CARRERASSA MON ROSSÍ

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE TORREBLANCA.
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRASSA DE MON ROSSÍ/CARRERASSA DE MON

ROSSÍ
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrassa de Mon Rossí és un camí molt antic que té en els seus orígens i motius fundacionals a la ramaderia , es tracta d'un camí ramader o via pecuària en el què té uns pas preferencial els ramats de bestiar, avui dia és un vial que ha segut convertit en una carretera asfaltada que poc té a vore amb la primitiva carrerassa tota de terra primer i a partir de le dècada dels anys setanta del segle XX, amb la meitat de la carrassa amb un sòl de terra per als peus pel ganado de pezuña, i l'altra meitat asfaltada per al transit rodat de vehicles calçats amb

neumàtics. En l'actualitat encara es circula sobre el traçat original. Cal aclarir que la paraula Carrassa és una abreviatura de carrerassa i també és un localisme típic de la forma de parlar dels veïns de Torreblanca. Una carrerassa és un camí secundari (colada), derivat d'un camí principal, que en este cas seria de la Canyada del mar o Mediterrània . L'itinerari de la carrassa de Mon Rossí és un recorregut autòcton tot per dins del terme de Torreblanca amb una distància total de 5 quilòmetres, que van des de la via pecuària principal que en este cas estaria contra la mar, és el pas de la Canyada del Mar, fins als terrenys de pastures de garrigues comunes de la serra del Raspall. El recorregut s'entén millor partint des de la mallada, que és el que fan encara avui dia els ramats locals assentats a la caiguda de les muntanyes de la serra del Raspall. Este camí ramader inicia el seu recorregut cap a la mar en la partida rural de Torreblanca de la Cova Fumá on hi havia un antic corral o corralissa del Rosí que ja ha desaparegut, l'emplaçament d'eixe corral seria una "mallada ramadera" al Racó del Sº Lluís, on començava l'assegador que discorre en direcció est-oest que creua transversalment la plana litoral de Torreblanca des de les muntanyes a la mar. En mapes antics esta via pecuària de la carrassa (carrerassa) de Mon Rossí consta amb el nom oficial de “Azagador del Rosí”. El trànsit ramader d'aquesta carrerassa està associat majorment al pas habitual dels ramats local, i utilitzat per les cabanes que pasturaven per les deveses comunals i boverals de Torreblanca de les partides dels Bovalars del Raspall, de La Cova de la Cova Fumá. Al llarg del seu recorregut des de les muntanyes fins a la mar entrecreuen i conflueixen amb este pas uns altres camins i vials de comunicació tots en direcció NE-SO, estos són l'autovia, l'autopista AP-7 E-15, la carretera general CN-340, el traçat ferroviari, la carrassa del Tato, camí del Bordar, camí del Marqués, camí del Bustalet, camí del Campàs, camí de Ribavaques, camí vell de Capicorb, camí de la Basseta Roiga i altres. 

BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

 

CORRALISSA DEL MARQUÉS

ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME DE TORREBLANCA
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA) 
CORRALISSA DEL CORRAL DEL MARQUÉS.
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
Del que es pot vore en l'actualitat de l'antic corral del Marqués són les seves pedres en ruïnes convertides en una precària corralissa dita igualment del Marqués, és una instal·lació sense rellevància, però és una mostra quasi extinta i un vestigi tangible d'una de les antigues corralisses i de les poquetes que hi han perdurat i queden vestigis dins del terme de Torreblanca, són unes instal·lacions que permeten fer-ne una interpretació evolutiva d'aproximació per á entendre la distribució i la ordenació del territori antropitzat a l'època medieval i moderna . Està instal·lació de quatre parets mal-fetes esta situada al vessant sud d'una muntanyeta de la mallada del Raspall, on conclou un assegador que baixa dels boverals del Raspall i comença un nou vial pecuari anomenat Carrassa de Mon Rossí i que arriba a morir a la mar traç empalmar al final del seu trajecte amb la Canyada Mediterrània o Canyada del Mar que va de Sud a Nord pel costat i en paral-lel a la mar. La corralissa ocupa el mateix lloc sobre les ruïnes de l'antic corral del Marqués desfet en la guerra civil, que estava més ben construït que l'actual corralissa, era amb pedres travades i cohesionades amb morter de cals, terra i cascall, d'este corral anterior que era el corral del Marqués tan sols queda el tram d'un fragment de mur, que és a la dreta de l'única entrada d'accés a l'interior del recinte tancat, el vano és a l'engul Sud del mur que mira cap a l'Est, el pas és una estreta porta comptadora que es tancava amb barres de fusta, de les que és poden vore encara els forats vuits que albergaven dits passadors. L'actual construcció és tan sols una simple corralissa envoltada de pedra, que ocupa el mateix perímetre i mides de l'anterior corral, es tracta una instal·lació molt simple i senzilla d'un sol recinte, amb una planimetria quadrada de costats iguals construïts una mica girat amb tendència romboïdal, sense cap distribució interior, amb unes mides de 19x19x19x19 metres amb un total d'uns 360 metres quadrats de superfície envoltada per murs, estos són de baixa altura entre 1,25 i 1,70 metres. El corral va ser construït en una apuntació romboïdal de manera que els quatre enguls marquessen els quatre punts cardinals. L'interior de la corralissa no té cap distribució interior i és sense cobert, on els animals que esporàdicament s'han tancat en ella han dormit sempre al ras, en l'actualitat és un establiment ramader abandonat, amortitzat, i sense ús, l'estat és ruïnós i deplorable pels que l'hem vist albergant ramats, alguns trams del tancat de murs de pedra están desmoronats o semi desmoronats per haver segut construïts tan sols amb pedra seca i mal fets de la seguent manera, tan sols col-locaven les pedres amuntonant-les en sec unes damunt les altres però sense travar-les entre si, és un sistema de paredar i reparar rapid peró frágil i precari fet pels mateixos pastors que a condicionaven ocasional i puntualment la corralissa tan sols amb la idea d'obtenir un simple cercat de pedra per als bous i ja els era suficient per què són uns animals tranquils i dropos que en tenir tan sols un metre de tanca ja no surten del corral. Tal com em vist és una instal·lació ramadera molt bàsica i senzilla que durant el segle XX que recorde ha vingut sent utilitzada com a corralissa pels pastors de bous de les ganaderies locals de Oña, Pusa i la Rulla entre altres, on tancaven esporàdicament tan sols quan pasturaven per les muntanyes dels volta'ns. A pesar de ser una instal·lació precària sempre a segut necessària i a fet molt bon paper als pastors de bous, és una corralissa d'ús lliure, habilitada al costat de la confluència de dos vies pecuàries, en una "mallada ramadera". El lloc on va ser construïda esta corralissa és a l'inici o final de la via pecuària de la carrassa (carrerassa) de Mon Rossí, on es podia i es pot recollir el bestiar per a descansar o per a contar els caps. La corralissa està ubicada en la part mitjana de la muntanya, en un cara-sol de dolça pendent i molt ben solejat orientat cap al sud-est i que rep calor tot el dia, té unes dimensions amb una capacitat d'alberg d'uns 360 metres quadrats de superfície lliure interior. El trànsit ramader d'esta corralissa està associat al pas habitual dels ramats local, i utilitzat per les cabanes que pasturaven per les deveses comunals i boverals de Torreblanca de les partides de Bovalar, Raspall i Freginals, els bous també passaven a pasturar per les fites del terme veí d'Alcalà de Xivert. Molts corrals i corralisses antigues les feien els llauradors amb la intenció i com a únic pagament que era la de poder tindre drets d'extracció sobre el fem que se dipositara en el corral que era de l'amo que el va construir i no del pastor que tancara en ell. En els segles passats el fem va ser un producte escàs i molt necessari pels llauradors, als quals els era d'un apreciat valor inigualable per la qualitat d'eixe abono i pel rendiment que obtenien en les rebudes, és feia servir dita matèria orgànica per a fertilitzar els conreus agrícoles. 
En les voltes del corral hi ha una espècie vegetal foránea, és tracta d'una planta crassa molt punxosa i perillosa per als animals o les persones que puguen rosar una mata esta espècie que presenta un comportament clar de Epizoocoria, les punxes són molt afilades, agudes i dures i penetren amb molta facilitat a qualsevol cosa que les rose, les puntes de les punxes tenen un micro-ànclatge que permet adherir-se a les punxes profundament baix de la pell i que dificulta molt les extraccions que són molt doloroses. Està planta crassa és de braços rastrers amb un porcionament fraccionat de segments articulats i ovoides, cada segment és una nova planta que busca emigrar per a poder colonitzar altres llocs, pel qual utilitza com a transport als animals per a desplaçar-se, els segments en passar els animals i rosar les punxes, estes se claven profundament a la pell, i la inèrcia de desplaçament i moviment de l'animal arrossega traç de si un o varius segments vegetals adherint-se al cos i potes dels animals, subjectats amb les múltiples punxes que tenen aquests segments que a la vegada es desprenen molt fàcilment de la mata mare i eixa és la qüestió que és la de convertir-se en un polizó vegetal i poder viatjar i recorre distancies adherits entre les potes, la panxa i la pell dels animals que transporten el que serà una nova planta a llargues distàncies, poc a poc van caient esporàdicament els segments al desprendes del seu anclatje amb el rose amb les herbes i matolls amb què és va tropezant els pas de l'animal, que va desprenen-se de la planta però no de les punxes que continuen incrustades i causa'n-li mal, l'única manera efectiva d'eliminar esta planta és destruir i reventar cada segment permeten que se podrisca . 
ADDENDA: El topònim de Marqués (corral del Marqués) ve a referir-se a una casa nobiliària de descendents de Jaume I que té propietats al terme de Torreblanca, i una casa de referència de la familia que és la torre del Marqués. Dades històriques remunten la construcció de la Torre del Marqués abans de la repoblació de Torreblanca a 1576, sent propietària Doña Blanca Cardona, propietària de diverses propietats del lloc. Donya Blanca era descendent de Jaume I. Les finques i pastures van ser propietat per enllaç matrimonial amb una Cardona de Tomás Ebri, el que en 1600, va mantenir pleits contra el Consell de Torreblanca per raó de les pastures del lloc de Miravet. En el pleit es constata que la propietat va ser anterior a la repoblació de Torreblanca de 1576. En 1679, el Consell de Rei de València, va rebre una demanda en nom de Donya Blanca Cardona i Ebri sobre drets de les propietats que aquesta posseïa en el terme de Torreblanca. La sentència va ser pronunciada en data 11 de juliol de 1679 a favor de la casa dels Cardona-Ebri, quedant perfectament amollonades les seves propietats de "La Torre" i "El Campàs ". Posteriorment va passar a ser propietat dels descendents de Donya Blanca, Don Joseph Salvador de la Figuera, Marqués de Villores, i després dels Selva Salvador. La propietat s'ha mantingut limitant els lindes d'una part, amb la muntanya, la serra, i d'una altra, amb el camí de les Marxals. En el seu moment es va deslindar la possessió amb la propietat comunal per l'assagador dels Mollons. Les propietats d'aquesta família nobiliària van anar passant per drets de herencies a les mans dels descendents de Donya Blanca Cardona, entre ells el Marqués de Villores, d'aquí el nom de Torre del Marqués. Coordenades: ETRS89: Latitud 40º14'0,82''N, Longitud: 0º12'1,89E. UTM31Coord.: X 261.837,98. Y 4,457.440,56.

Poema: Caminem per terres plenes de llegendes sense contar, on avantpassats nostres es forjaren en temps i en batalles, i varen ser eslavons vius i amortitzats de l'origen del nostre present, el silenci regnant en els paratges ens estranya i s'apodera de nosaltres. Escoltem amb respecte els espais que antany van habitar, gent d'altres temps, com nosaltres serem.JEPB, Torreblanca, 2015.
BIBLIOGRAFIA:
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes (Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)

- Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos. 9-10-2015, mispueblos.es.

-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. 

- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

- Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

- Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

- Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

ARCHIVO.