta el pla litoral de la Ribera de Cabanes. La carrerassa passa en el seu descens per les partides rurals del Ventorrillo, l'Albalat i per la Torre. Des de principi dels anys setanta amb motiu de la construcció de l'autopista A-7 del Mediterrani es va tallar el pas, i el pas per la carrerassa la varen desviar pel pont de l'església d'Albalat distan a una distancia de 450 metres, en creuar-lo hi ha un camí per la banda de dalt de l'autopista que permet arribar i retornar de nou al pas original de la carrerassa, que porta recte cap als montes i pastures de les partides del Corral de País, Les Fontanelles, El Salt de la Novia, Albalat, Racó de la Rabosa, la Mallá Grossá i la Serra Navives, majoritàriament la carrerassa permetia als pastors practicar una alternança entre pastius relativament pròxims i ben diferents com són les garrigues de muntanya del secà, els plans agrícoles litorals, els quadrons i els pastisals del Prat pantanós de Cabanes. A part de l'autopista AP-7 E-15, és trobe amb altres vies que la creuen com són la carretera N-340 i antic Camí Reial de Castelló, el FFCC València-Barcelona al que se salva per un pont elevat, també és trova amb l'antic assegador del camí de l'Atall, passa per la zona d'assarbs o quadrons, acabant l'itinerari a la mar al costat del cuartel dels Carabiners ón empalma amb la via pecuària de la Colada Realenga del Mar (Canyada de la Mar, Marítima o Mediterrània) que circula pel costat i en paral·lel a la línia de costa. Al llarg de l'itinerari de les Egües hi ha varis corrals, a continuació cite algúns dels

Carrerassa de les Egües, La Ribera de Cabanes

pastors que tancaven en ells, estos son: (Juan Salvador (cabres), Joaquín Vallés i Pepita Miravet (epd) (ovelles), Josefina (Cabres), José Salvador (epd) del corral de "Vichac"(José Lleonart (epd) ) que está contra el pont de la via (ovelles), Clemente (cabres), Pepe del Castell (epd) (ovelles), rabera del mas d'Orelleta i corralisses de bestià gros:(Germán Vidal (bous braus), José Salvador l'Hortolá (epd) (bous braus), en l'actualitat queden en les muntanyes la ganaderia de bous braus de La Ribera dels germans Miró, apart havien altres petits ramats de bestià menut d'alguns veins, amb tan sol unes puntes d'animals (ramats casolans de pocs caps de bestiá, menys de 15 caps) i está la corralissa del mas d'Alloza.  La carrerassa de les Egües en l'actualitat está totalment asfaltada i urbanitzada i amb el nom cambiat, és l'Avinguda del Castell d'Albalat.  (JEPB, Torreblanca, 2015) 
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

 

CARRERASSA MON ROSSÍ

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE TORREBLANCA.
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRASSA DE MON ROSSÍ/CARRERASSA DE MON

ROSSÍ
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrassa de Mon Rossí és un camí molt antic que té en els seus orígens i motius fundacionals a la ramaderia , es tracta d'un camí ramader o via pecuària en el què té uns pas preferencial els ramats de bestiar, avui dia és un vial que ha segut convertit en una carretera asfaltada que poc té a vore amb la primitiva carrerassa tota de terra primer i a partir de le dècada dels anys setanta del segle XX, amb la meitat de la carrassa amb un sòl de terra per als peus pel ganado de pezuña, i l'altra meitat asfaltada per al transit rodat de vehicles calçats amb

neumàtics. En l'actualitat encara es circula sobre el traçat original. Cal aclarir que la paraula Carrassa és una abreviatura de carrerassa i també és un localisme típic de la forma de parlar dels veïns de Torreblanca. Una carrerassa és un camí secundari (colada), derivat d'un camí principal, que en este cas seria de la Canyada del mar o Mediterrània . L'itinerari de la carrassa de Mon Rossí és un recorregut autòcton tot per dins del terme de Torreblanca amb una distància total de 5 quilòmetres, que van des de la via pecuària principal que en este cas estaria contra la mar, és el pas de la Canyada del Mar, fins als terrenys de pastures de garrigues comunes de la serra del Raspall. El recorregut s'entén millor partint des de la mallada, que és el que fan encara avui dia els ramats locals assentats a la caiguda de les muntanyes de la serra del Raspall. Este camí ramader inicia el seu recorregut cap a la mar en la partida rural de Torreblanca de la Cova Fumá on hi havia un antic corral o corralissa del Rosí que ja ha desaparegut, l'emplaçament d'eixe corral seria una "mallada ramadera" al Racó del Sº Lluís, on començava l'assegador que discorre en direcció est-oest que creua transversalment la plana litoral de Torreblanca des de les muntanyes a la mar. En mapes antics esta via pecuària de la carrassa (carrerassa) de Mon Rossí consta amb el nom oficial de “Azagador del Rosí”. El trànsit ramader d'aquesta carrerassa està associat majorment al pas habitual dels ramats local, i utilitzat per les cabanes que pasturaven per les deveses comunals i boverals de Torreblanca de les partides dels Bovalars del Raspall, de La Cova de la Cova Fumá. Al llarg del seu recorregut des de les muntanyes fins a la mar entrecreuen i conflueixen amb este pas uns altres camins i vials de comunicació tots en direcció NE-SO, estos són l'autovia, l'autopista AP-7 E-15, la carretera general CN-340, el traçat ferroviari, la carrassa del Tato, camí del Bordar, camí del Marqués, camí del Bustalet, camí del Campàs, camí de Ribavaques, camí vell de Capicorb, camí de la Basseta Roiga i altres. 

BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

 

CORRALISSA DEL MARQUÉS

ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME DE TORREBLANCA
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA) 
CORRALISSA DEL CORRAL DEL MARQUÉS.
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
Del que es pot vore en l'actualitat de l'antic corral del Marqués són les seves pedres en ruïnes convertides en una precària corralissa dita igualment del Marqués, és una instal·lació sense rellevància, però és una mostra quasi extinta i un vestigi tangible d'una de les antigues corralisses i de les poquetes que hi han perdurat i queden vestigis dins del terme de Torreblanca, són unes instal·lacions que permeten fer-ne una interpretació evolutiva d'aproximació per á entendre la distribució i la ordenació del territori antropitzat a l'època medieval i moderna . Està instal·lació de quatre parets mal-fetes esta situada al vessant sud d'una muntanyeta de la mallada del Raspall, on conclou un assegador que baixa dels boverals del Raspall i comença un nou vial pecuari anomenat Carrassa de Mon Rossí i que arriba a morir a la mar traç empalmar al final del seu trajecte amb la Canyada Mediterrània o Canyada del Mar que va de Sud a Nord pel costat i en paral-lel a la mar. La corralissa ocupa el mateix lloc sobre les ruïnes de l'antic corral del Marqués desfet en la guerra civil, que estava més ben construït que l'actual corralissa, era amb pedres travades i cohesionades amb morter de cals, terra i cascall, d'este corral anterior que era el corral del Marqués tan sols queda el tram d'un fragment de mur, que és a la dreta de l'única entrada d'accés a l'interior del recinte tancat, el vano és a l'engul Sud del mur que mira cap a l'Est, el pas és una estreta porta comptadora que es tancava amb barres de fusta, de les que és poden vore encara els forats vuits que albergaven dits passadors. L'actual construcció és tan sols una simple corralissa envoltada de pedra, que ocupa el mateix perímetre i mides de l'anterior corral, es tracta una instal·lació molt simple i senzilla d'un sol recinte, amb una planimetria quadrada de costats iguals construïts una mica girat amb tendència romboïdal, sense cap distribució interior, amb unes mides de 19x19x19x19 metres amb un total d'uns 360 metres quadrats de superfície envoltada per murs, estos són de baixa altura entre 1,25 i 1,70 metres. El corral va ser construït en una apuntació romboïdal de manera que els quatre enguls marquessen els quatre punts cardinals. L'interior de la corralissa no té cap distribució interior i és sense cobert, on els animals que esporàdicament s'han tancat en ella han dormit sempre al ras, en l'actualitat és un establiment ramader abandonat, amortitzat, i sense ús, l'estat és ruïnós i deplorable pels que l'hem vist albergant ramats, alguns trams del tancat de murs de pedra están desmoronats o semi desmoronats per haver segut construïts tan sols amb pedra seca i mal fets de la seguent manera, tan sols col-locaven les pedres amuntonant-les en sec unes damunt les altres però sense travar-les entre si, és un sistema de paredar i reparar rapid peró frágil i precari fet pels mateixos pastors que a condicionaven ocasional i puntualment la corralissa tan sols amb la idea d'obtenir un simple cercat de pedra per als bous i ja els era suficient per què són uns animals tranquils i dropos que en tenir tan sols un metre de tanca ja no surten del corral. Tal com em vist és una instal·lació ramadera molt bàsica i senzilla que durant el segle XX que recorde ha vingut sent utilitzada com a corralissa pels pastors de bous de les ganaderies locals de Oña, Pusa i la Rulla entre altres, on tancaven esporàdicament tan sols quan pasturaven per les muntanyes dels volta'ns. A pesar de ser una instal·lació precària sempre a segut necessària i a fet molt bon paper als pastors de bous, és una corralissa d'ús lliure, habilitada al costat de la confluència de dos vies pecuàries, en una "mallada ramadera". El lloc on va ser construïda esta corralissa és a l'inici o final de la via pecuària de la carrassa (carrerassa) de Mon Rossí, on es podia i es pot recollir el bestiar per a descansar o per a contar els caps. La corralissa està ubicada en la part mitjana de la muntanya, en un cara-sol de dolça pendent i molt ben solejat orientat cap al sud-est i que rep calor tot el dia, té unes dimensions amb una capacitat d'alberg d'uns 360 metres quadrats de superfície lliure interior. El trànsit ramader d'esta corralissa està associat al pas habitual dels ramats local, i utilitzat per les cabanes que pasturaven per les deveses comunals i boverals de Torreblanca de les partides de Bovalar, Raspall i Freginals, els bous també passaven a pasturar per les fites del terme veí d'Alcalà de Xivert. Molts corrals i corralisses antigues les feien els llauradors amb la intenció i com a únic pagament que era la de poder tindre drets d'extracció sobre el fem que se dipositara en el corral que era de l'amo que el va construir i no del pastor que tancara en ell. En els segles passats el fem va ser un producte escàs i molt necessari pels llauradors, als quals els era d'un apreciat valor inigualable per la qualitat d'eixe abono i pel rendiment que obtenien en les rebudes, és feia servir dita matèria orgànica per a fertilitzar els conreus agrícoles. 
En les voltes del corral hi ha una espècie vegetal foránea, és tracta d'una planta crassa molt punxosa i perillosa per als animals o les persones que puguen rosar una mata esta espècie que presenta un comportament clar de Epizoocoria, les punxes són molt afilades, agudes i dures i penetren amb molta facilitat a qualsevol cosa que les rose, les puntes de les punxes tenen un micro-ànclatge que permet adherir-se a les punxes profundament baix de la pell i que dificulta molt les extraccions que són molt doloroses. Està planta crassa és de braços rastrers amb un porcionament fraccionat de segments articulats i ovoides, cada segment és una nova planta que busca emigrar per a poder colonitzar altres llocs, pel qual utilitza com a transport als animals per a desplaçar-se, els segments en passar els animals i rosar les punxes, estes se claven profundament a la pell, i la inèrcia de desplaçament i moviment de l'animal arrossega traç de si un o varius segments vegetals adherint-se al cos i potes dels animals, subjectats amb les múltiples punxes que tenen aquests segments que a la vegada es desprenen molt fàcilment de la mata mare i eixa és la qüestió que és la de convertir-se en un polizó vegetal i poder viatjar i recorre distancies adherits entre les potes, la panxa i la pell dels animals que transporten el que serà una nova planta a llargues distàncies, poc a poc van caient esporàdicament els segments al desprendes del seu anclatje amb el rose amb les herbes i matolls amb què és va tropezant els pas de l'animal, que va desprenen-se de la planta però no de les punxes que continuen incrustades i causa'n-li mal, l'única manera efectiva d'eliminar esta planta és destruir i reventar cada segment permeten que se podrisca . 
ADDENDA: El topònim de Marqués (corral del Marqués) ve a referir-se a una casa nobiliària de descendents de Jaume I que té propietats al terme de Torreblanca, i una casa de referència de la familia que és la torre del Marqués. Dades històriques remunten la construcció de la Torre del Marqués abans de la repoblació de Torreblanca a 1576, sent propietària Doña Blanca Cardona, propietària de diverses propietats del lloc. Donya Blanca era descendent de Jaume I. Les finques i pastures van ser propietat per enllaç matrimonial amb una Cardona de Tomás Ebri, el que en 1600, va mantenir pleits contra el Consell de Torreblanca per raó de les pastures del lloc de Miravet. En el pleit es constata que la propietat va ser anterior a la repoblació de Torreblanca de 1576. En 1679, el Consell de Rei de València, va rebre una demanda en nom de Donya Blanca Cardona i Ebri sobre drets de les propietats que aquesta posseïa en el terme de Torreblanca. La sentència va ser pronunciada en data 11 de juliol de 1679 a favor de la casa dels Cardona-Ebri, quedant perfectament amollonades les seves propietats de "La Torre" i "El Campàs ". Posteriorment va passar a ser propietat dels descendents de Donya Blanca, Don Joseph Salvador de la Figuera, Marqués de Villores, i després dels Selva Salvador. La propietat s'ha mantingut limitant els lindes d'una part, amb la muntanya, la serra, i d'una altra, amb el camí de les Marxals. En el seu moment es va deslindar la possessió amb la propietat comunal per l'assagador dels Mollons. Les propietats d'aquesta família nobiliària van anar passant per drets de herencies a les mans dels descendents de Donya Blanca Cardona, entre ells el Marqués de Villores, d'aquí el nom de Torre del Marqués. Coordenades: ETRS89: Latitud 40º14'0,82''N, Longitud: 0º12'1,89E. UTM31Coord.: X 261.837,98. Y 4,457.440,56.

Poema: Caminem per terres plenes de llegendes sense contar, on avantpassats nostres es forjaren en temps i en batalles, i varen ser eslavons vius i amortitzats de l'origen del nostre present, el silenci regnant en els paratges ens estranya i s'apodera de nosaltres. Escoltem amb respecte els espais que antany van habitar, gent d'altres temps, com nosaltres serem.JEPB, Torreblanca, 2015.
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

- Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

- Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

ARCHIVO.